L'Islam: Orígens, Expansió i Llegat Cultural

L'Islam: Orígens i Expansió

La civilització islàmica és inseparable de la religió que li dona nom: l'Islam.

Aquesta religió té el seu origen a la península aràbiga a principis del segle VII.

Quan va sorgir l'Islam, el desert de la península aràbiga estava ocupat per tribus. La seva religió era politeista (creien en molts déus).

La Meca: Ciutat Sagrada

Mahoma

• Va néixer a la ciutat de la Meca cap a l'any 570.
• Va afirmar haver rebut la crida d'Al·là, el nom àrab de Déu.
• Va començar a predicar sobre una nova religió monoteista - l'Islam - que significa "submissió (a Al·là)". Els seus seguidors eren anomenats musulmans, que significa "els que se sotmeten (a Al·là)".
• Poc acceptat a la seva ciutat perquè es va oposar al politeisme.

• Mahoma va ser expulsat de la Meca l'any 622. Aquesta data es coneix com a Hègira i és la data que comença el calendari musulmà.
• Mahoma es va refugiar a la ciutat de Medina i va començar el procés d'expansió de l'Islam.
• Els musulmans van guanyar ràpidament territori, ajudats per la debilitat de l'Imperi Bizantí.
• La clau de la ràpida expansió de la religió va ser perquè els seguidors estaven convençuts que el paradís els esperava si morien en combat.

L'any 632, quan va morir Mahoma, els musulmans controlaven la major part d'Aràbia.

El Califat: Govern i Administració

Després de la seva mort, el gran imperi que es va formar va ser conegut com a califat, perquè era dirigit per un califa, la màxima autoritat política i religiosa. El califa va governar amb l'ajuda de:

• El visir (o ministre) s'encarregava de l'administració central.
• Els valís eren els governadors de les províncies de l'imperi.
• El diwan era l'encarregat de recaptar els impostos.
• El cadí administrava justícia segons les regles de l'Alcorà (llibre sagrat de l'Islam).

La dinastia abbàssida va perdre poder i la unitat del califat es va trencar entre els segles VIII i X. L'expansió de l'Islam, per tant, ja no corresponia a la d'un califat, sinó que van sorgir regnes independents que podien ser governats per califes o emirs, que eren prínceps amb autoritat política.

Societat Islàmica

• Minoria aristocràtica (familiars de califes o emirs rics).
• Grup intermedi (comerciants i petits propietaris).
• La major part de la població estava formada per artesans i pagesos que no posseïen propietats. Van haver de pagar impostos alts.
• Esclaus.
• Jueus i cristians tenien les seves pròpies lleis però pagaven impostos a canvi.

Economia Islàmica

• L'agricultura depenia de la creació de sistemes de reg (plovia molt poc) per subministrar aigua.
• El comerç va ser important per la ubicació del territori islàmic entre Àfrica, Europa i l'Extrem Orient. Comerç marítim → desenvolupament d'instruments de navegació.

Art i Cultura a l'Islam

L'art musulmà s'expressava principalment en l'arquitectura. L'edifici més característic era la mesquita.

Parts Principals d'una Mesquita

• Haram (sala d'oració).
• Font (els fidels es rentaven).
• Qibla (sala principal) contenia el mihrab (el lloc més sagrat).
• Minaret (torre on els fidels eren cridats a la pregària).

L'Islam va participar en una important activitat cultural durant l'Edat Mitjana. Això es basava en la islamització (difusió de la religió) i l'arabització (difusió de l'ús de la llengua àrab).

Era una cultura de fusió, perquè els musulmans estudiaven la filosofia i la ciència de Grècia i Roma, així com les cultures de l'Índia (sistema de numeració actual), i de la Xina (astronomia, matemàtiques i literatura, i altres avenços com la pólvora i el paper).

Esplendor Cultural

• Desenvolupament de les ciències.
• Coneixement filosòfic.
• Literatura.

L'Islam a la Península Ibèrica: Al-Àndalus

• Els musulmans van arribar a la península Ibèrica a principis del segle VIII. L'any 711, un exèrcit musulmà va entrar a la península Ibèrica.
• En només quatre anys van dominar la major part de la península Ibèrica, excepte les zones muntanyoses del nord. El territori conquerit es deia al-Àndalus.

Causes de la Ràpida Conquesta

• La debilitat de la monarquia visigòtica → clima d'inseguretat general.
• Indiferència de la població → no va oferir cap resistència als nous governants.

Etapes d'Al-Àndalus

Economia a Al-Àndalus

• L'activitat econòmica va ser intensa i es va beneficiar del caràcter urbà de la societat, així com de l'augment del comerç.
• Circulaven monedes d'or i plata, facilitant el comerç amb Orient i Occident.
• Els musulmans eren propietaris de les zones agrícoles més riques.
• Activitats artesanals desenvolupades en tallers de joieria, armes, vidre, ceràmica i tèxtil.

Societat a Al-Àndalus

• Les diferències socials estaven motivades tant per la riquesa com per la religió.
• Els grups més poderosos eren els que professaven l'Islam. Els descendents musulmans dels conqueridors àrabs i sirians estaven al cim de la piràmide social. A sota hi havia musulmans d'origen berber (les terres més pobres) i, finalment, els muladís (cristians que es van convertir a l'Islam).
• Per sota de la població musulmana hi havia jueus i cristians.
• Els esclaus es trobaven a les capes més baixes de la societat.

Cultura a Al-Àndalus

• Còrdova es va convertir en la ciutat més culta de l'oest d'Europa. En aquesta ciutat es van reunir importants científics i pensadors que van impulsar el desenvolupament de la medicina, les matemàtiques, l'astronomia, la música i la poesia.

La millor prova de l'esplendor cultural de la ciutat va ser l'art del califat, que va trobar la seva màxima expressió a la mesquita de Còrdova i edificis civils com el palau de Medina Azahara.