Joan Miró: Interior Holandès I - Surrealisme i Anàlisi

Autor: Joan Miró

Títol: Interior Holandès I

Cronologia: 1928

Localització: Museu d'Art Modern, Nova York

Estil: Surrealisme

Dimensions: 92 x 73 cm

Suport: Tela

Tècnica: Oli

SURREALISME

El Surrealisme apareix el 1924 amb el primer manifest surrealista elaborat per André Breton (escriptor i ideòleg del grup). Aquest donà la definició:

"Surrealisme, nom masculí, pur automatisme psíquic pel qual s'intenta expressar verbalment o per escrit l'autèntica funció del pensament. Pensament dictat en absència de tot control exercit per la raó i al marge de tota preocupació moral o estètica"

El 1930 Bretó elaborà un segon manifest. Aquest moviment també s'anomenà Superrealisme, ja que Bretó va dir:

"Crec en l'encontre futur d'aquells dos estats, tan contradictoris en aparença, com són el somni i la realitat, en una espècie de realitat absoluta, de superrealitat"

Context històric: Neix al període d'entreguerres, a partir de les teories de Freud: una persona té el món del conscient que el controla, però el món del subconscient existeix sense el control de la persona. Els surrealistes intenten pintar aquest món dels somnis. Per als surrealistes la paraula discorre tant de pressa com les imaginacions i les associacions verbals automàtiques, idea que podia servir per a la creació artística.

Teories de Breton: AUTOMATISME

Coneixement de la Psicoanàlisi de Sigmund Freud. El 10 octubre de 1921 visita a Freud a casa seva.

La teoria psicoanalítica es basa en l'associació lliure d'idees i defensa l'AUTOMATISME.

Breton ja havia tingut ocasió d'experimentar amb tècniques derivades de les investigacions de Freud quan treballava d'auxiliar en un hospital, durant la Primera Guerra Mundial.

Practica a partir de 1921 l'AUTOMATISME (sessions d'escriptura automàtica) i escriu "ELS CAMPS MAGNÈTICS".

SOMNI

Coneixement de "La interpretació dels somnis" de Freud, publicat l'any 1900

Importància del somni per evadir-se de la raó.

El gust estètic de Sigmund Freud era molt tradicional: Freud mai no acceptà l'obra dels artistes surrealistes, només li interessà una mica la pintura de Salvador Dalí, que el visità a Londres durant la Segona Guerra Mundial.

Característiques del Surrealisme:

Influència de les teories psicoanalítiques de Freud: importància de l'inconscient, rebuig de la omnipotència de la raó, cert nihilisme. Es produeix un cert conreu del tema eròtic en les dimensions del sexe.

Propugnaven un esteticisme involuntari basat en l'automatisme, en el grafisme instintiu, en el qual la mà no es deixa conduir per cap dictat del pensament. Es busca representar el fet psíquic elemental i pur.

Trenquen amb les convencions socials, fan grans excentricitats... Les típiques dites de Dalí són exemple de l'automatisme irracional.

Pinten formes allargades, espais buits i opressius, metamorfosis, etc. Trets que es troben molt clars en certes obres de Dalí.

Principals pintors: Dalí, Miró, René Magritte, André Masson, Max Ernst, Yves Tanguy, Marc Chagall.

Automatisme:

Tècnica d'escriptura i de pintura surrealista. Es deixa la ment en blanc i que la mà traci gargots i línies espontànies, sense guiar-la, cercant després formes que suggereixin elements reconeixibles. Se suprimeix el control conscient de la ment i tota preocupació estètica i moral, fent aflorar l'inconscient i els elements psíquics que constitueixen la realitat més profunda de l'ésser humà.

Anàlisi formal

Elements plàstics

• Colors vius, brillants, purs i plans. Destaquen els primaris.
• Formes que es distorsionen, molt imaginatives. S'estenen pel quadre de manera molt particular (forma d'ameba).
• Tres grans bandes de color configuren l'habitació
• Elements propis de la seva obra posterior:
  • línies de relació entre els personatges i objectes,
  • vigorosos traços negres que travessen les taques de color,
  • elements naturals i rurals (animals, sol...).

Composició:

L'escala és jerarquitzada:

Engrandeix considerablement la figura del músic i també el llaüt, de manera que les cames del protagonista, en comptes d'aguantar-lo, sembla que surtin del instrument musical.

Pel que fa a la forma oval que envolta el cap, es diria que el cap s'allarga a través de la blancor de la taula, on amb prou feines s'endevina una noia asseguda mirant una partitura. Un gat juga amb un cabdell de llana sota la taula.

A l'esquerra i a primer terme un gos va rosegant un os.

A la part oposada veiem una petjada a terra, un rat-penat volant i, penjat a la paret, un quadre que representa un paisatge.

Miró traduí al seu propi llenguatge el quadre de Sorgh, que com altres pintors holandesos, l'havia impressionat per la seva precisió i el realisme.

El cap del músic s'estén per l'espai com una forma orgànica blanca i té la cara d'un sol enfurismat.

La dona és una silueta també blanca, situada damunt la taula, més difícil d'apreciar.

Multitud de signes i animals. Triangles en negre i en groc. Un peu en negre. Formes biomòrfiques. Rectangles de colors. Filaments en negre.

El centre de la composició és el tocador de llaüt.

Al seu voltant s'hi forma una espècie de remolí que crea un gran dinamisme (moviment).

Totes les formes segueixen un ritme molt dinàmic, i ocupen un lloc concret per mantenir-lo.

El resultat és una invasió de personatges, distorsionats, del món rural, que han ocupat tota l'habitació.

Aquests eren molt familiars a Miró, des de la sua infància.

Els detalls del quadre original foren transformats per Miró en formes fantàstiques.

Estil
En les obres de Miró , anteriors a la que analitzem, basades en paisatges catalans, es detecta per primera vegada un llenguatge molt personal, en què els objectes no tenen un valor pel que só n, sinó com a signe de les projeccions personals de l’artista.
El canvi sobre tot comença amb l’obra Paisatge català (El caçador), de 1923. En aquesta Miró ja havia trobat el seu llenguatge particular.
L’any 1923, a Montroig comença a pintar La terra llaurada i Paisatge català (el caçador), que marcaran una nova trajectòria en la seva obra.
En aquestes obres aconseguí trobar el seu llenguatge propi. Els objectes i figures só n reduï ts a la seva essè ncia i apareixen configurats com formes orgà niques de colors plans. 
Interpretació: Les figures de Miró sempre feien referè ncia a alguna cosa, persona o animal concret. El realisme de Miró elimina elements del quadre, com ell mateix explica. El llenguatge de Miró que es configura als anys 20 é s una fusió de somni i realitat. Mai no es va deixar influir del tot per l’automatisme exposat pels surrealistes. Miró recrea una realitat (quadre de Sorgh) amb un nou llenguatge, proper a una certa innocè ncia infantil, allunyada del mó n de l’inconscient i dels somnis.El que relaciona a Miró amb el moviment surrealista é s el carà cter al· lucinador de la seva obra , a travé s de formes d’estil naï f o ingenu. Miró é s el representant del primer perí ode surrealista dels anys 20 , juntament amb Max Ernst, André Masson i Ives Tanguy, lligats al primer manifest surrealista de 1924. L’any 1928 va a Bè lgica i Holanda. A Mont-roig pinta els Interiors holandesos . 
Funció: L’any 1928 Miró feu una exposició a la Galeria Bernheim, en la qual va vendre totes les obres i rebé molt bones crí tiques. Dins del surrealisme Miró va tenir gran autonomia, preferí recuperar la innocè ncia de la seva infantesa a seguir els dictats de l’inconscient profund, com predicaven la majoria dels surrealistes. S’inspirà sovint en l’art dels “no instruï ts”, com els nens o els malalts mentals, admirant la seva llibertat.
Juntament amb André Masson es considerat el representant mé s destacat de l’automatisme surrealista.

Joan Miró i Ferrà neix a Barcelona l’any 1893.

L’any 1907 assisteix a l'Escola de Comerç de Barcelona, i al mateix temps a l'Escuela Superior de Artes Industriales y Bellas Artes (la Llotja), on va fins al 1910.

Exposà per primer cop a les Galeries Dalmau, l’any 1918, unes obres en les que es detecta la influència de l’expressionisme, del fauvisme, del cubisme. En una època en la qual a Catalunya l’estil imperant era el neoclàssic noucentista.

L’any 1919 viatjà a París on conegué Picasso.

Pot disposar a París, des del 1923 fins al 1925, del taller de Pablo Gargallo a la rue Blomet, 45, durant els mesos lectius. Passa la resta de l'any principalment a Mont-roig on la família tenia una casa.

Gràcies a la seva relació i amistat amb André Masson, l’any 1925, té el primer encontre amb André Breton, que visita el taller de la rue Blomet.