Irradiació en hortalisses: mètodes i efectes
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,61 KB
En què consisteix la irradiació i en quin cas és efectiu per les hortalisses? Cita i explica breument 2 mètodes d’irradiació que podem trobar.
La irradiació consisteix a projectar sobre hortalisses o altres aliments energia radiant. És molt utilitzat en hortalisses que germinen, per evitar brots, per desinsectar, és efectiu contra larves i insectes i, per evitar canvis fisiològics, retardar la maduració i envelliment d'hortalisses i fruites.
La radiació produeix la radiòlisi de les molècules; excita els electrons de la capa perifèrica dels àtoms que componen les molècules i aquesta excitació produeix ions i radicals.
Els productes de la radiòlisi del aigua són aigua oxigenada, ions i radicals. Es produeixen en la quantitat suficient per a generar productes tòxics per a cèl·lules sensibles i, afectar les membranes cel·lulars de microorganismes o teixits en creixement.
Si els productes de la radiòlisi, no només de l'aigua sinó dels components dels aliments, afecten el DNA dels microorganismes, poden arribar a causar la mort cel·lular.
1. Fase física: molt ràpida. Es causa ionització, excitació, dissociació.
2. Fase fisicoquímica. Ràpida. Es desencadenen les reaccions que donen lloc a la radiòlisi.
3. Fase bioquímica: Relativament ràpida. Trencament o formació d'enllaços químics en les molècules de DNA, proteïnes, enzims, etc.
4. Fase biològica. Lenta. Disminució del creixement o fins i tot mort cel·lular.
2 mètodes d’irradiació:
-Radiacions gamma: El Co59 és bombardejat amb neutrons i passa a cobalt 60 que és molt inestable i per estabilitzar-se, emet raigs g que es projecten sobre l'aliment. Són molt penetrants i funcionen en totes direccions en càmeres aïllades.
Instal·lació automatitzada, els tubercles van circulant i es van sotmeten a la font de radiació (dosi menor 10 kGy).
-Electrons accelerats: S'obté un flux d'electrons d'un càtode per aplicació de camps elèctrics; formen un feix monodireccional. No són ones electromagnètiques i, tenen menys capacitat de penetració.