Jackson Pollock: 'Número 1A, 1948' - Anàlisi i Significat

Jackson Pollock: 'Número 1A, 1948'

Detalls de l'obra

• Autor: Jackson Pollock (Cody, Wyoming, 1912 – Springs, Long Island, 1956)
• Cronologia: 1950
• Tècnica: Oli, esmalt i pintura d'alumini sobre tela
• Mides: 269,5 x 530,8 cm
• Estil: Expressionisme abstracte
• Tema: Abstracte
• Localització: MOMA (Nova York)

Anàlisi formal

Un traçat de fines línies se superposa formant un entramat que s'estén per tot el llenç, de manera que el quadre sembla no tenir límits. Pollock utilitza la tècnica del dripping (degoteig): per sobre de la tela estesa a terra, de grans dimensions, es passejava amb pots de pintura foradats o bastons xops de pintura, o bé llançava la pintura sobre el llenç amb moviments enèrgics. El resultat és una superfície completament pintada (all-over painting).

Es trenca amb les composicions tradicionals, ja que no existeix cap centre d'atenció principal, ni cap referència per poder analitzar el quadre. Es tracta d'una composició oberta, ja que la pintura desborda tot el quadre. La seva manera de pintar s'anomenà Action painting, que vol dir pintura d'acció, ja que pintava involucrant cos i ànima. No hi ha dibuix, tot és color (forma pictòrica), però el cromatisme tampoc segueix les lleis tradicionals. Representa el desig de pintar en estat pur.

La profunditat suggerida a la tela no és producte de cap tipus de perspectiva cromàtica, sinó d'una simple superposició de les capes de pintura. Predomina el traç gestual fet a base de línies circulars i rectes entrecreuades, plenes de dinamisme i colors esmorteïts. El resultat és la gran expressivitat de la tela, que defineix l'estat d'ànim de l'artista. És un quadre molt dinàmic, ja que reprodueix pictòricament els ritmes emprats per l'artista en la seva creació.

Significat i Context

Número 1A, 1948 està format per un dens entramat de línies i taques que omplen tota la superfície de la tela sense cap rastre figuratiu. Pollock donava números a les seves obres com a títol per reforçar-ne l'abstracció i fer que l'espectador s'enfrontés al quadre sense cap referència que en limités el significat emocional.

Alternava el treball material amb dies de reflexió davant l'obra en procés; li importava el procés creatiu com a moment vital de l'artista, més que no pas l'obra acabada. Per ell, la pintura era una experiència vital, com un ritual, la coreografia d'una dansa o com els ritmes primaris de la natura. Va canviar totalment la relació del pintor amb el quadre, ja que el llenç era estès a terra i s'implicava físicament en l'acció.

Pel que fa a l'estil, l'expressionisme abstracte es caracteritza per la manca de figuració, la irracionalitat compositiva, el traç gestual del dripping, l'atzar, el gran format de les teles, l'automatisme, l'all-over, la llibertat expressiva i l'abstracció. La funció útil estètica i la funció simbòlica eren crear un nou llenguatge pictòric molt expressiu, capaç de transmetre les sensacions i estats d'ànim de l'artista. Els clients eren les grans galeries, museus i institucions públiques de tendències innovadores, capaços de valorar i adquirir les seves obres.

Models i Influències

Després d'una infantesa difícil, Pollock (nord-americà) s'instal·la a Nova York. Començà pintant grans quadres realistes sobre la vida nord-americana encarregats per institucions públiques. Allà sentí l'angoixa de les grans ciutats industrials, despersonalitzades i desproporcionades. Aquesta angoixa vital, fruit d'una època de desorientació i crisi de valors de la societat occidental després de la Segona Guerra Mundial, portarà J. Pollock a viure en una tensió constant que només alliberava quan es submergia en l'acció de pintar.

Influït pels pintors muralistes mexicans, l'abstracció de Kandinsky, el surrealisme de Dalí, el cubisme de Picasso i els rituals dels indis navajos d'Amèrica del Nord, va realitzar els seus drippings, estil que no abandonà fins a la seva mort. En vida, la seva obra no va ser gaire valorada, però amb els anys es convertiria en el paradigma de l'art nord-americà. Es considera un precedent dels happenings i del Body Art de finals del segle XX.