Intel·ligència: Conceptes, Teories i Dinàmica

Concepte d'Intel·ligència: Depenent o Independent de la Cultura?

Segons Binet, la intel·ligència era la capacitat d'adaptar-se a les exigències escolars. Exemple: per a un esquimal pot ser la capacitat de pescar, i per a un advocat, la capacitat de convèncer els altres. Cal remarcar que aquesta definició d'intel·ligència té molts punts en comú amb la d'aprenentatge. Aquesta està formada per factors que la cultura considera importants.

Una Capacitat General o Diverses Específiques?

Hi ha persones que poden destacar molt en un aspecte, però potser no destaquen en d'altres. Exemple: un ciclista i un nedador poden ser molt bons atletes, però cada un destaca en la seva disciplina. Aquest tipus d'anàlisi s'ha pogut identificar amb categories com:

• Intel·ligència verbal
• Raonament
• Capacitat espacial

Un altre factor, el G, és una mesura de tipus general que no respon a cap característica específica, anomenat també intel·ligència general.

Teories Contemporànies

Gardner va estudiar persones amb síndrome del savi, persones que obtenen puntuacions molt baixes en els tests d'intel·ligència però que posseeixen qualitats increïblement bones en el tractament dels nombres, en el dibuix, en la memòria musical, etc. Exemple: Tenen una capacitat lingüística baixa, però en canvi, són capaços de fer operacions tan de pressa com una calculadora. Altres autors distingeixen tres tipus d'intel·ligència:

• Habilitat per resoldre problemes acadèmics
• Habilitat per resoldre situacions quotidianes
• Habilitat per reaccionar davant de situacions noves

A l'hora de parlar de la predicció que donen els tests respecte de l'èxit en diferents aspectes de la vida, es veu que una puntuació alta en els tests d'intel·ligència és un bon pronosticador de l'èxit acadèmic. D'altra banda, les prediccions són molt menys fiables pel que fa referència a l'èxit en altres aspectes, com la feina.

Per altra banda, cal preguntar-se algunes qüestions sobre la vida quotidiana. Sembla que l'aptitud acadèmica explorada pels tests d'intel·ligència i altres tests d'amplituds és fonamental per a la nostra vida, però la competència personal en la vida quotidiana sembla exigir moltes coses que els tests d'intel·ligència tradicionals no mesuren i, en aquest sentit, no són un bon element per pronosticar una vida feliç.

Dinàmica de la Intel·ligència: Fixa o Canviant?

S'han fet molts intents de predir la intel·ligència dels nens a partir d'experimentar amb nadons. S'ha fixat l'atenció en aspectes com ara:

• Pes de néixer
• Volum del cap
• Tipus de plors

Malgrat tot el que s'ha dit, cap d'aquests factors no s'ha pogut demostrar que tingui cap relació amb la futura intel·ligència de la persona.

Cal pensar que les investigacions d'aquesta mena exigeixen anys, ja que s'han de fer mesures amb intervals de temps molt llargs.

Excepcionalitat de la Intel·ligència: Retard Mental

A l'extrem inferior de la campana de Gauss estan situades les persones que obtenen puntuacions per sota de 70. Aquests individus han estat anomenats persones amb retard mental. La mesura del QI era l'única que s'aplicava per determinar la condició de retard mental i el seu grau. Considerant que l'1% de la població general presenta retard mental, tenim que sobre 10.000 persones n'hi haurà vuitanta-cinc amb retard mental lleu i només una amb retard mental profund. Aquesta concepció de definició del retard mental basada en el QI s'està revisant en l'actualitat. En efecte, la definició del retard mental basada en el QI presenta dos problemes bàsics:

1. Atribueix a la persona un estat permanent.
2. No té en compte la interacció entre la persona i el seu medi.

Les darreres investigacions defineixen el retard mental com limitacions substancials en el funcionament actual.

Superdotació i Talent

Contràriament a la creença popular que els nens intel·lectualment dotats sovint pateixen un cert grau d'inadaptació perquè viuen en un món diferent del que correspon als seus companys, els nens amb aquestes característiques eren individus especialment sans, ben adaptats i amb èxit acadèmic. Quan se'ls va estudiar una altra vegada, la majoria d'aquestes persones havien assolit un alt grau d'institució. Avui dia, el tema de les persones que destaquen ocupa un lloc important en els mitjans de comunicació. Una primera distinció que cal fer és la que distingeix la superdotació del talent. Les persones superdotades destaquen en totes les aptituds intel·lectuals. Contràriament a la imatge que se n'ha volgut donar, poques vegades tenen complicacions en les seves relacions amb els amics. Tot i així, mostren certa tendència a ser independents del grup i a seguir els seus propis criteris. El talent respon, en certa mesura, al concepte oposat: especificitat i diferències quantitatives. Així, qualificarem de persona amb talent aquella que mostra una elevada aptitud en un àmbit o en un tipus d'informació o en un tipus de processament. En la resta d'àmbits o formes de processament poden presentar nivells discrets. Les diferències quantitatives solen concretar-se, dins de l'àmbit del talent, en la velocitat d'execució i l'automatització dels processos. En les àrees pròpies del seu talent, el talentós es mostrarà molt més efectiu que el superdotat. Aquest últim presentarà bons rendiments en comparació amb els alumnes normals.

Un tercer concepte és el de precocitat, que no és intel·lectual sinó evolutiu. Precocitat implica un ritme de desenvolupament més ràpid, però no pas l'assoliment de nivells de desenvolupament superiors. Així, les persones amb precocitat solen manifestar un major nombre de recursos intel·lectuals que els seus companys i companyes. En relació amb les persones que reuneixen algunes d'aquestes característiques, s'han experimentat diversos tipus de resposta educativa per donar resposta a les necessitats específiques que presenten. En algunes ocasions, s'ha fet que progressessin en la vida acadèmica a una velocitat superior a la que ho fan els seus companys. Una altra opció és proposar-los un nivell d'aprofundiment de les matèries superior al de la resta de companys.