Introducció a l'Antropologia: Escoles, Conceptes i Àmbits

Orígens de l'Antropologia

Els inicis de l'antropologia com a disciplina estan estretament lligats als canvis socials, polítics i científics. És una resposta a les necessitats d'entendre les diferències culturals i socials.

Evolucionisme: Progrés i Etapes Culturals

L'ésser humà és una espècie més de la naturalesa, no una creació divina. La perspectiva evolucionista es basa en la idea de progrés i desenvolupament, i el seu concepte central és l'evolució. No totes les cultures evolucionen igual, sinó que passen per etapes específiques (Com afirma Lewis Henry Morgan: el procés s'inicia amb el salvatgisme, passa per la barbàrie fins a arribar a la civilització). L'evolució de cada cultura s'explica en el context de la història. Es considera que hi ha societats estàtiques que no evolucionen i que una raó universal genera patrons iguals. S'han d'estudiar les formes culturals més simples (considerades primitives o primàries) per a comprendre l'origen i l'evolució de les societats més complexes.

El mètode utilitzat és el comparatiu. Figures clau inclouen Johann Jakob Bachofen, Edward Burnett Tylor, Lewis Henry Morgan i James George Frazer.

Particularisme Històric (Franz Boas)

Tots els humans pensen de la mateixa manera? Com s'explica la diversitat cultural?

Franz Boas introdueix noves maneres de pensar, centrant-se en la diversitat cultural i la rellevància del context històric. No s'han de fer generalitzacions; s'han de buscar respostes concretes.

El particularisme històric consisteix a reconstruir les històries de les cultures partint de dades fiables i concretes.

Relativisme Cultural

Per analitzar una cultura, s'aplica el relativisme cultural. Cada cultura només es pot comprendre en els seus propis termes, sense prejudicis etnocèntrics.

Cultura i Personalitat (Margaret Mead)

Margaret Mead estudia com entendre la influència de la cultura sobre la formació de la personalitat i el comportament individual. Defensa la idea que la conducta dels individus s'explica per aprenentatges culturals.

L'entorn social està organitzat a partir de models i pautes als quals l'individu tracta d'adaptar-se, i, una vegada adaptat, els reprodueix. La cultura resideix en el context.

Funcionalisme (Bronisław Malinowski)

Bronisław Malinowski estudia la societat tal com la troba. Els seus conceptes clau són: Necessitat, Cultura, Funció i Institució. Els aspectes biològics són importants per entendre una cultura.

Les necessitats secundàries són les respostes culturals a les necessitats primàries (biològiques). És a dir, la cultura té la funció de respondre a aquestes necessitats biològiques. Totes les cultures són una resposta a les demandes de l'entorn, i els fets biològics en són una base universal. Les idees, creences, costums, normes, etc., ajuden l'ésser humà a superar problemes i satisfer necessitats.

Les institucions són grups d'individus units per un interès comú. Es caracteritzen per: estatus, personal, regles, aparell material i activitats. Les institucions tenen una funció; tot element cultural compleix una funció: la satisfacció d'una necessitat. El funcionalisme es basa en el fet que tots els aspectes d'una cultura tenen una funció. Costums, tradicions, etc., serveixen per satisfer necessitats.

Estructuralisme: Estructures Profundes i Universals

Les cultures comparteixen unes estructures comunes subjacents que influencien com les persones pensen, actuen i organitzen les seves vides. L'antropologia no consisteix només en l'estudi de l'ésser humà en si, sinó en l'estudi de les seves relacions. Cada societat té múltiples estructures, i aquestes no són visibles a simple vista, ja que es troben a nivell inconscient. Com podem entendre aquestes estructures socials? A partir de l'observació. No n'hi ha prou amb mirar només els esdeveniments concrets o els comportaments; hem d'investigar les estructures profundes i els patrons universals.

Antropologia Simbòlica i Interpretativa

L'antropologia simbòlica-interpretativa és un corrent que posa el focus en el significat dels símbols, rituals i pràctiques culturals. Aquesta escola no es limita a descriure el que fan les persones, sinó que busca interpretar per què ho fan i quins significats amaguen les seves accions. És com llegir la cultura com si fos un text. Exemples inclouen l'anàlisi de casaments, funerals, celebracions religioses, etc.

Antropologia del Parentiu

El Parentiu com a Construcció Social

El parentiu no es limita al simple reconeixement de vincles biològics (consanguinitat i afinitat), sinó que és una construcció social.

Dir que el parentiu és un sistema ideològic i que l'antropologia el desnaturalitza significa reconèixer que les relacions familiars no són universals ni "naturals" en un sentit estricte, sinó que són resultat de construccions socials, simbòliques i culturals. Això permet entendre la diversitat de formes de parentiu arreu del món i trencar amb les nocions rígides i etnocèntriques sobre què constitueix una família o una relació parental.

Aparellament i Procreació

L'aparellament (o aliança) es refereix a les normes socials i culturals que regulen la formació d'aliances conjugals entre individus. La procreació es refereix a la reproducció biològica i a la creació de descendència, però el seu significat en el context del parentiu va més enllà del fet purament biològic.

Antropologia de la Religió

Perspectives Sociològiques (Durkheim, Mauss)

Émile Durkheim defensa que la religió s'explica a partir de fets socials; per tant, la religió resideix en la societat, i és aquesta la que crea els déus. Considera que l'ànima humana existeix, però no està dins l'individu, sinó fora (en el col·lectiu). Marcel Mauss va considerar els rituals com a accions simbòliques col·lectives que reforcen la cohesió social. A través dels rituals, els individus interactuen amb allò sagrat i entre si, enfortint la solidaritat comunitària. També s'analitza el concepte de mana, un poder sagrat i impersonal present en objectes o espais.

Efervescència Col·lectiva i Ritual

L'efervescència col·lectiva (Durkheim) es refereix al fenomen en què un grup de persones experimenta un intens sentiment de connexió i unitat emocional a través d'una experiència compartida (sovint ritual).

Es parla de camp religiós com una esfera social connectada a altres esferes (economia, política, parentiu, etc.), que pot tenir una funció de domini social.

Comunitat i Construcció Social

El concepte de comunitat és fonamental: un conjunt de persones que comparteixen certs elements culturals, socials i emocionals que els uneixen. Des del punt de vista antropològic, la comunitat és una construcció social basada en una sèrie de relacions i elements compartits dins d'un context específic.

Antropologia Econòmica

Les fases del procés econòmic són: Producció, Distribució i intercanvi, i Consum. Aquests conceptes s'adapten a l'anàlisi dels béns i serveis en cada societat.

Fases del Procés Econòmic: Producció, Distribució, Consum

• Producció: Consisteix en la transformació d'una matèria primera per acció humana, a través del treball, amb la finalitat d'obtenir un bé útil i consumible. Factors clau inclouen: l'ecosistema, els processos tecnològics, l'accés als recursos i l'organització del treball.
• Distribució i intercanvi: Adjudicació i circulació de béns entre diferents individus i grups. Inclou mecanismes com el mercat i la reciprocitat (basada en la noció del do).
• Consum: Ús de béns i serveis. És l'objectiu final dels processos de producció i està lligat a l'existència de demanda i necessitats (culturals i biològiques).

Substantivisme i Incrustació (Polanyi)

L'antropologia econòmica assumeix que les relacions entre política i economia són intenses. El concepte d'incrustació (embeddedness) fa referència a la idea que les activitats econòmiques estan integrades en les relacions socials, culturals i polítiques de la societat. Això implica que l'economia no funciona de manera autònoma, sinó que està subordinada a les normes, valors i institucions socials d'un context concret. L'escola substantivista (en contrast amb la formalista) defensa aquesta perspectiva. Karl Polanyi argumenta que fins i tot el mercat està marcat per qüestions culturals i socials.

Antropologia Política

L'antropologia política estudia les diverses formes d'organització política creades per les societats. Totes les societats, tinguin o no un Estat formal, posseeixen formes d'organització política. S'ocupa de l'estudi de les diverses institucions i pràctiques relacionades amb el govern (l'organització de la vida pública) dels diferents grups culturals. Aquesta gestió dels assumptes públics és fonamental per al funcionament de les societats.

Conceptes Clau: Poder, Consens i Coacció

El poder és la capacitat (d'un individu o grup) de transformar la realitat per mitjà de diferents instruments. L'existència del poder es mesura per la seva eficàcia.

L'exercici del poder es pot dur a terme a partir del consens, però també a partir de la coacció:

• Consens: Significa que els individus o grups subjectes a l'autoritat accepten voluntàriament les decisions o normes que els són imposades. El poder no es percep com una imposició externa, sinó com una situació on les parts involucrades estan d'acord amb els termes (legitimitat). Implica drets i obligacions recíprocs entre els qui exerceixen el poder i els qui en són objecte. El consens no sempre és homogeni. Exemple: En una democràcia, els líders polítics obtenen poder (legitimitat) a través d'eleccions. El sistema polític de països com Espanya o els Estats Units es basa (idealment) en la voluntat popular expressada mitjançant eleccions.
• Coacció: Es fonamenta en l'ús de la força, la violència o l'amenaça per imposar la voluntat d'una part sobre una altra. En aquest cas, les persones sotmeses a l'autoritat no accepten les decisions de manera voluntària, sinó que es veuen obligades a obeir per por a les conseqüències negatives. Pot adoptar diverses formes:
  • Coacció directa:
    • Força física directa
    • Amenaça
  • Coacció indirecta:
    • Adoctrinament ideològic
    • Pressió social (l'opinió dominant)