Intervenció Comunitària: Guia Completa

Epistemologia de la implicació

Epistemologia de la implicació: Realitzar una immersió en la realitat per a conèixer i establir relacions. Barbero i Cortés (2005) afirmen que cal canviar nosaltres per a canviar el món.

1. Importància de la teoria per sostenir un projecte.
2. Coherència entre pensament, discurs i acció.
3. Implicació personal.
4. Consciència de la dimensió política.

Conèixer i establir contactes

Conèixer recursos del barri i comunitat, construir una interpretació intersubjectiva que permeti abordar la complexitat de la situació.

Conèixer el barri

Monografia general del barri a partir de les fonts secundàries, recollida de dades, enquestes, entrevistes, observacions, etc.

1. Història: Origen del barri, memòria històrica.
2. Entorn físic: Límits administratius, espais públics, etc.
3. Habitants: Característiques sociodemogràfiques, condicions de vida, etc.
4. Estructures col·lectives: Serveis públics, teixit econòmic.
5. Mitjans de comunicació: Cartells, revistes.
6. Persones amb poder i lideratge: Espais de trobada (relacions formals i informals).

Diagnòstic professional

Situació problemàtica:

1. Descriure la situació general i la naturalesa dels problemes (DAFO) a partir del testimoni de la gent.
2. Definició, delimitació, mesura dels problemes detectats (Quins són? Quina és la seva dimensió?).
3. Intentar realitzar una explicació (Hipòtesis).
4. Possibilitats d'acció, revisant-les.

Objectius

Fixar objectius i prioritats de la intervenció (Definir què podem fer, escollir lloc, grup o problema particular).

Definició del projecte

Com ho aconseguirem? Estratègies d'intervenció social basades en la modificació dels dispositius institucionals: La intervenció sorgeix dels actors professionals, externs al problema, oferta institucional - pretén modificar, posar en marxa programes, es recolza en les competències i habilitats institucionals i professionals, enllaços, mitjans d'inserció.

Disseny del projecte

El professional ha de fer explícita la seva comprensió de la intervenció, s'han d'utilitzar bé les tàctiques, preparar bé l'argumentació i els informes per escrit. L'estratègia tracta de connectar el disseny i la realitat social buscant que sigui viable la "solució" tècnicament correcta en les condicions comunitàries existents, marcarà una línia general d'actuació, orientarà sobre com usar els recursos, capacitats, etc.

Elaboració del projecte col·lectiu

• QUÈ: Naturalesa del projecte.
• PER QUÈ: Fonamentar l'acció.
• PER A QUÈ: Objectius.
• A QUI: Destinataris de l'acció.
• COM: Activitats i tasques per assolir objectius, metodologia i avaluació.
• AMB QUI: Recursos humans i distribució de responsabilitats.
• AMB QUÈ: Recursos materials i econòmics que tenim.
• QUAN: Calendari.
• ON: Abast del projecte.

El treball comunitari

El treball comunitari promou l'acció col·lectiva i constitueix el grup motor. Per dur a terme aquestes accions cal estimular la consciència de la necessitat, veient la solució del problema o necessitats i definir aquest últim. El treballador comunitari és un agent sensibilitzador que fa denúncia d'una situació inadequada, i que proposa i consensua solucions possibles perquè està convençut de l'existència dels problemes i de les possibilitats de solució que ha guanyat en el període d'immersió en l'espai social d'intervenció, i que ha madurat mitjançant l'elaboració del projecte. El treballador comunitari sensibilitza i contacta amb la gent.

Dinamització del grup

El treballador comunitari té diverses funcions:

1. Vetllar pels processos interns del grup i donar suport.
2. Afavorir una dinàmica grupal positiva (moderar, afavorir la cohesió i pertinença).
3. Orientar al grup i facilitar les seves relacions externes (ritmes adequats, caràcter obert del grup).
4. Aportar recursos per a l'organització (disposar de lloc, telèfon, etc.).

Organització de les reunions

1. Preparació: Condicions de la reunió, dimensió del grup, disposició ambiental, etc.
2. Enquadrament: Facilitar la trobada, acollida càlida, acollir de forma individual, presentació de membres, clarificar objectius, duració de la reunió, clarificar papers.
3. Desenvolupament i tancament: Finalitzar amb una síntesi, acordant responsabilitats i forma de seguiment, i quan serà la propera reunió.
4. Presa de decisions: A partir de 3 condicions (Formular el problema de forma clara, recopilar i elaborar informacions relatives al problema i possibles solucions, escollir la decisió millor per al conjunt del grup).

Reforçar la comunicació

Elements per reforçar la comunicació interna i externa:

• Llenguatge senzill.
• Guanyar confiança.
• Informació pròxima a espais de la vida quotidiana de la gent.
• Conèixer teories de comunicació (propaganda, publicitat).
• Potenciar la comunicació a través de llenguatges artístics (teatre, música, etc.).

IAP: Investigació-Acció Participativa

Metodologia d'intervenció comunitària que aposta per iniciar el procés d'organització comunitària mitjançant la realització d'un estudi de les situacions problemàtiques que preocupen a la comunitat. Mètode d'estudi i acció que busca obtenir resultats fiables i útils basant la investigació en la participació dels col·lectius a investigar.