Pla Integral d'Atenció a les Persones amb Trastorns Mentals i Addiccions

per als propers mesos són:

• Lluita contra l'estigma.
• Millora de l'atenció a la població infantil i juvenil.
• Millora de l'atenció i promoció dels drets de les persones en entorns assistencials.
• Promoció de la participació i l'associacionisme.
• Suport a les famílies i a les persones amb problemàtiques de salut mental.
• Inclusió social i desplegament d'un nou model de prestació de serveis d'habitatge.
• Desenvolupament del model d'inserció sociolaboral.
• Suport en l'àmbit judicial i penal.

Personalitat

Del grec, Prosopon, la màscara que utilitzaven els actors en les seves representacions teatrals. Del llatí, La imatge que oferim davant els demés (no com és un en realitat). La interacció de les qualitats de l'individu orientades a l'acció.

Conceptes que determinen pers:

Temperament: Material biològic en brut des del qual la personalitat emergeix (Millon, 1993). Exemple: Comparteixes material genètic amb un familiar. Caràcter (del grec: Gravat): L'adherència de la persona als valors i les costums de la societat en la que viu (Millon, 1993). Exemple: A través dels valors, costums, es crea la personalitat i aquest caràcter és el gravat del material biològic. La pers: No té una existència real, s'infereix a partir de la conducta dels individus. És una abstracció que ens permet ordenar l'experiència i predir el comportament en situacions específiques. És la forma habitual de comportament de cada individu. Es produeix en la interacció entre l'herència i l'ambient de l'individu per aprenentatge social i les experiències viscudes. Es desenvolupa al llarg de la vida.

T. Hipòcrates:

Considerava que les malalties eren causades per un defecte cerebral. Estableix un desequilibri dels "humores" (fluids corporals), considera que aquests eren la causa de l'estat del cervell. Exemple: Sangre de horchata. Humores: sang, bilis negra, bilis groga, flema. Un predomini de sang produïa un temperament sanguini (alegre i esperançat). Un excés de bilis groga conduïa a un comportament irascible i colèric. Un augment de flemes causava l'apatia i la mandra del flemàtic. Un excés de bilis negra era l'origen del comportament melancòlic. MALALTIA MENTAL: Qualsevol alteració emocional, cognitiva o de comportament, persistent en el temps que afecta el funcionament dels processos psicològics bàsics i causa desajust social i patiment. Quan considerem malaltia mental? Quan els símptomes provoquin un comportament social desajustat (deteriorament significatiu en les àrees bàsiques de la vida: familiars, laborals, afectives,...). Quan els símptomes causin un malestar subjectiu important. Quan els símptomes siguin persistents en el temps. Causes: Causes múltiples i, en alguns casos, desconegudes. Factors com la predisposició genètica, l'ambient, les lesions cerebrals o el consum de substàncies poden influir en l'aparició de les malalties. Alteracions funcionals causades per la malaltia: Alteracions del pensament: Creences falses i il·lògiques que s'instauren en la persona i que no es poden modificar mitjançant el raonament: idees delirants, obsessives, persecutòries. Alteracions de l'estat d'ànim: Es pot manifestar una situació de tristesa extrema, amb falta d'interès per al vida, sensació d'incapacitat per fer res i falta de motivació.

Alteracions de la sensopercepció:

Es capten sensacions i percepcions inexistents, anomenades al·lucinacions. Poden afectar diversos sentits, però el més habitual són les auditives. Alteracions neurocognitives: Trastorns de les capacitats funcionals de la vida psíquica, com la capacitat de concentrar-se, mantenir l'atenció, utilitzar la memòria, de pensar racionalment,... . Alteracions de la conducta i el control d'impulsos; Es tradueixen en la falta de control del comportament d'acord amb els interessos de la persona amb les pautes socials. Ex: conductes extravagants o exhibicionistes. Símptomes negatius: Alteracions que es concreten en passivitat, apatia, absència de les facultats considerades normals, com pensar en claredat, tenir iniciatives, mantenir relacions socials, fer activitats plaents, expressar-se o mostrar afecte.

Necessitats:

Limitacions en el funcionament quotidià. Pel que fa a activitats bàsiques, instrumentals, o avançades de la vida diària. Restriccions en la participació (Autocontrol, Relacions interpersonals, Participació en la societat, Desinterès per acudir a serveis socials o sanitaris). Atenció: Detecció i tractament precoços. Tractament farmacològic (Combatre la simptomatologia positiva, Retardar la simptomatologia, Atenuar els efectes derivats de la malaltia). Psicoteràpia: Tractament psicològic (conversa amb professional) (Atenuarels efectes de la malaltia, Combatre la malaltia, Seguiment de la medicació i evolució de la malaltia). Rehabilitació psicosocial: Conjunt d'intervencions i suports que tenen com objectiu ajudar a la persona a recuperar o adquirir habilitats socials i capacitats per desenvolupar una vida quotidiana autònoma.

una vida quotidiana autònoma. (Àrea psicoeducativa: Informar de la malaltia i la consciència de tenir unes pautes per una vida amb qualitat., Habilitats socials: Bàsiques i específiques, AVD: Bàsiques, instrumentals, activitats domèstiques, cura personal… , Educació per la salut: Fomentar vida saludable, alimentació, exercici, tabac, alcohol, Activitats i oci: Desenvolupar aficions, Orientació: Treballar per aconseguir un projecte de vida, formació, habitatges, mercat laboral, lleure… .) Suport familiar: Facilitar recursos per afrontar la malaltia (Grups de suport: Professional + familiars, G.A.M.: Grup d'Ajuda Mútua → familiars).