Què és la Intel·ligència? Teories, Tipus i Desenvolupament

Què és la intel·ligència?

És la capacitat que ens permet raonar, comprendre idees, adaptar-nos a l’entorn... En definitiva, ens permet comprendre els misteris del món i la vida.

Dimensions de la intel·ligència

La intel·ligència es pot entendre des de 4 dimensions constitutives:

• Com a capacitat o competència: depèn de la genètica i l’estructura del cervell.
• Com a procediment o estratègia: seguim estratègies per assolir uns objectius.
• Com a coneixement: aquest inclou l’anàlisi, síntesi i avaluació de la informació rebuda.
• Com a adaptació a l'ambient: adaptar-nos a l'entorn.

Enfocaments en l'estudi de la intel·ligència

Existeixen diferents perspectives per abordar l'estudi de la intel·ligència:

• Enfocament diferencial: estudia si la intel·ligència es compon de diverses aptituds o una sola, i observa les diferències individuals.
• Enfocament cognitiu: busca entendre la forma en què les persones processen la informació.
• Enfocament evolutiu: investiga la gènesi i el desenvolupament de la intel·ligència al llarg de la vida.
• Enfocament biològic: estudi del substrat anatòmic i fisiològic de la intel·ligència.

Teories clàssiques de la intel·ligència

Algunes de les primeres teories sobre la intel·ligència inclouen:

• La intel·ligència com a capacitat innata (Galton): Es planteja si es deu a l'herència o a ambients diferents.
• Teoria bifactorial (Spearman): Proposa dos factors d'intel·ligència: el factor «g» (intel·ligència general) i els factors «s» (habilitats i capacitats específiques).
• Les set aptituds mentals primàries (Thurstone): Identifica 7 habilitats mentals primàries: comprensió verbal, fluïdesa verbal, aptitud numèrica, memòria, rapidesa perceptiva, visualització espacial i raonament inductiu.
• L'estructura de l'intel·lecte (Guilford): Guilford crea un model d'estructura tridimensional i cúbica format per 120 factors, resultants de la influència recíproca de les operacions, els continguts i els productes. Distingeix dos tipus de pensament: convergent i divergent.

Avaluació de la intel·ligència

Els tests d'intel·ligència

• El 1905, A. Binet crea l'«Escala de Binet», que mesura 4 capacitats intel·lectuals (capacitat verbal, raonament numèric, raonament abstracte-visual i memòria a curt termini) i prediu el rendiment escolar.
• El 1912, W. Stern proposa mesurar el Quocient Intel·lectual (QI).
• D. Wechsler crea l'«Escala d'Intel·ligència Wechsler per a Adults» (WAIS), amb proves basades en criteris de fiabilitat i validesa.

Limitacions dels tests

No hi ha un acord unànime sobre el mesurament de la intel·ligència. Tot i els avenços, els tests psicomètrics han rebut moltes crítiques en les últimes dècades. Una de les crítiques més comunes és que se centren en un camp limitat del pensament humà, sense considerar processos cognitius complexos com la creativitat.

Històricament, el QI s'ha utilitzat per justificar l'exclusió de determinats grups, per mantenir polítiques de statu quo i fins i tot per esterilitzar persones.

Teories actuals de la intel·ligència

Teoria del processament de la informació

La psicologia cognitiva veu la ment com un sistema de processament d'informació simbòlica, estudiant els processos cognitius sense necessitat de mesurar comportaments exclusivament a través de tests. R. Sternberg destaca la importància de diverses dimensions en la formació de la intel·ligència.

La intel·ligència emocional

D. Goleman ressalta el poder dels sentiments i emocions. La intel·ligència emocional és la forma d'interactuar amb el món i destaca 5 habilitats clau:

• Consciència d'un mateix
• Autocontrol emocional
• Automotivació
• Reconeixement de les emocions alienes (empatia)
• Control de les relacions (habilitats socials)

Intel·ligències múltiples (H. Gardner)

Segons H. Gardner, la intel·ligència és una amalgama de destreses per crear, aprendre i resoldre problemes, les quals depenen de la dotació biològica, de la seva interacció amb l'entorn i de la cultura. S'estableixen 8 tipus d'intel·ligència:

• Lingüística: Capacitat per utilitzar paraules de manera efectiva.
• Lògica i matemàtica: Capacitat per utilitzar els números i raonar de forma lògica.
• Espacial: Aptitud per percebre el món visual-espacial i operar-hi.
• Musical: Capacitat de transformar, expressar, discriminar i escoltar les formes musicals.
• Corporal-cinestèsica: Capacitat per utilitzar el cos en l'expressió d'idees i sentiments, i l'ús de les mans per transformar elements.
• Intrapersonal: Comprendre els propis pensaments, sentiments i emocions.
• Interpersonal: Capacitat d'entendre i interactuar amb els altres.
• Naturalista: Capacitat de distingir, classificar i utilitzar objectes del món natural.

El desenvolupament de la intel·ligència

Conceptes clau (Piaget)

Segons J. Piaget, el desenvolupament cognitiu es basa en diversos conceptes clau:

• Esquemes: Descriuen les accions físiques i mentals involucrades en la comprensió i el coneixement. Ens ajuden a interpretar i entendre el món.
• Adaptació: Els esquemes es desenvolupen per la unió d’assimilació (incorporar nova informació a esquemes existents) i acomodació (modificar esquemes existents per adaptar-se a nova informació).
• Equilibri: Els nens busquen un equilibri entre assimilació i acomodació, és a dir, entre l'aplicació de coneixements previs i el canvi de comportament.
• Organització: El pensament actua com una totalitat organitzada.
• Estadis: Hi ha diverses etapes qualitativament diferents en el desenvolupament intel·lectual.

Etapes del desenvolupament cognitiu (Piaget)

Piaget va descriure quatre etapes principals en el desenvolupament cognitiu:

• Intel·ligència sensoriomotriu (0-2 anys): El nen coneix el medi físic i social mitjançant l'ús de sistemes sensorials i motrius. El nadó comença amb actes reflexos que s'organitzen en hàbits. Apareix la intel·ligència pràctica que permet manipular objectes.
• Intel·ligència preoperativa (2 a 6-7 anys): Sorgeix el pensament representatiu, que comença amb la imitació. El nen fa servir paraules, imatges i altres símbols.
• Operacions concretes (7-11 anys): El nen realitza operacions mentals amb objectes concrets i descobreix les relacions entre ells (conservació, classificació, seriació).
• Operacions formals (12-16 anys): Comencen a raonar sobre allò abstracte i el possible. Apareix el pensament hipotètic-deductiu i els raonaments condicionals.

Aspectes i problemes de la intel·ligència

Polèmica herència vs. ambient

Existeix un debat històric sobre la influència de la genètica i l'entorn en la intel·ligència:

• Genetistes: Argumenten que cada individu neix amb unes capacitats heretades. Autors com Herrnstein i Murray van concloure que el quocient intel·lectual es manté estable durant la vida i és hereditari entre un 40 i un 80%, sent un factor important per a l'èxit. Sostenen que l'entorn social té una capacitat limitada per millorar el QI.
• Ambientalistes: Defensen que la intel·ligència no s'hereta directament, sinó que venim al món preprogramats per aprendre, depenent en gran mesura de la cultura i l'entorn. Argumenten que la intel·ligència no té color, sexe, edat ni classe social.

La intel·ligència animal

Les espècies disposen de dos mecanismes d'adaptació: la programació genètica, que permet desencadenar pautes de conducta complexes però sovint inadaptades a noves condicions, i l’aprenentatge, que permet modificar la conducta.

La intel·ligència no és exclusiva de l'ésser humà. Animals com els ximpanzés i els dofins han demostrat aptituds cognitives en diverses proves.

Els ximpanzés, a diferència d'altres primats, es reconeixen a si mateixos en el mirall, indicant un sentit de la pròpia identitat. Malgrat això, la seva capacitat mental no és idèntica a la humana.

La intel·ligència artificial (IA)

La IA és una branca de la informàtica dedicada a la creació de programes i eines que simulen capacitats cognitives. Els científics consideren els ordinadors, animals i éssers humans com a sistemes de processament de la informació. La IA pretén abordar problemes i tasques inspirats en el funcionament mental humà, estructurant el comportament en àrees com:

• Raonament simbòlic
• Simulació del funcionament neuronal
• Tractament del llenguatge natural
• Visió artificial
• Robòtica

Intel·ligència col·lectiva en la societat digital

Vivim en una època de transició cap a nous paradigmes i valors. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són la base de la nova societat i afavoreixen els seus canvis. La cibercultura és considerada la tercera era de la comunicació, després de l'oralitat i l'escriptura, i dona lloc a una nova forma de comunicació: la interconnexió global.

La cibercultura es recolza en tres condicions principals:

• Interactivitat: La relació entre la persona i l'entorn digital.
• Hipertextualitat: L'accés interactiu a qualsevol text o informació interconnectada.
• Connectivitat: La tendència humana a ajuntar allò que està separat, mitjançant un vincle o relació.

Característiques de la intel·ligència col·lectiva:

• És una intel·ligència distribuïda que crea una dinàmica de reconeixement i mobilització de les habilitats individuals.
• Permet la coordinació d'intel·ligències en temps real.
• Representa la intel·ligència emergent d'un grup o comunitat interconnectada.