Joan fuster

Ser Joan Fuster. Aquest llibre és una antologia de textos fusterians, feta principalment per apropar el gènere assagístic a les noves generacions de lectors. Per tant, s'han eliminat temes on les referències sobre altres autors, tendències o dades històriques dificultaren la comprensió per part dels nous lectors.
Els textos no estan ordrenats cronològicament, i estan agrupats per temes.

Al primer bloc temàtic (El món de cada dia) l'autor abraça temes tan importants com la delinqüència, la cultura popular, l'hedonisme, i coses tan trivials com la confecció d'un porro. En aquest apartat l'autor tracta que el lector reflexione sobre aquests temes que envolten la nostra vida diària i siguen conscients de la seua importància. Crida l'atenció el text La importància del carrer, on parla de la importància per als xiquets d'eixa “cultura de carrer” que pareix ja no existeix, ja que a hores d'ara els xiquets no ixen al carrer i estan tot el dia tancats en l'escola o en casa. També m'agrada el text que parla de la cultura popular, ja que parla d'una “subcultura” exsitent englobada en aspectes com el cinema, els còmics... que en el fons de vegades costa accedir a ells perquè no són accessibles econòmicament.
El segon bloc en què estan englobats els textos es diu “En la nostra societat de consum”. En aquest apartat parla de la manera en què s'utilitza el consumisme comparant-nos amb una espècie de titelles lligades a la publicitat. Potser el que intenta fer ací és que, reaccione'm davant la intenciò del consumisme i l'economia, per elegir nosaltres el nostre camí, que aquest no estiga marcat ja per unes pautes publicitaries i manipuladores. Ací no sols parla de la publicitat, sinó en general, de tota la manipulaciò existent, ja siga publicitària com també política.
El tercer bloc, Reflexions generals i diverses, la selecció de textos recull conceptes com la justícia, la covardia, mentir, l'orgull... Trobe a destacar “el gos”, text on fa una comparació del gos, que es diu que és el millor amic de l'home, amb l'amic “ideal” humà que voldríem tindre. Si el gos es submís i obedient, el seu equivalent humà hauria de ser de la mateixa forma. També m'agrada el seu concepte de la paraula “gent”, on ens explica que sempre que fem referència a eixe concepte parlem dels demès, excloent-nos nosaltres mateixos com a “gent”.
De joves i vells parla de les diferents edats i de quina manera influeixen per enfrontar-se a la vida d'una manera o altra. Respecte a l'enfrontament, Fuster li dedica altre apartat, De la por a la guerra, on esmenta virtuts i defectes de cada posiciò front el combat: parla dels diferents aspectes de l'aprovaciò d'una guerra i també ho fa parlant de la gent (que com ell) no aprova aquesta postura, rememorant-se així inclús al Kremlin.

Parlant d'ideologies “modernes” també l'autor fa referències a l'ecologisme en un dels blocs. Fa una espècie d'aclariment de què és l'ecologisme real, ja que molts que diuen ser ecologistes no ho són del tot, ja que per a aprofitar els recursos naturals de veritat hauríem de viure com al paleolític. Fa una proclama de la utilització de la bicicleta com a mitjà de transport.
Quasi ja finalitzant, tenim un recull de frases ingenioses, aforismes i assatjos breus, on en a penes dues línies recull pensaments a mode del “refranero” semblant fruit de la recollida del saber popular del poble.
En resum, podem dir que aquest llibre és molt interessant per introduir-nos de ple en el món fusterià i sobretot, com hem dit abans, per als lectors i lectores que no han llegit mai a aquest autor, els temes són els més adequats perquè, encara que han sigut escrits algunes dècades enrere molts dels temes que tracta són molt atractius i d'interés a hores d'ara.

Ser Joan Fuster. Aquest llibre és una antologia de textos fusterians, feta principalment per apropar el gènere assagístic a les noves generacions de lectors. Per tant, s'han eliminat temes on les referències sobre altres autors, tendències o dades històriques dificultaren la comprensió per part dels nous lectors.
Els textos no estan ordrenats cronològicament, i estan agrupats per temes.

Al primer bloc temàtic (El món de cada dia) l'autor abraça temes tan importants com la delinqüència, la cultura popular, l'hedonisme, i coses tan trivials com la confecció d'un porro. En aquest apartat l'autor tracta que el lector reflexione sobre aquests temes que envolten la nostra vida diària i siguen conscients de la seua importància. Crida l'atenció el text La importància del carrer, on parla de la importància per als xiquets d'eixa “cultura de carrer” que pareix ja no existeix, ja que a hores d'ara els xiquets no ixen al carrer i estan tot el dia tancats en l'escola o en casa. També m'agrada el text que parla de la cultura popular, ja que parla d'una “subcultura” exsitent englobada en aspectes com el cinema, els còmics... que en el fons de vegades costa accedir a ells perquè no són accessibles econòmicament.
El segon bloc en què estan englobats els textos es diu “En la nostra societat de consum”. En aquest apartat parla de la manera en què s'utilitza el consumisme comparant-nos amb una espècie de titelles lligades a la publicitat. Potser el que intenta fer ací és que, reaccione'm davant la intenciò del consumisme i l'economia, per elegir nosaltres el nostre camí, que aquest no estiga marcat ja per unes pautes publicitaries i manipuladores. Ací no sols parla de la publicitat, sinó en general, de tota la manipulaciò existent, ja siga publicitària com també política.
El tercer bloc, Reflexions generals i diverses, la selecció de textos recull conceptes com la justícia, la covardia, mentir, l'orgull... Trobe a destacar “el gos”, text on fa una comparació del gos, que es diu que és el millor amic de l'home, amb l'amic “ideal” humà que voldríem tindre. Si el gos es submís i obedient, el seu equivalent humà hauria de ser de la mateixa forma. També m'agrada el seu concepte de la paraula “gent”, on ens explica que sempre que fem referència a eixe concepte parlem dels demès, excloent-nos nosaltres mateixos com a “gent”.
De joves i vells parla de les diferents edats i de quina manera influeixen per enfrontar-se a la vida d'una manera o altra. Respecte a l'enfrontament, Fuster li dedica altre apartat, De la por a la guerra, on esmenta virtuts i defectes de cada posiciò front el combat: parla dels diferents aspectes de l'aprovaciò d'una guerra i també ho fa parlant de la gent (que com ell) no aprova aquesta postura, rememorant-se així inclús al Kremlin.

Parlant d'ideologies “modernes” també l'autor fa referències a l'ecologisme en un dels blocs. Fa una espècie d'aclariment de què és l'ecologisme real, ja que molts que diuen ser ecologistes no ho són del tot, ja que per a aprofitar els recursos naturals de veritat hauríem de viure com al paleolític. Fa una proclama de la utilització de la bicicleta com a mitjà de transport.
Quasi ja finalitzant, tenim un recull de frases ingenioses, aforismes i assatjos breus, on en a penes dues línies recull pensaments a mode del “refranero” semblant fruit de la recollida del saber popular del poble.
En resum, podem dir que aquest llibre és molt interessant per introduir-nos de ple en el món fusterià i sobretot, com hem dit abans, per als lectors i lectores que no han llegit mai a aquest autor, els temes són els més adequats perquè, encara que han sigut escrits algunes dècades enrere molts dels temes que tracta són molt atractius i d'interés a hores d'ara.