Investigació Social: Mètodes i Tècniques

Investigació social: aplicació de mètodes i tècniques científiques a l'estudi de la realitat social.
Recerca: procediment de cerca intencionada de dades, fets, o informació necessària per solucionar un problema. Permet diagnosticar una situació, valorar els efectes de possibles intervencions sobre les persones o grups.

Fonts secundàries: informacions ja elaborades, primeres en consultar en la investigació. Internes: creades per la pròpia org. (informes o projectes anteriors). Externes: elaborades fora de la org. (+ econòmiques, recopilació documental).

Fonts primàries: es troben a la pròpia realitat que s'ha d'investigar i s'accedeix de manera directa (les tècniques utilitzades poden ser quantitatives i qualitatives).

Tèc. d'invest. social (comple.): Quantitatives: obtenir informació objectivament, quantificació fenòmens socials desde punt de vista matemàtic i estadístic. Tècnica enquesta. Qualitatives: descobrir el sentit i significat de les accions socials. Subjectiu, no es persegueix la generalització de resultats. (entrevista, observació i històries de vida).

Fiabilitat: els resultats han de ser similars als d'una altra persona. Validesa: La info ha s'ha d'ajustar a la realitat. Validesa interna: concordança entre realitat i resultats, depèn de la tècnica i instruments. Validesa externa: concordança entre realitat de la investigació i realitat d'altres poblacions, ha de permetre generalització a tota la població.

Recopilació documental: tècnica d'investigació social que pertany a les fonts secundàries d'informació i que consisteix en obtenir informació sobre els diferents fets o realitats que estiguin exposats a qualsevol document de les diferents disciplines. També serveix per determinar les pautes i el disseny específic que acabarà tenint la investigació. Tècnica més econòmica i utilitzada, ja estalvia temps i personal.

ENTREVISTA: tècnica d'investigació social que proporciona informació més precisa. Consisteix a recollir informació a partir de l'intercanvi verbal entre dues persones o més. Es pot fer en format escrit, en àudio i vídeo. Permet compartir informació entre dues o més persones a partir de la conversa, l'objectiu és analitzar i interpretar aquesta info. Permet accedir a aspectes interns i subjectius de les persones (pensaments, sentiments, creences...).

Tipus d'entrevista. No estructurada: conversa lliure mínimament guiada. Són obertes i flexibles, no tenen un ordre preparat. Estructurada: pautada amb unes preguntes preestablertes. Segons l'estructuració i neutralitat. (Seqüenciada: mateixes preguntes i mateix ordre. No seqüenciada: Permet certa flexibilitat.). Dirigida: l'entrevistador/a marca els temes, s'assegura de recollir tota la info sobre la investigació. No dirigida: L'entrevistador/a dinamitza la conversa i escolta atentament l'entrevistat que s'expressa de manera lliure. Individual. En grup: més freqüent grup de discussió.

Fases entrevista: 1.Preparació o planificació: definir objectius; adquirir informació bàsica del context; previsió de persones entrevistades i de temps d'entrevista; calendari, dates, contacte previ per citació; preparació de les preguntes; estimació de la seqüència preguntes; preparar introducció i cloenda. 2.Execució: tenir cura de l'ambient; informar de la finalitat i confidencialitat de l'entrevista; registrar informació recollida, facilitar una comunicació oberta i empàtica; evitar prejudicis i comentaris subjectius. 3.Finalització: final suau i fer agraïments, no tancar cap porta (ens pot servir per a una altra entrevista).

Raons finalització entrevista: obtenció completa de la info., finalització temps acordat o evasives, mentides, etc. per part de l'entrevistat.

Qualitats de l'entrevistador: perceptiu (parar atenció, que es documenti i s'interessi pel que succeeix), objectiu (evitar opinions i prejudicis, ser imparcial), respectuós (lleial, discret i pacient), bon moderador i regulador per realitzar la dinàmica de l'entrevista, flexible, empàtic, persuasiu.

ENQUESTA: tècnica basada en un formulari de preguntes preestablertes, majoritàriament tancades i amb respostes limitades. Finalitat obtenir informació d'un grup petit representatiu (mostra) que pugui generalitzar a un col·lectiu (població). S'utilitzen estadístiques.

Tipus enquesta. Segons finalitat: Descriptiva (distribució d'una realitat concreta en una mostra det.), Explicativa (conèixer les causes per les quals es produeix un fenomen). Segons contingut: Fets (recollida d'info. de tots els successos de la persona enquestada, Opinions (sobre situacions fets o informacions), Actituds, motivacions, sentiments.

Escales d'actitud (enquesta resposta tancada): Estimació: ordenar coses respecte a una característica (0-10 puntuar, escollir entre dos, Ordenar + a -). Apreciació: d'intensitat, estructura opinió gradualment. Distància social: conèixer relacions entre grups, i determinar la distància de la persona amb el col·lectiu, sol ser decreixent per no influir a les respostes. Likert: escala bipolar, escala d'acord a desacord. Diferencial semàntic: mesuren significació d'algunes situacions.

HISTÒRIES DE VIDA: narracions autobiogràfiques, relata la seva pròpia vida tal com recorda i l'ha viscuda. Característiques: Relat autobiogràfic obtingut per l'observador (relat autobiogràfic explicat a una altra persona), Entrevistes successives (utilitza com a instrument l'entrevista, en diferents sessions, per què dona molta informació), Testimoni subjectiu d'una persona (descripció dels esdeveniments i experiències de la vida d'una altra persona, explicats des de la pròpia òptica).

OBSERVACIÓ: tècnica de recopilació de dades i captació de la realitat sociocultural d'una comunitat o grup social. Permet registrar les activitats i la vida quotidiana, permet captar els processos i esdeveniments en el moment que es produeix i en el context natural. Només es necessita la sensibilitat i capacitat perceptiva de l'investigador.

Tipus d'observació. Estructurada: delimita i defineix camp d'observació, estableix objectius, especifica instruments i registres. No estructurada: no parteix de cap pla sistemàtic ni es defineixen les categories. Individual: realitzat per 1 persona. Col·lectiva: realitzat per diferents persones (observen el mateix, cada persona observa un aspecte diferent, observació en massa). Participant: s'integra en el grup observat (participació natural: membre del grup observat, participació artificial: grup aliè). No participant: no participa ni intervé en el grup observat. Vida real: s'observen a l'entorn natural tal com es produeixen. Laboratori: es prepara un entorn de forma artificial.

REQUISITS ÈTICS d'investigació social: Dret a la privacitat i confidencialitat. Consentiment. Previsió de l'impacte. Responsabilitat, honestedat i sinceritat. Prudència. Fonamentació científica. Respecte a la persona i protecció drets humans.
PRINCIPIS BÀSICS que ha d'aplicar un investigador: Mantenir informades a les persones objecte sobre tot el relacionat amb la investigació. Llibertat de participació i abandonament de la investigació. Anonimat dels participants.

La investigació social des de la perspectiva de gènere: Actuacions que sempre s'han incorporat en la investigació. Aplicació sistemàtica de l'anàlisi de gènere. Recollir dades sobre la situació de les relacions de gènere. Identificar barreres de les dones per intentar eliminar-les. Crear estratègies per potenciar el reequilibri de poder entre dona i home. Evitar llenguatge, estereotips i imatges sexistes.

PERSPECTIVA DE GÈNERE: s'ha d'incloure en qualsevol investigació social, consideració i metodologia que permet identificar, qüestionar i valorar la desigualtat i discriminació que estan sotmeses les dones.
Diferència: tret constitutiu dels EE.HH, problema és quan les diferències és font de desigualtat. Igualtat: compatible amb la diferència, principi que reconeix els mateixos drets, deures, oportunitats i possibilitat d'accés de recursos.

Rols de gènere: defineixen els models que han de seguir els homes i les dones que esperen la societat. Es transmeten en la família, dels infants assimilen una jerarquia i estableixen els rols masculins i femenins corresponents a l'home i la dona. La nostra societat és de cultura androcèntrica (home sobre la dona). Rols femenins: se solen situar en l'àmbit privat i es consideren secundaris. Relacions afectives, tasques de cura, atenció personal. Rols masculins: Gaudeixen de gran prestigi, es situen en l'àmbit públic. Se'ls prepara per a entorns econòmics i socials, i se'ls educa per a la dominància i superioritat.

La investigació social des de la perspectiva de gènere: Actuacions que sempre s'han incorporat en la investigació. Aplicació sistemàtica de l'anàlisi de gènere. Recollir dades sobre la situació de les relacions de gènere. Identificar barreres de les dones per intentar eliminar-les. Crear estratègies per potenciar el reequilibri de poder entre dona i home. Evitar llenguatge, estereotips i imatges sexistes.