Jesús: Missió, Baptisme i Regne de Déu

L'inici de la missió de Jesús

Al país de Jesús, moltes persones eren marginades pel simple fet de ser pobres, malaltes, velles, vídues o dones. Aquestes persones confiaven en l'ajut de Déu i esperaven un salvador. Joan Baptista demanava un canvi en les persones perquè Déu pogués actuar.

El baptisme de Jesús

La vida pública de Jesús comença amb aquesta escena: Jesús demana a Joan que el bategi. Després de ser batejat, Jesús es va retirar al desert. Allà es va dedicar a la pregària i la reflexió. Va ser temptat perquè acceptés riqueses i poder i s'apartés de la seva missió: anunciar la salvació de la humanitat i fer-la realitat. Jesús va rebutjar aquestes temptacions.

Els deixebles i els apòstols

A continuació, Jesús va començar a convidar les persones que escoltaven les seves paraules i veien les seves obres a seguir-lo. Les persones que segueixen Jesús reben el nom de deixebles; entre ells, els més propers a Jesús són els 12 apòstols.

L'arribada del Regne de Déu

Jesús anuncia l'arribada del Regne de Déu. Però, en què consisteix aquest regne? Per saber-ho, ens fixem en les paraules de Jesús, sobretot en les paràboles, que ens parlen de perdó, de conversió i de la vida nova a partir d'aquest mateix moment i de forma plena a l'eternitat. També en la seva manera d'actuar, ajudant tothom, especialment els pobres, els malalts i els marginats, i sense excloure els pecadors.

Les paràboles de Jesús

Jesús sap que les persones que més necessiten escoltar el seu missatge són aquelles a qui la societat margina o discrimina, els pobres i els que tenen poca formació. Per això, Jesús, per fer comprensible el seu missatge, utilitza comparacions extretes de situacions de la vida quotidiana. Aquestes comparacions, anomenades paràboles, són centrals en la predicació de Jesús.

L'opció de Jesús pels pobres i marginats

Al temps de Jesús, a Israel hi havia:

• Una minoria poderosa, que acaparava poder i riquesa.
• Una immensa majoria pobra, explotada i discriminada: esclaus, treballadors del camp i persones que vivien de les almoines.

En aquella societat, els qui patien malalties greus i els discapacitats es convertien en una càrrega per a les seves famílies. A més, els malalts eren marginats perquè, en aquella mentalitat, es considerava que moltes malalties eren conseqüència dels pecats comesos pels seus pares o per ells mateixos. Per la seva banda, les dones es trobaven en clara inferioritat de condicions respecte dels homes. Els relats evangèlics mostren a qui s'adrecen especialment els signes de Jesús: cecs, leprosos, paralítics i altres malalts, vídues pobres, jornalers… Aquesta és l'opció de Jesús: els pobres i marginats.

Jesús allibera les persones

Jesús feia confiança a les persones. Les obres de Jesús es caracteritzen perquè:

• Són signes del Regne que Jesús anuncia i fa present.
• Alliberen les persones de les seves limitacions: les dificultats per veure, sentir i caminar no són només físiques sinó també espirituals.
• Trenquen les barreres de la discriminació i els prejudicis.
• Exigeixen d'aquí una col·laboració: apropar-se a Jesús, manifestar la seva fe i posar-se a canviar de vida.

Jesús a Jerusalem

Jesús arriba a Jerusalem en un ase, els seus deixebles i més gent l'esperaven i l'aclamen com l'enviat de Déu amb palmes i branques d'olivera. Jesús diu que ell és el Messies. Jesús es troba el temple ple de mercaders que venien coloms i animals per a sacrificis i canviaven diners romans per jueus per satisfer les almoines de la llei. Jesús els fa fora i diu que és un lloc de pregària. Després de l'entrada triomfal i l'incident del temple, els fariseus i escribes el van anar a buscar per matar-lo. Mentre el volien matar, Jesús va fer l'últim sopar celebrant la Pasqua jueva.