Introducció a la Bíblia: Història, Interpretació i Contingut

1. Introducció a la Bíblia

1.1 Definició

La paraula Bíblia vol dir "els llibres". La Bíblia consta de 73 llibres redactats en èpoques diferents al llarg de gairebé 1000 anys i en estils o formes literàries diferents. La Bíblia és un llibre sagrat per a cristians i jueus, que consideren que és un llibre inspirat per Déu i per això l'anomenen Sagrades Escriptures.

Aquest llibre s'agrupa en dos grans conjunts: l'Antic Testament (AT) amb 46 llibres i el Nou Testament (NT) amb 27. Testament vol dir aliança, i és una adaptació d'una paraula llatina (Testamentum). L'AT tracta sobre l'aliança que Déu va establir amb el poble d'Israel per mitjà de Moisès i el NT és la nova aliança amb Jesucrist.

L'AT el tenim en comú jueus i cristians, amb la petita diferència que els jueus i els cristians protestants només reconeixen els llibres escrits en hebreu, mentre que els catòlics, seguint els primers cristians, n'hi afegeixen 6 més, escrits en grec (Deuterocanònics).

1.2 La Bíblia i la Història

La Bíblia no és un llibre de ciències ni tampoc un llibre d'història. Quan el poble recorda el seu passat no ho va fer per reconstruir totes les dades o fets, sinó per explicar la seva experiència de Déu.

2. La Revelació de Déu

Per als jueus i cristians, Déu s'ha revelat a les persones. Per als cristians, Déu es manifesta i ens parla. Déu es revela a través de la naturalesa, a través de la història i a través de la paraula.

Per als cristians, la Bíblia fou escrita per diverses persones inspirades per Déu, la majoria de les quals són anònimes.

3. Interpretació de la Bíblia

3.1 La Llengua

Tota traducció vol dir interpretar un text i explicar-lo en una altra llengua. Tota llengua té al darrere una mentalitat, una forma de raonar, una concepció de la vida i de les persones. Traduir la Bíblia vol dir no sols traduir paraules, sinó també interpretar una mentalitat.

L'AT va ser escrit en hebreu, arameu i grec. El NT fou escrit en grec koiné.

Al llarg de l'Edat Mitjana es va traduir la Bíblia al llatí. Aquesta versió s'anomena Vulgata, que significa versió comuna. Aquesta traducció la va fer Sant Jeroni, manat pel papa Damas. L'Església la va considerar sense errades i la va adoptar com a oficial en el Concili de Trento.

Sant Jeroni és el patró dels traductors i dels bibliòfils i se'l representa amb una calavera i una espelma, lleons al costat, un llibre i robes d'ermità.

La primera traducció al castellà de la Bíblia va ser el 1252.

3.2 La Distància en el Temps

Com una persona del segle XX pot descobrir la paraula de Déu en un text escrit fa milers d'anys? Els homes d'abans i els d'ara tenim en comú la humanitat. Les narracions bíbliques ens poden parlar avui perquè parlen de les persones, de la felicitat, dels problemes profunds, del dolor i de Déu.

3.3 La Mentalitat Oriental

La majoria dels escriptors de la Bíblia foren persones orientals. S'interessaven més pel significat dels fets que per la descripció exacta. Explicar un fet històric era centrar-se en aspectes que toquen el cor i el sentit vital de l'home. Com a conseqüència, s'exageren uns fets més que altres.

3.4 La Transmissió dels Relats Bíblics

• Tradició oral.
• Versions escrites diverses.
• Recopilació de tradicions i versions escrites i redacció final en forma de llibre.
• Distints gèneres literaris.
• Dificultat d'identificació dels autors, que no tenen per què ser els recopiladors i redactors.
• Primeres versions escrites: hebreu i arameu (llibre de Daniel).
• Segle III a.C.: traducció al grec per a la comunitat jueva.
• Manuscrits en hebreu trobats al desert de Qumran, anteriors al segle I.
• Còpies per a les primeres comunitats cristianes.
• Traducció de totes les versions existents al llatí.

4. L'Antic Testament

Els seus escrits han nascut en un escenari geogràfic concret i en un temps determinat.

4.1 Pentateuc (obra en 5 volums)

Recopilació de tradicions antigues conservades per les tribus israelites, preses dels pobles de Mesopotàmia o de les cultures de la humanitat primitiva, completada amb lleis o institucions d'èpoques de la història d'Israel. Conjunt dels 5 primers llibres de la Bíblia:

1. Gènesi: Origen, formació (origen de la humanitat i d'Israel (Abraham, poble jueu descendeix)).
2. Èxode: Sortida, marxa (israelites surten d'Egipte amb Moisès).
3. Levític: Referente a Leví i als levites (sacerdots).
4. Nombres: Censos (3 i 4: normes i lleis que regeixen el poble).
5. Deuteronomi: Segona llei (reformulació de la llei del Sinaí).

4.2 Llibres Històrics

Segons la tradició jueva, són llibres que van des de Josué fins a Macabeus. Volen explicar de manera completa i coherent una part de la història del poble d'Israel al llarg de 6 segles (des de l'arribada dels israelites a Canaan fins després de la destrucció de Jerusalem per Nabucodonosor el 587 a.C.). La seva composició, en temps de l'exili, en una situació difícil per al poble, calia mantenir la identitat. Fa insistència en la fidelitat a l'aliança.

4.3 Llibres Sapiencials i Poètics

Profetes i savis utilitzen la poesia. A la Bíblia hi ha 3 llibres de poesia lírica: Salms, Càntics i Lamentacions. Comuniquen experiències de la vida, donen consells, exposen proverbis o discursos, una manera d'entendre el present, manifesten optimisme, sorpresa i inquietud amb les contradiccions i dilemes de l'existència.

4.4 Profetes

Homes inspirats per Déu que, amb exhortacions, amenaces i promeses, van treballar 6 segles per conservar la fe a Israel. Van anunciar les circumstàncies en què es produiria l'adveniment del Messies i els signes amb què se'l podria conèixer (hebreus). El profetisme és fonamental per a la seva religió, organització política i estructura. Peculiaritat pel fet que el Senyor comunica la seva paraula, denuncien les injustícies socials.

5. El Nou Testament

Llibres més importants per al cristianisme. Tracten de la vida, la mort i resurrecció de Jesús i del naixement de l'Església.

5.1 Evangelis (bona notícia (grec))

Els cristians utilitzen el terme per designar la bona notícia que era el regne anunciat per Jesús i proclamat pels seus deixebles. Autors-evangelistes: Mateu, Marc, Lluc i Joan.

5.2 Actes dels Apòstols

Tracta del que van fer després de la resurrecció de Jesús. Protagonistes: Sant Pere i Sant Pau.

5.3 Cartes o Epístoles

Cartes obertes entre l'apòstol Pau i les comunitats.

5.4 Apocalipsi (revelació, treure un vel)

Afirma que les revelacions que fa són inspirades per Déu.

6. Gèneres Literaris i Subgèneres

La Bíblia: llibres de gènere literari divers, s'expressen diferent.

• Història: Forma de relat real o imaginari amb narracions populars, llegendes, sagues, contes, relats i cròniques de fets ocorreguts i esdeveniments escrits.
• Llei: Recollien normes o costums per les quals es regia el poble, és una exigència de l'aliança amb Déu.
• Lírica: Expressa sentiments, vivències internes, passió, amor. Llenguatge simbòlic que expressa vivències íntimes de l'esdeveniment poètic i religiós.
• Saviesa: Narracions d'experiències de vida, reflexions sobre realitats de la vida, sobre grans interrogants de l'home, formulats per savis i pensadors.
• Cartes: Escrits enviats per un remitent a un destinatari. Continguts variats. Espai ampli a la Bíblia (NT).
• Profecia (gènere propi): Revela l'existència d'un missatger que parla als homes en nom de Déu i inspirat pel seu esperit. El profeta, a més de la paraula, es val de l'acció simbòlica. Expressa amb l'acció el que vol dir. El profeta, a vegades, amb relats autobiogràfics.
• Apocalíptica (gènere propi): Relat de les revelacions de visions i somnis expressats enigmàticament i simbòlicament. Al final de la història, el bé triomfarà sobre el mal.