Joan vinyoli vent d'aram

Vent d'aram de Joan Vinyoli - Lliurament 2-S2

A) Pregunta teòrica

Resum del poema "La mesura d'un home"

El poeta fa una descripció valorativa del sentit de la joventut, en general. A diferència d'altres poemes en què analitza la pròpia experiència, en aquest cas se serveix de la seva  per fer un al·legat general al sentit de la joventut com a etapa vital que viu tot humà. La descriu des de l'oposició extremosa, també pròpia de la joventut: el viure en "el foc i l'acció", és a dir: la vitalitat i l'amor que la caracteritzen, o tot el contrari, el desengany i la depressió. El poema conclou, fent veure la importància de viure des de la sinceritat, des de la recerca d'allò necessari de viure. Aquesta és "la mesura d'un home", de cadascú.

Val a dir, seguint Rilke, que si una vida no segueix i fructifica en una experiència amb sentit propi, en la seva "mesura", és necessari "canviar de vida"; aquesta és una màxima que Vinyoli fa seva. El poema de Vinyoli també s'inspira en Hölderlin i la idea de "mesura" que treballa en la seva poesia. Hölderlin es demana si és possible que l'home trobi mesura a la terra després de l'existència dels déus antics. La seva resposta és positiva si troba la pròpia dimensió, la pròpia "mesura". Hölderlin la relaciona amb el transcendent, amb Déu; Vinyoli amb l'ètica.

B) Comentari del poema "En la nit" (número 5 de la tercera part) de Vent d'aram de Joan Vinyoli

"En la nit" és un poema existencial i moral. El poeta es desdobla, es mira, es contempla -"cos meu"- per fer-ne un judici que, de fet, respon a la qüestió de "la mesura humana" que hem comentat abans. Es divideix en dues parts en què descriu l'argumentació (versos 1-11) i els tres versos finals que en són la conclusió (vv.12-14) Comptem cada vers per separat encara que alguns siguin versos trencats, seguint la tècnica avantguardista que hem vist a Salvat-Papasseit.

La part argumentativa consta de dues seccions:

La primera part: versos 1-8: "Cada vegada et veig" .... "que és diferents al meu." Dividits al seu torn en 4 + 4.

La segona part: versos: 9-11: "Hi ha qui s'adorm"... "contra aquest mur."

La diferència entre les dues primeres parts és el subjecte de referència que es desplaça de la mirada sobre un mateix a la mirada sobre la resta de gent tal com indica el vers: "Hi ha qui s'adorm". En aquest vers número 9 el verb està en mode impersonal. S'abandona la reflexió anterior sobre un mateix per fer una reflexió general el tema que planteja. En la mirada a la pròpia realitat, el poeta es reconeix com a "covard" i tot i que això sembla que és un atenuant, un argument per justificar la mancança al projecte vital  al·ludit per Rilke en el vers "Has de fer una altra vida", Vinyoli apel·la, com en un estadi encara pitjor, a qui fa un viure sense sentit, sense objectiu humà propi que és descrit en els versos: "sense pensar en altre negoci / que no sigui el seu pler".

Aquesta màxima vital no és en detriment de la importància que l'experiència amorosa ha tingut i té en la seva vida tal com ha explicat en la segona part del llibre, però sempre aquests sentiments cal analitzar-los com a positius si d'ells n'ha sorgit una maduresa, un guany vital i no pas, com explica ara, un "negoci" i sols per a una satisfacció rasa immediata, i prou. Vinyoli està parlant de l'esterilitat d'aquells sentiments i fets viscuts que s'acaben en ells mateixos i, també, de la individualitat que arrasa en l'actualitat: el viure per un mateix, en propi benefici, sense pensar que es forma part d'un univers unitari. Aquesta idea es troba reflectida en el poema "La mesura d'un home" comentat en la primera part d'aquesta activitat. També a "Die Zauberflöte" (La poesia), poema de la primera part del llibre en què el poeta es refereix a la poesia com una de les formes més autèntiques de viure. Aquesta idea ens serveix per entendre el sentit dels versos finals del poema "En la nit" que analitzem: la poesia sincera, madurada, profunda és la que serveix per viure: "voldria pedres de paraules", contra la iniquitat, la pobresa mental i vital que es resumeix amb el terme "covardia".

Per seguir aquest camí, aquest canvi de vida que regeix la poesia vinyoliana des del vers primer "I must do somethigh of my poverty". La paraula "pobresa" implica covardia, mancança, falta d'il·lusions, de projectes; un impuls per viure i arriscar la pròpia existència.

Això no implica fer grans coses, tenir grans projectes. Vinyoli troba el sentit de la visa en coses quotidianes i simples; també en un acostar-se a la natura primigènia, (el bosc), al sentit profund i necessari de les coses. És allà on l'individu trobarà el sentit a la seva existència. El títol "En la nit" pren el sentit que cal viure, alçar-se, davant l'home adormit, sinònim del "no viure". Aquesta poètica l'acosta a Carles Riba, Rainer M. Rilke i al poeta ROMàntic Hölderlin.

En conclusió, doncs, per a Vinyoli la poesia esdevé una forma de coneixement.  És a dir: la poesia és la manera de verbalitzar l'experiència humana. L'objectiu vital és, doncs, aconseguir fer "pedres de paraula". Paraules indiscutibles, paraules fonamentals, que diguin, que perdurin, que serveixin per viure.

Els versos són irregulars seguint la idea que el poema és una reflexió, una màxima, un aforisme. En dues ocasions presenta el vers de forma escalonada, una pràctica molt habitual en Vinyoli que, a diferència de la tècnica avantguardista, sol coincidir amb un canvi de sentit del vers i no pas en referència aspectes fònics. Hi prima una elaboració relacionada amb les figures sintàctiques i de sentit. Així: "dormint" i "s'adorm" o "covard" amb "covardia" desenvolupen el mateix sentit amb formes distintes de la paraula.

Els versos a analitzar són: Con/so/lar/me /del / fet / de / ser /ço/vard: decasíl·lab. Art major i vers masculí (agut).

                                        cre/ ient / que / tot / pas/ sa en / un / món: octosíl·lab. Art menor i vers masculí.

                                        que és / di / fe/ rent / del / meu: hexasí·lab, Art menor i vers masculí.