Intervenció en les activitats de la vida diària

Les activitats de la vida diària:

En aquest nucli formatiu veurem com es du a terme la intervenció en aquest tipus d'activitats.

L'aprenentatge de les AVD, un aprenentatge natural:

Les AVD són habilitats que adquirim gairebé sense adonar-nos-en segons les exigències de la nostra edat, entorn i vida. Així en cada etapa aprenem una AVD diferent: menjar, higiene, vestir-nos...

Normalment per observació: família, adults, iguals, mitjans de comunicació...

La manera natural d'aprendre configura les estratègies que farem servir en l'adquisició d'habilitats de la vida diària.

AVDB, AVDI, AVDA:

AVDB: les bàsiques i les més senzilles, per sota d'elles només hi ha les vegetatives: respirar, dormir...

Les bàsiques serien: menjar, higiene molt bàsica, vestir-se (sense botons, cremallera, cordons, no acord a l'època de l'any...)

AVDI: les instrumentals: cuinar, parar taula, llegir...

AVDA: les avançades: oci, treball i socialització.

Teràpia ocupacional i habilitats de la vida diària:

La teràpia ocupacional és la disciplina sociosanitària que s'encarrega d'avaluar la capacitat de les persones per exercir les activitats de la vida quotidiana i intervenir quan aquesta capacitat està en risc o danyada per qualsevol cosa.

L'activitat és l'instrument terapèutic del terapeuta ocupacional. Els camps d'actuació són:

1. Valoració de la capacitat funcional de la persona.
2. Disseny i aplicació de programes d'entrenament.
3. Restauració de determinades funcions.
4. Reeducació de determinades funcions.
5. Assessorament i entrenament en l'ús d'ortesis i pròtesis.
6. Aplicació de tècniques de reestructuració ambiental.
7. Orientació de persones usuàries, famílies i professionals d'altres especialitats.

Els programes d'entrenament en activitats de la vida diària:

S'organitzen com un conjunt estructurat i sistemàtic d'actuacions destinades a augmentar o millorar les habilitats de la vida diària. Consten de 4 fases:

1. Valoració inicial de les AVD.
2. Planificació del programa d'entrenament.
3. Execució del programa amb l'aplicació de les activitats.
4. Avaluació del programa.

Planificació de la intervenció.

Selecció de les tècniques d'intervenció en AVD:

Són les tècniques de modificació de conducta. Un programa estàndar acostuma a fer servir les següents tècniques en aquest ordre:

1. Preparació. La persona ha d'entendre que el que se li farà és bo per a ella.
2. Instruccions verbals de les conductes desitjades.
3. Modelatge fet pel professional.
4. Encadenament. Pas a pas de com fer una conducta del dia a dia.
5. Role playing de la conducta desitjada per part de la persona usuària.
6. Emmotllament. Hem d'anar corregint i modelant les accions de la persona usuària perquè s'aproximin de manera més precisa a la conducta desitjada. Podem utilitzar instigadors verbals, gestuals i fins i tot físics.
7. Automatització i consolidació. L'hàbit estarà consolidat quan hagi adquirit la competència i entengui i executi les pautes necessàries cada cop que calgui.
8. Tasques per a casa. Generalització, fer amb un altre ambient el que ha après. Aplicar els aprenentatges en contextos i situacions reals.
9. Seguiment establir un període de temps determinat per comprovar que la persona executa la conducta apresa.
10. Contracte conductual. Document on el tutor i l'usuari es comprometen a realitzar una sèrie de conductes i no realitzar mai més altres conductes. L'incompliment del contracte té conseqüències que l'usuari accepta i signa.
11. Orientació i entrenament familiar. Si comptem amb la família tindrem moltes més possibilitats d'èxit. Per això l'hem d'orientar, donar-li pautes d'actuació i animar-la.

Recursos per a la realització de les AVD.

Ortesi: és un producte sanitari d'ús extern destinat a modificar les condicions estructurals o funcionals del sistema neuromuscular o de l'esquelet.

Exemples: cotilles, faixes, collarins ortopèdics, braguers...

Pròtesi: és un producte sanitari que requereix una elaboració o adaptació individualitzada destinat a substituir un òrgan o una estructura corporal o la seva funció.

Les pròtesis poden ser internes o externes.

Les internes, es posen amb intervenció quirúrgica i solen ser fixes.

Les externes, no són implantables però s'han de personalitzar per adequar-les a les característiques i necessitats de cada persona. Ex: pròtesis de mà, peu, audiòfons.