Intervenció Militar en Política Espanyola al Segle XIX
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,19 KB
Per què els Militars en Política?
El nou Estat liberal va ser condicionat per factors que van dificultar l'estabilitat. El prestigi dels militars isabelins després de la guerra carlina els va donar un paper polític més enllà de les seves obligacions. L'accés al poder s'aconseguia per imposició, conspiració militar o revolta popular, no per eleccions.
Revolta del 1854 i Govern Progressista
L'autoritarisme moderat va provocar l'oposició de progressistes i demòcrates. El 1854, el pronunciament de Vicálvaro, liderat per O'Donnell, va portar Espartero a la presidència. Les eleccions van donar majoria progressista. Es va impulsar un pla de reformes econòmiques per al desenvolupament i la industrialització.
Legislació Econòmica
Les accions més importants van ser la desamortització i l'extensió del ferrocarril. La llei desamortitzadora de 1855 va afectar els béns dels ajuntaments. La construcció del ferrocarril va començar amb la Llei de Ferrocarrils de 1855.
Crisi del Bienni Progressista
Les reformes no van solucionar la crisi de subsistència, generant revoltes i vagues obreres el 1855. Els treballadors demanaven millores salarials i reducció d'impostos. La Llei de Treball va introduir millores, però la crisi va atemorir les classes conservadores.
Governs Unionistes
O'Donnell va intentar un equilibri entre moderats i progressistes. Es va buscar estabilitat política i revitalitzar el parlamentarisme. La política exterior activa va incloure:
- Expedició a Indoxina amb França.
- Intervenció a Mèxic amb França i Gran Bretanya.
- Campanyes al Marroc, amb victòries a Tetuan i Castillejos.
El 1863, O'Donnell va dimitir i els moderats van tornar al poder.
Governs Moderats (1863-1868)
Amb Narváez, es van reposar els principis del moderantisme. Els governs eren dèbils i van recórrer a la repressió. Els progressistes van acusar la corona d'obstruir les institucions. La insurrecció dels sergents de San Gil (1866) va acabar amb afusellaments i presoners. La crisi de subsistència va augmentar el descontentament social.