L'Islam: Origen, Expansió i Societat al Segle VII

L'Islam al Segle VII

L'islam va néixer al segle VII a Aràbia, península situada al Pròxim Orient entre la mar Roja i el golf Pèrsic. En el segle VII presentava una gran divisió interna en diferents àmbits:

Àmbits de l'Aràbia Pre-Islàmica

• Àmbit Polític: El territori estava dividit en nombroses tribus independents.
• Àmbit Econòmic: L'interior de la península estava habitat per tribus de beduïns que practicaven el pasturatge nòmada.
• Àmbit Religiós: Els beduïns eren fetitxistes i els agricultors i comerciants eren politeistes.

El Califat: Successors de Mahoma

Califat: ortodox, omeia i abbàssida.

Mahoma i la Fundació de l'Islam

Mahoma va néixer a la Meca l'any 570 en una família benestant. Va començar predicant la seva doctrina a la ciutat de la Meca. La negació del politeisme i el fet que els seus primers seguidors fossin gent humil, va provocar l'oposició de rics comerciants de la Meca. A Medina, Mahoma es va convertir en la major autoritat política i religiosa i va reclutar un exèrcit amb el qual va conquerir la Meca l'any 630. Després de la mort de Mahoma, quasi tota Aràbia quedava unida sota la seva doctrina i l'islam començava la seva expansió.

Què és l'Islam?

L'islam significa submissió a la voluntat d'un únic déu (Al·là), és a dir, 'submisos' o 'creients'.

L'Organització de l'Imperi Islàmic

El califa era la màxima autoritat de l'imperi, i concentrava el poder religiós i polític. Com a cap religiós, el califa presidia l'oració comunitària dels divendres. Com a cap polític, governava, administrava justícia i dirigia l'exèrcit. L'administració de l'imperi es va dividir en províncies sota l'autoritat conjunta d'un governador o valí i d'un superintendent financer. En totes hi havia cadis o jutges que administraven la justícia.

Economia i Impostos

La gent dels pobles pagaven dos tipus d'impostos: per la possessió de terra i un altre de personal; aquest últim cessava en convertir-se a l'islam. A la part occidental es practicava l'agricultura a les fèrtils valls irrigades, on es cultivaven blat, ordi, cotó, arròs i canya de sucre. A les àrees desèrtiques, l'activitat principal era la ramaderia nòmada de camells i corders.

Expansió i Intercanvi Cultural

A la part occidental del seu imperi, els musulmans van introduir i van difondre productes agrícoles orientals, com la canya de sucre, el cotó, el safrà, la morera i certes verdures. També van millorar el sistema de reg. La propietat de la terra conquerida es va mantenir en mans dels antics amos, que la van conservar a canvi del pagament d'impostos. Les terres que havien pertangut al país sotmès van quedar en una cinquena part en mans del califa, i la resta es va repartir entre l'aristocràcia musulmana. Les ciutats com Còrdova, Bagdad i Damasc van arribar a un gran desenvolupament. Les principals activitats van ser l'artesania i el comerç.

Societat Islàmica

Grups Socials

• Grup reduït: Generalment d'origen àrab, posseïa propietats procedents del botí de guerra i ocupava els alts càrrecs.
• Massa popular: Incloïa la resta de la població, formada pels camperols, els artesans i els comerciants dels pobles sotmesos.

La Casa Musulmana

En les famílies riques, s'organitzaven entorn d'un pati. A la part baixa se situava la cuina, el rebost, les sales i els serveis, i a dalt les habitacions privades. Les cases dels pobres no tenien més que una o dues habitacions. El mobiliari constava de catifes, divans, taules baixes, cofres que feien les funcions d'armari i llits.

Arquitectura Islàmica

Característiques

Les característiques principals són la utilització de materials pobres, com la rajola, l'algeps o la fusta; l'ús de columnes i pilars com a suports; els arcs de ferradura; les cobertes amb llindes i voltes; els exteriors sobris i geomètrics; i els interiors molt compartimentats i recoberts amb marbres i enrajolats, planxes d'algeps i fusta.

Tipus d'Edificis

Els edificis més representatius van ser les mesquites i els palaus, encara que també van realitzar altres construccions.

La Mesquita

Eren edificis on els musulmans anaven a resar. Complia la funció d'aïllar els fidels del món exterior i assegurar la tranquil·litat durant l'oració. El pati de la mesquita era un espai obert, envoltat per un pòrtic. Al centre es disposava una font on els fidels es rentaven i purificaven abans d'entrar a resar. En un dels seus costats se situava el minaret, una torre des de la qual el muetzí cridava als fidels a l'oració.

La Sala d'Oració

Espai cobert dividit en naus per suports i arcuacions. Un dels murs, la quibla, s'orienta cap a la ciutat santa de la Meca.

Palaus

Eren la residència dels califes. Tenien una part pública, on es localitzaven el saló del tron i la sala d'audiències, i una part privada, on es trobaven les sales, els banys i l'harem. En tots ocupaven un paper important els jardins i les fonts d'aigua.