Ítems de literatura

La poesía en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.

Fi dels quaranta i principis del cinquanta, Carles Riba lluitava per sobreviure i reafirmar-se. Ell encarnava els valor de vigor moral, d'exigència litarària i de fe en la cultura. Va orientar a un conjunt de poetes joves que amplien la tradició postsimbolista i el gust noucentista per l'expressió culta i el rigor en l'ús de la llengua. Foix reivindica la ruptura formal i lingüística i l'experimentalisme de les avantguardes. La literatura catalana dels anys seixanta enfronta l'estètica de tradició simbolista amb altra que concebia la literatura com una forma de compromís polític, com, una lluita contra la disctadura, anomenat realisme històric o social basat en plantejaments marxistes d'intel·lectuals i escriptors.L'antologia poesía catalana del s. XX de Joaquim Molas i Josep María Castellet. Dos llibres de poesia de Pere Quart i salvador Espriu 'vacances pagades' i 'la pell de brau' publicats als seixanta. Al incide la dècada dels setanta es van  produir fets que van marcar la poesía. D'altra banda es publicaren les obres sanseres de  Joan Brossa eixint així de la seua situació marginal i redescobrint la poesía de Foix. Els does varen convertir en uns d'els mestres coneguts més joves. Tractaven la poesía com una activitat autònoma amb la finalitat de fer literatura i reivindicar unes opcions poètiques que portaven a explorar i explotar el llenguatge. Al País Valencià un canvi marcà una antología de Amadeu Fabregat amb 'carn fresca'. Joan Navarro un dels poetes seleccionats per Fabregat (va guanyar la primera edició del premi de poesía Vicent Andrés Estellés amb 'grills esmolen ganivets a trenc de por'.) Salvador Jàfer, un altre dels poetes que va ser finalista amb 'l'esmorteïda estela de la platja'. Tots dos creen una realitat angoixosa, llunàtica, gòtica, il·lustrada amb motius idèntics ( bruixes, ganivets, espases, herois, vaixells, obsessionats per un altre cel i altra terra, tensa i violenta situació d'exili). Els dos transformen la realitat mediant el llenguatge. Altres poetes que inicien su obra durant els setanta es Gimferrer amb 'els miralls' on representa trests de la tradició medieval catalana.

Aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.

Estellés és el màxim exponent de la poesía contemporània al país valencià i pels seus temes representatius de la postguerra. Entra en joc com a poeta en la dècada del setanta pero abans ja escrivía versos. Es va donar a conéixer amb 'Ciutat a cau d'orella'. També va publicar 'la nit'. A partir del 1970 es va produir el boom Estellés. L'ambiente li va ser favorable perquè es va reincorporar a la nostra escena literària en un moment decisiu de represa cultural del País valencià que els seus llibres van contribuir a reforçar. Publica 'el mural del País valencià' que parla dels pobles, ciutats valencianes, personatges històrics i accidents geogràfics. La poesía d'Estellés es tracta d'un discurs poètic de les memòries del mòn, oposat a la poesía pura, esquivant el pur joc verbal. Tindrà una presència molt concreta l'amor i la mort.El poeta de Burjassot inventa la realitat amb la seua poesía, la realitat quotidiana apareix descrita amb un estil molt expressiu amb diversos registres sobre el que predomina el col·loquial . Particular elaboració estilística i retòrica visible en l'adjectivació, en les metàfores i en la utilització de les formules clàsiques. Intenció paròdica o irònica. La seua poesía no es pot enquadrar en realisme històric dels seixanta. És tracta d'una crònica o documental de la realitat  del que destaca 'El llibre de les meravelles' (crònica d'un temmps de crisi).

Porducció poètica de Salvador Espriu.

poeta, dramaturg i narrador. La seua obra té un caràcter unitari. Contribueix a la creació de diversos mites que recorren la seua obra, alguns de procedència personal (poblats per diversos personatges a vegades desdoblaments del autor) i de mites hel·lènics. L'autor va considerar la seua obra com una meditació constant i obsessiva de la mort, realitat última de l'existència humana. sabent que hem de morir es quan la vida comença a prendre sentit. Espriu forma part de la primera generació d'escriptors que es van trobar una llengua codificada i normalitzada. Durant el període de la república, havia publicat 5 llibres en prosa(novel·la i conte).  'El doctor Rip' Va estudiar dret i història antiga i amb l'esclat de la guerra civil hagué de treballar en una notaria i, més tard, en una companyia d'assegurances, i es va concentrar en la poesia. 'cementeri de Simera' (primer llibre publicat després de la guerra civil) era una elegía del món destruït per la guerra. 'Les cançons d'Ariadna' va enllaçar la seua poesia amb la narrativa anterior a la guerra . Va escriure l'obra teatral 'primera història d'Esther' (mite bíblic,des de l'estètica grotesca i esperpèntica). Va publicar 'les hores'(camí interiorització ) culmina amb l'experiència misticade 'Final del laberint'. Finalment cal remarcar 'la pell de brau' el poeta, convertit en un oracle o profeta del seu poble per a denunciar les injustícies que van seguir la Guerra civil.

Característiques bàsiques de la poesia actual

La poesia catalana dels huitanta va estar marcada per la pèrdua de grans mestres de la postguerra com ara Espriu, Foix, Quart o vinyoli. Varen continuar cultivant una poesia de caràcter experimental, relacionada amb les avantguardes històriques, amb referents com Fabre, foix i sobretot l'obra de Brossa a partir de l'edició de 'Poesia rasa'. Al llarg de la època dels huitanta van aconseguir la maduresa artística poetes com Formosa, Margarit i Gimferrer. aquest últim va reunir en 'Mirall' aparicions dels seus primers quatre llibres de poesia catalana i va publicar llibres de gran valor com 'el vendaval' i 'la llum'. Formosa per altra banda va escriure 'darrere el vidre' poesia basada en una vasta cultura amb realisme existencial i la influència de Ferrater. Una part d'aquesta poesia ha defensat un cert barroquisme vital i plantejaments heterodoxos. La obra de Casasses mostra influències molt heterogènies. casasses ha construït un circuit alternatiu de recitació poètica i la seua obra, qualificada de psicodèlica, populista i romàntica, s'ha convertit en un referent.

Poesia de Miquel Martí i Pol consegueis gran ressò social.

Es un dels poetes de la llengua catalana més populars i més llegits. Als catorze anys va començar a treballar al despatx d'una fàbrica tèxtil fins que va tindree esclerosi múltiple  que li va impedir moure's i parlar amb normalitat. La seua poesia, autobiogràfica, trancendeix la realitat d l'àmbit de la seua malaltia i dels temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat, d'una gran serenitat. 'El poble i la fàbrica' corrent de realisme històric. Martí i Pol descriu un món que coneix bé per mitjà de procediments com la crònica . El contrast entre la descripció de la vida del obrer (condicions molt dures) i el tractament humà (gran tendresa) amb que el poeta es refereix a persones concretes (a voltes amb noms i cognoms), és una de les característiques més originals d'aquesta poesia amb un llenguatge directe i assequible. La irrupció, la progressió i l'estabilització de la malatia queden reflectides en la seua obra de la primera meitat dels anys setanta. després s'imposen la solitud, l'angoixa, la mort, defineix un món reduït, sols percep les noves circumstàncies que li toca viure. D'aquesta experiència interior n'ix amn un nou vitalisme paral·lel al que viu la societat catalana, També diversos elements autobiogràfics (la mort de la seua dona) faran aquesta etapa més complexa. contrast amb un nou amor, segon matrimoni i una nova estabilitat en la seua vida són els motius 'd'Els bells camins' Represa vital al final dels anys setanta també publica un llibre de poesia amorosa 'Estimada Marta'. A mediats dels anys huitanta s'inicia la darrera etapa del poeta (nova mirada interior, pas del temps i proximitat a la vellesa). En els llibres que publica durant els anys noranta  etsan definits pel desconcert, el desencís i la inseguretat, no només personal sino també sobre la vida col·lectivadel país. L'obra de Miquel Martí i Pol l'ha vonvertit en un fenomen únic d'estimació popular en la poesia catalana del final del segle XX ja que era essencialment comunicativa i per la seua sinceritat de la veu poètica i l'experiència biogràfica comunicada. Per damunt de tot cal destacar els seus temes l'amor, l'experiència moral individual i col·lectiva o la convivència amb la greu malaltia que va patir  (amb un llenguatge res artificiós).