Introducció a la Psicologia i els seus Mètodes

Psicologia de l'Esport

Intenta aplicar els fets i els principis psicològics a l'aprenentatge, la pràctica i la competició esportiva. És una disciplina en clara expansió i molts esportistes a escala individual o clubs i seleccions recorren a aquests professionals. Un exemple de solicitants de la psicologia de l'esport serien els atletes, el tennis, el golf, etc. Són més sol·licitats els esports individuals que els d'equip, ja que els factors psicològics solen ser més importants en els primers. Alguns dels psicòlegs que treballen en aquest àmbit prefereixen ser anomenats psicòlegs del rendiment, ja que treballen també amb persones que han d'afrontar situacions que els provoquen un alt grau de tensió i els exigeixen una gran perfecció en la feina (cirurgians, pilots d'aviació, etc.).

Psicologia Clínica

Estudia el diagnòstic i la teràpia dels trastorns emocionals i de la conducta. Abasta malalties mentals (psicosi, esquizofrènia, paranoia, etc.) i problemes de conducta originats per causes diverses com la inadaptació social, les dependències, les depressions, els problemes sexuals, etc.

Convé alertar en aquest camp sobre un prejudici social molt estès, i és que a la consulta d'un psiquiatre o d'un psicòleg clínic només hi van persones amb trastorns. (Moltes vegades la gent considera que anar al psicòleg significa estar boig). Això no és cert, ja que hi van persones amb qualsevol tipus de problema psicològic. Sovint es tracta de petits trastorns, no pròpiament patològics, però que causen problemes en la vida quotidiana.

Mètodes de la Psicologia

En psicologia, a l'hora de treballar s'utilitzen tot un seguit de mètodes que es poden agrupar en els trets següents:

• Descripció
• Correlació
• Experimentació

Alguns tenen com a finalitat investigar els principis i les lleis que regeixen la conducta, mentre que d'altres estan destinats a descriure el comportament o el mode en què es pot variar la manera d'actuar o de pensar de les persones.

1. Descripció

El punt de partida d'una ciència és la descripció. En la vida quotidiana, tots observem i descrivim les persones, i sovint tenim intuïcions sobre els motius pels quals es comporten d'una determinada manera. Els psicòlegs professionals fan més o menys el mateix, només que d'una manera més objectiva i sistemàtica.

Estudi de casos

Entre els mitjans més antics de la investigació es troba l'estudi de casos, en què els psicòlegs estudien un o més individus en profunditat, amb la intenció de descobrir-hi aspectes importants. Gran part dels nostres primers coneixements sobre les funcions del cervell provenen de l'estudi d'individus que van sofrir un deteriorament arran dels danys soferts en una determinada regió cerebral. Sigmund Freud va elaborar la seva teoria de la personalitat a través d'un grapat d'estudis de casos. El psicòleg del desenvolupament Jean Piaget va aportar molts coneixements sobre el pensament dels nens gràcies al fet d'observar els seus tres fills i preguntar-los coses. Els estudis de casos poden requerir molt de temps i resultar enganyosos, ja que és possible que els individus siguin atípics, la qual cosa portaria a resultats molt poc fiables.

L'enquesta

El mètode de l'enquesta en molts casos sembla menys profund. Una enquesta demana a la gent que informi sobre la seva conducta o les seves opinions. Ho pot registrar tot: des de les hores en què la gent se'n va a dormir fins a les opinions sobre les mesures dels polítics. Les enquestes poden presentar problemes, ja que només són vàlides si:

1. Es formulen preguntes molt clares. Quan hom té dubtes a l'hora de contestar una enquesta és que està mal feta. A banda, hi ha enquestes que són tendencioses.
2. Les persones enquestades són representatives del total de la població estudiada, la qual cosa és extremadament difícil, ja que les persones sovint es neguen a col·laborar. Si només contesten les que col·laboren la mostra ja està decantada.
3. Les respostes són sinceres.

L'observació natural

L'observació natural consisteix a observar i registrar el comportament dels organismes en el seu ambient natural. Es poden observar des de les societats de goril·les a la selva fins a les relacions entre germans, passant per la manera en què els alumnes seuen en una classe on no hi ha normes establertes per fer-ho. Igual que els estudis de casos i les enquestes, l'observació natural no explica la conducta, en el sentit que no en treu relacions de causa-efecte, sinó que la descriu. Ni uns ni altres expliquen el perquè, sinó el què. Aquesta observació ha contribuït a qüestionar el mateix concepte d'intel·ligència, ja prou discutit, d'altra banda, per altres motius.