El sol ixent comentari

SOL IXENT

FITXA TÈCNICA:

Autor: Oscar Claude Monet, Cronologia: 1872, Estil: Impressionisme, Tècnica: Oli, Suport: Tela, Dimensions: 48 Cm x 63 cm, Localització: Museu Marmottant (París)

CONTEXT HISTÒRIC:

Segona meitat del Segle XIX, època marcada pels Canvis i les innovacions tecnològiques propiciades per la Segona Revolució Industrial. Això va suposar també tota una sèrie de transformacions en la Societat. Es canviaren les maneres de pensar, de viure, i es donà menys Importància a la religió, qüestionant-ne els seus principis. A França encara hi Ha Napoleó III, que va intentar fer un altre Imperi, però no se’n va sortir i Va sorgir la III República (1870). En aquest període també es comença la guerra Entre França i Prússia. Per aquests temps també s’inventa la fotografia. Per Això en pintura ja no es considera tant important ser realista, perquè ja hi ha Les fotos per a això, i es comença a donar més importància al color.

ANÀLISI FORMAL:

Paisatge marítim, concretament al Port de l’Havre, Amb tres barques. Les aigües són tranquil·les mentre s’observa el sol que Comença a clarejar. Elements plàstics: Pinzellada solta i a taques De color, pel què hi ha un predomini absolut del color sobre la línia; podem Dir que el dibuix és absent. Cromàticament hi ha un clar domini dels colors Freds (blaus, violeta, gris), que creen un contrast amb el taronja del sol i el Cel (teoria dels complementaris). Els colors no es barregen a la tela sinó que Estan disposats de manera que la retina de l’espectador ho faci. La llum En aquest quadre, com en qualsevol altre de caire impressionista, és molt Important. Mitjançant la pinzellada solta, l’autor mostra un gran interès per Captar el reflex de la llum del sol sobre l’aigua. La juxtaposició de les dues Tonalitats complementàries fa que la intensitat de cada una sigui major. S’abandona el clarobscur. La profunditat s’aconsegueix mitjançant el paisatge Del fons, el reflex del sol a l’aigua i la situació de les tres barques. Composició: El Que crida més l’atenció és el sol. Juntament amb el seu reflex, que exerceix D’eix vertical, divideix el quadre en dues parts no simètriques. Les barques Formen una diagonal que trenca el ritme horitzontal que predomina al llenç. Al Fons hi trobem també moltes línies verticals (xemeneies i pals de les veles Dels vaixells) que estan molt difuminades a causa de la boira. Ritme: Tot I ser un paisatge calmat, la diagonal de les barques que comentàvem i el Tractament de l’aigua i els seus reflexos, donen una sensació de moviment al Quadre. Temps: És la pintura d’un moment puntual (alba) en un lloc Determinat (el port de Le Havre).

ESTIL

L’impressionisme és un corrent pictòric francès Que sorgeix a finals del Segle XIX, com a reacció en contra de l’art acadèmic. Es considera el punt de partida de l’art contemporani. Els pintors Impressionistes retrataven objectes d’acord a la impressió que la llum produeix A la vista, i no segons la suposada realitat objectiva. L’impressionisme mostra Una preponderància dels colors primaris, usats sense cap barreja. Els tons Foscos, en canvi, no són usuals. Els impressionistes van ser també els primers En postular els principis del contrast cromàtic, que suposa que cada color és Relatiu als colors que l’envolten. Llavors, per resumir diem que L’impressionisme intenta plasmar més que qualsevol altra cosa, la llum i els Efectes d’aquesta en els paisatges i els moments agradables de la vida, sense Treure importància d’allò que reflecteix.

INTERPRETACIÓ

Tema: La calma del sol naixent en el Port de Le Havre. Significat: L’autor no vol ensenyar el port ni Fer-ne un retrat realista, a ell li interessa mostrar la impressió que li causà Observar-lo en un moment determinat i des d’un lloc concret. No es preocupà pel Contingut, sinó per reflectir la naturalesa canviant de la llum. Funció: Decorativa, Estètica. Sol ixent. Impressió es convertí, llavors, en l’essència de la Pintura impressionista.

MODELS I INFLUÈNCIES

Delacroix ja havia descobert com augmentar L’efecte dels colors juxtaposant-ne els seus complementaris en comptes d’usar El clarobscur tradicional. També els paisatgistes anglesos com Turner i Constable van influenciar en Monet. Monet va influenciar a tots els Impressionistes posteriors.

NIT ESTELADA

FITXA TÈCNICA:

Autor: Vincent Van Gogh, Cronologia: 1889, Estil: Postimpressionisme, Tècnica: Oli, Suport: Tela, Dimensions: 73,7 cm x 91,1 cm, Localització: MoMa (Nova York)

CONTEXT HISTÒRIC:

Segona meitat del Segle XIX, època marcada pels Canvis i les innovacions tecnològiques propiciades per la Segona Revolució Industrial. Això va suposar també tota una sèrie de transformacions en la Societat. Es canviaren les maneres de pensar, de viure, i es donà menys importància A la religió, qüestionant-ne els seus principis. A França encara hi ha Napoleó III, que va intentar fer un altre Imperi, però no se’n va sortir i va sorgir la III República (1870). En aquest període també es comença la guerra entre França I Prússia. Per aquests temps també s’inventa la fotografia. Per això en pintura Ja no es considera tant important ser realista, perquè ja hi ha les fotos per a Això, i es comença a donar més importància al color i a la subjectivitat.

ANÀLISI FORMAL:

Paisatge nocturn amb un poble a la part de sota i Amb dos xiprers en primer terme. Elements plàstics: La línia De  La nit estelada és ondulada en el cel i flamejant en els Xiprers. El traç adquireix altres ritmes per tot el quadre (circular, en Tirabuixons...). Només les casetes del poble estan pintades amb l’ús de línies Rectes. La pinzellada de Van Gogh és molt peculiar i pròpia: densa, llarga i Sinuosa. En aquest quadre forma espirals de color. La gamma cromàtica es mou Entre els colors que per Van Gogh representen la nit. El blau és el que omple Tot el quadre, però hi podem veure espurnes de verds i alguns tocs de groc (les Estrelles) i taronja. Els colors no són fidels a la realitat perquè Van Gogh el Que busca és expressar i transmetre les seves impressions personals. Els tocs Lumínics del quadre, grocs i taronges, els trobem en els astres del cel i a les Finestres de les cases. Donen força expressiva a l’obra i la doten de calidesa. Composició: Els xiprers són els eixos vertebradors de la Composició. Al quedar en primer terme donen profunditat al quadre, que queda Esglaonat en diferents plans: el poble, les muntanyes, l’horitzó, el cel, i el Firmament. Les línies verticals que formen els xiprers i el campanar del poble, Contrasten amb les ondulacions que trobem al cel i els astres. Al mateix temps, El xiprer més alt serveix per unir el cel i la terra. L’horitzó, al ser baix, Remarca que la importància del quadre, el tema principal, és al cel. Ritme: Trobem Un contrast molt marcat entre el cel i la terra: mentre que el primer se’ns Presenta dinàmic i transmet una agitació un tant inquietant degut als espirals, L’altre és quiet i calmat degut a l’ús de línies rectes i figures geomètriques Bàsiques.

ESTIL

Postimpressionisme. Sorgit a França a L’última dècada del XIX, continua el camí renovador de l’impressionisme tot i Que refusant les seves limitacions. La majoria d’autors van començar essent Impressionistes però a mesura que evolucionaven van forjar el seu propi estil Personal. Tot i que exposaven junts de vegades, no era un moviment en equip. Com A característiques artístiques, els postimpressionistes rebutgen l’objectiu de Limitar-se als efectes de llum i color de la natura. Volen anar més enllà però Tot mantenint els colors purs i brillants, les pinzellades soltes, els temes de La vida real i l’aplicació compacta de la pintura, a través de la qual volen Plasmar més emoció i expressió. El postimpressionisme va constituir les bases De les noves avantguardes de principis del Segle XX.

INTERPRETACIÓ

Significat: El paisatge és Utilitzat per Van Gogh per tal d’expressar la seva lluita interior. L’artista No només pinta per expressar la seva pròpia percepció d’un món primordial i Pur, diferent de la realitat moderna contaminada, sinó també pel seu drama Religiós. Busca consol. Això es Déu a que a finals del Segle XIX hi ha una Regressió dels valors religiosos que són discutits pels grans avenços Científics. Van Gogh havia fracassat en moltes coses, inclús en suïcidar-se, no Venia cap quadre i a sobre va haver d’acceptar el seu internament en un Manicomi. Busca en la natura les respostes que la vivència religiosa Tradicional no li pot donar. Funció: Estètica i terapèutica, ja que L’autor pintava per treure’s l’angoixa de dins. La pintura expressa el seu Estat d’ànim.

MODELS I INFLUÈNCIES:

Van Gogh rep influències de Delacroix per la força Cromàtica, dels impressionistes per la representació de la llum, els colors Plans sense ombres, i dels gravats japonesos per la línia de contorn de les Figures. Pels seus aspectes tècnics (utilització simbòlica del color i de la Forma, pinzellada vigorosa i empastada...) es converteix en un precedent Del fauvisme (Matisse). Per la transmissió d’emotivitat i expressió Serà un clar antecedent dels expressionistes.

ELS JUGADORS DE CARTES

FITXA TÈCNICA:

Autor: Paül Cézanne, Cronologia: 1890-1892, Estil: Postimpressionisme, Tècnica: Oli, Suport: Tela, Dimensions: 47,5 cm x 57 cm, Localització: Museu d’Orsay (París)

CONTEXT HISTÒRIC:

Segona meitat del Segle XIX, època marcada pels Canvis i les innovacions tecnològiques propiciades per la Segona Revolució Industrial. Això va suposar també tota una sèrie de transformacions en la Societat. Es canviaren les maneres de pensar, de viure, i es començà a donar Menys importància a la religió, qüestionant-ne els seus principis. A França Encara hi ha Napoleó III, que va intentar fer un altre Imperi, però no se’n va Sortir i sorgí la III República (1870). En aquest període també es comença la Guerra entre França i Prússia. Per aquests temps també s’inventa la fotografia. Per això en pintura ja no es considera tant important ser realista, perquè ja hi Ha les fotos per a això, i es comença a donar més importància al color i a la Subjectivitat.

ANÀLISI FORMAL

Dos homes asseguts de cares en una taula que Juguen una partida de cartes. Elements plàstics: A Els jugadors de Cartes hi trobem un predomini del color per sobre de la línia, característica Elemental del postimpressionisme. Tot i així, hi ha dibuix, ja que l’autor el considerava Molt important. La pinzellada és solta, i el quadre està fet a base de taques Curtes, denses i sobreposades unes sobre les altres. La gamma cromàtica es mou Entre els colors càlids ataronjats, ocres i marrons. Hi ha un contrast en el Color de la roba dels personatges, ja que el color de la jaqueta de l’un, és el Color dels pantalons de l’altre. També trobem una diferència del color en les Cartes. Mentre que les del jugador de la pipa, aparentment més experimentat, Són blanques (seguretat), les del jove són més grisoses (lluita difícil, poca Seguretat). Aquest antagonisme es presenta també en el tipus de barret que Porten, la postura, i l’enquadrament: L’experimentat, el que sembla que Guanyarà, porta un barret rodó i sense cap arruga, i està assegut amb L’espatlla ben recta. L’altre personatge, aparentment més jove i inexpert, Porta un barret abonyegat i doblegat, i la seva postura no és tan ferma. Les Ombres les fa progressant les pinzellades dels tons càlids als freds. Composició: El quadre es divideix en dues parts gairebé simètriques separades per L’ampolla, que actua com a eix. El costat esquerra queda més gran que el dret, On es veu que el personatge més jove queda lleugerament tallat. Les mans amb Les cartes actuen com a punt de fuga i és on es dirigeix la mirada de L’espectador.  Hi ha un predomini de la Línia vertical (cadires, ampolla, potes de la taula) però queda equilibrat per L’horitzontalitat de la taula. L’autor concep la pintura com una investigació Científica: qualsevol forma en l’espai és un cos sòlid amb un esquelet i una Estructura interna formada a partir de formes geomètriques (cons, cilindres i Esferes).

ESTIL

Postimpressionisme. Sorgit a França a l’última Dècada del XIX, continua el camí renovador de l’impressionisme tot i que Refusant les seves limitacions. La majoria d’autors van començar essent Impressionistes però a mesura que evolucionaven van forjar el seu propi estil Personal. Tot i que exposaven junts de vegades, no era un moviment en equip. Com A característiques artístiques, els postimpressionistes rebutgen l’objectiu de Limitar-se als efectes de llum i color de la natura. Volen anar més enllà però Tot mantenint els colors purs i brillants, les pinzellades soltes, els temes de La vida real i l’aplicació compacta de la pintura, a través de la qual volen Plasmar més emoció i expressió. El postimpressionisme va constituir les bases De les noves avantguardes de principis del Segle XX.

INTERPRETACIÓ

Significat: Tot i que el quadre presenta Una escena costumista (dos homes jugant a cartes), en l’escena hi ha voluntat De transmetre una lluita generacional, la que mantenien Cézanne amb el seu Pare, ja que aquest no volia que el seu fill es dediqués a les Belles Arts. També s’interpreta com una representació de les contradiccions internes del Propi artista, un “Cézanne vs Cézanne”. Funció: Decorativa. El pintor el Pintava i després l’intentava vendre. També es pot considerar experimental en Quant a la reducció dels objectes a figures geomètriques. Es diu que Cézanne volia Trobar un nou llenguatge artístic.

MODELS I INFLUÈNCIES:

L’autor es va inspirar en obres de Caravaggio, Poussin i Courbet. Cézanne és considerat un antecessor directe del Cubisme, Representat per les figures de Braque o Picassó.

EL CRIT

FITXA TÈCNICA:

Autor: Edvard Munch, Cronologia: 1893, Estil: Expressionisme, Tècnica: Oli i tremp, Suport: Cartró, Dimensions: 91 Cm x 73,5 cm, Localització: Nasjonalgalleriet (Oslo)

CONTEXT HISTÒRIC:

En aquest període van començar a agreujar-se els Conflictes que acabarien desencadenant en la Primera Guerra Mundial. Hi havia Rivalitats imperialistes i el moviment obrer comença a guanyar posicions. A Alemanya el gran desenvolupament industrial de finals del XIX va produir una Gran deshumanització social. El règim que governava era militarista i Autoritari. Tot plegat va crear un estat d’ànim tens i angoixant entre les Classes majoritàries.

ANÀLISI FORMAL:

Una figura en primer pla crida amb un paisatge Nòrdic de fons. Elements plàstics: El conjunt d’elements plàstics Es supediten a l’expressivitat de l’obra. El dibuix és aparentment descuidat i De traços maldestres, però això li serveix a Munch per a alliberar les seves Pròpies ànsies. La línia que predomina al quadre és la corba, que dóna una Sensació de dinamisme i neguit, i que exterioritza el malestar del Protagonista. Hi ha una línia recta, en diagonal, a la barana de la Passarel·la, la qual evidencia la solitud del personatge i el buit de l’espai Que l’envolta. En quant al color cal assenyalar que dominen els taronges, Vermells i grocs del cel, i l’onada de blau fosc que envolta una illa en el Mar. O sigui que la gamma cromàtica es redueix pràcticament als colors Primaris. Cal destacar els forts contrastos, sobretot del groc del rostre amb El del blau fosc del paisatge. Aquest ús de tons agressius i irreals, pintats Amb una pinzellada ample, reforcen la idea d’angoixa del protagonista. Composició: Podem Dividir el quadre per la recta que forma la barana, separant els dos ambients. Aquesta barana s’encarrega de donar profunditat al quadre, tot i la mancança de Perspectiva, igual ho fan les dos siluetes que es passegen al fons de la Composició. Els elements de la natura tenen formes sinuoses, ondulades, igual Que el personatge central. La figura és l’eix central de la pintura, ja que Totes les línies semblen convergir cap a ella. Ritme: Les línies Ondulades i sinuoses doten a l’obra d’un dinamisme i moviment angoixants i Desequilibrats. Contrasten amb les línies rectes del pont.

ESTIL

L’expressionisme sorgeix amb la intenció de Reflectir, expressar, el descontentament social, l’angoixa i la desesperança Individual. Por, misèria, desesperació... Tot el que és advers de la vida, i la Solitud interior, es reflecteix en les obres expressionistes, Les Característiques d’aquest corrent són que no pinten les coses que els envolten, Sinó les que els autors senten al seu interior. És per això que les imatges Solen ser esquemàtiques, reduint la figura humana a elements simples. Els Colors són forts i violents i hi ha una predilecció pels fons foscos.

INTERPRETACIÓ:

Significat: L’autor busca expressar el seu món individual, ple d’angoixa i Sofriment. Ell mateix, en unes notes autobiogràfiques descriu les sensacions Que sentí al passar per aquell paisatge en un vesprejar. La realitat es Transforma per tal d’exterioritzar els sentiments que l’autor porta a dins. El Crit reflexa el món interior del pintor i també la soledat de l’ésser humà. Funció: Expressiva I terapèutica.

MODELS I INFLUÈNCIES:

Rep influència de Gauguin en els contrastos Cromàtics extrems, també de Van Gogh i Touluse-Lautrec. A la seva vegada, Munch Va ser una gran influència per als expressionistes alemanys de principis del Segle XX.