Invasions i regnes germànics a l'Europa medieval
Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,56 KB
Imperi Romà d'Orient
- Arcadio -> Imperi Bizanti: ric/ pròsper
Les invasions i els regnes germànics
S. III diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, ostrogots...) o barbars, van travesar fronteres romanes i s'hi van instal·lar.
Al S. V, l'imperi Romà Occidental es va enfonsar.
L'Imperi d'Orient o Bizantí, era més ric i estava més poblat.
Diferents pobles germànics van formar regnes independents:
- regne Ostrogot ocupava la Península Itàlica
- regne Visigot major part de la Península Ibèrica
- regne Franc major part de França i sud d'Alemanya
- regne Anglosaxó es va expandir per Anglaterra
Es va organitzar en monarquies, van adoptar molts aspectes i costums de la forma de vida romana (llatí, dret, cristianisme)
Església importància i poder polític
Hispània visigòtica
Diversos pobles, els vàndals, els sueus ie els alans van penetrar a Hispània.
Els visigots, instal·lats primer el sud de la Gal·lai (frança), S. VI es van expandir per Hispània. Van expulsar als altres pobles germànics, els bizantins del sud van aconseguir controlar tot el territori peninsular.
El regne visigòtic, amb capital a Toledo va durar més de 200 anys.
Visigots van anar fusionant amb la població hispanorromana. Van adoptar la religió cristiana catòlica, el llatí, el idioma i van unificar les lleis.
L'economia visigòtica era agrícola, amb poc pes del comerç, l'artesania i les ciutats.
La noblesa, propietària de les terres, era el grup social més important.
L'església guanya poder i influència.
Els francs i l'Imperi Carolingi
Els francs era un regne molt extens. El rei més important Carlemany.
Va crear un gran imperi, amb intenció de reconstruir l'Imperi Romà Occident:
- Conquerí molts territoris frenà els musulmans i va establir unes fronteres segures a la zona dels Pirineus (Marca Hispànica).
- Convertir al cristianisme tots els pobles i va ser anomenat emperador pel Papa de Roma l'any 800.
El fill de Carlemany, Lluís el Piadós, va dividir l'imperi entre els seus fills, i així es va posar fi a l'últim intent de reconstruir l'Imperi Romà d'Occident.
L'Imperi Bizantí (476-1453)
L'Imperi Romà d'Orient va rebutjar les invasions bàrbares i sobrevisqué 1000 anys amb el nom d'Imperi Bizantí o Bizanci.
S. VI, l'emperador Justinià es va proposar restaurar l'Imperi Romà i comença una expansió territorial pel Mediterrani occidental. Pel aconseguir-ho, va promoure diverses companyes militars a la Mediterrania i va conquerir el nord d'Africa, la península Itàlica i el sud d'Hispània.
Va ser un període de prosperitat econòmica.
L'agricultura era la base de l'economia, i el comerç va ser pròsper gràcies a la situació geogràfica de l'imperi Constantinoble es va convertir en un gran port comercial.
El Basileus o emperador tenia el poder polític i religiós.
Tenia el suport dels funcionaris, l'església i d'un exercit fort.
L'art Bizantí era molt religiós. L'obra més important és la basílica de Santa Sofia a Constantinoble.
Destaquen les icones, pintures religioses i els mosaics que utilitzaven per decorar l'interior dels edificis.
L'Islam, una nova religió
Principis del S. VII va sorgir una nova religió L'ISLAM.
Va tenir l'origen a Aràbia.
Els seus habitants vivien als Oasis i es dedicaven a la ramaderia i el comerç. Eren politeistes i el seu centre religiós era la ciutat LA MECA.
Mahoma a ser el nou fundador de la nova religió. Era el profeta
d'Al·là (dèu). L'any 622 es va refugiar a Medina: és l'anomenada Hègira inici de l'era musulmana. Desde Medina, va conquerir LA MECA, tota aràbia.
Els Califes van passar a ser els successors de Mahoma tenien poder religiós i polític.
S. VIII van conquerir Orient Mitja. Van ocupar Nord d'Àfrica i la Península Ibèrica l'any 711 i no van conquerir el regne franc van ser derrotats (732). Finalment van conquerir l'Asia Central van arribar fins l'India.
La conquesta musulmana era militar i cultural però els pobles conquistats mantenien la seva religió i costums a canvi de pagar impostos.
Entre els S. VIII i XII, la civilització islàmica destacava per la seva esplendor, Europa patia emporiment econòmic i cultural.
En compartir una llengua comuna, l'àrab els coneixements els transmetien fàcilment pels territoris islàmics.
A la cultura islàmica s'hi integraven altres cultures.