Integració Social: Conceptes Clau, Exclusió, i Teories de Desviació

El Treball d'Integració Social

El treball d'integració social busca facilitar la inclusió de persones en situació de desavantatge, promovent l'accés a una societat més solidària i inclusiva.

Conceptes Fonamentals

Els integradors socials acompanyen persones vulnerables, abordant l'exclusió social que limita el seu accés a l'educació, ocupació, salut i participació comunitària.

Definicions Clau

1. Exclusió: Procés que margina individus o col·lectius degut a factors sociològics, econòmics o culturals.

2. Inclusió: Procés d'incorporar persones vulnerables en diferents àmbits de la vida social, garantint un accés equitatiu a recursos i oportunitats per a un desenvolupament integral.

3. Alteritat: Reconèixer i valorar la diversitat entre les persones, adaptant els recursos i suport a les necessitats individuals, promovent relacions d'igualtat i respecte.

Zones d'Inclusió

Zona d'integració: Situació estable amb accés a recursos i suport social.

Zona de vulnerabilitat o risc: Precarietat en feina, salut i relacions socials.

Zona d'exclusió social: Impossibilitat de participar en aspectes fonamentals de la vida social.

Objectius

Fortificar condicions de poblacions en risc per evitar exclusió, i promoure reinserció de persones excloses

Conceptualització de l'Exclusió

L'exclusió social és un fenomen complex amb diverses característiques:

1. Multifactorial: Provocada per múltiples factors.

2. Dinàmica: Les causes poden canviar.

3. Processual: Contínues situacions d'exclusió.

4. Estructural: Funcionament intrínsec de la societat i dels sistemes econòmics.

5. Acumulativa: Les privacions en un àmbit poden generar desavantatges en altres, sumant-se.

6. Construïda: Que són modificables amb el temps.

7. Polititzable: Certs grups poden utilitzar l'exclusió social per reforçar les seves posicions de poder.

Tipus de Pobresa

Pobresa absoluta: Incapacitat per satisfer necessitats vitals.

Pobresa relativa: Ingressos inferiors al 60% de la mitjana nacional.

Pobresa subjectiva: Percepció personal de no poder satisfer necessitats.

Dimensions de l'Exclusió

La triple ruptura de l'exclusió social inclou:

1. Dimensió estructural: Les desigualtats generades pel funcionament de la societat que provoquen inestabilitat i pèrdues individuals.

2. Dimensió relacional: Té a veure com em relaciono (vincles personals), afiliació i desafiliació.

3. Dimensió subjectiva: Relaciona pèrdues i privacions amb efectes negatius com baixa autoestima, pèrdua de confiança, dificultats per establir relacions socials i deterioració de la salut física i mental.

Desenvolupament Evolutiu de l'Ésser Humà

La psicologia del desenvolupament analitza els canvis en l'aprenentatge i adaptació al llarg de la vida. Aquest procés es coneix com cicle vital, i la teoria més representativa d'aquest desenvolupament és la d'E. Erikson, que identifica quatre etapes: infància, adolescència, edat adulta, vellesa.

Canvis en la Trajectòria de Vida

Prolongació de les Etapes de Formació: Les persones entren i surten del sistema educatiu diverses vegades.

Instabilitat en el Mercat de Treball: Les trajectòries laborals es marquen per l'entrada i sortida freqüent del mercat, amb períodes d'atur.

Diversificació Familiar i Residencial: Les estructures familiars i els llocs de residència estan canviant com a resposta al mercat laboral i altres canvis socials.

Noció de Ruptura

La noció de ruptura és clau per l'exclusió social. Les ruptures poden ocórrer en trajectòries laborals, familiars, formatives o residencials, transformant recursos socials, econòmics i familiars. Aquestes situacions generen inseguretat i vulnerabilitat. La resiliència és essencial en aquest context, ja que permet als individus afrontar i superar situacions difícils.

Processos de Socialització

La socialització és el procés mitjançant el qual les persones aprenen i interioritzen habilitats, valors i pautes de conducta per relacionar-se amb el seu entorn, voluntària o no, positiva o no.

Agents de Socialització

1. Família: Agent primari que dona suport emocional i estableix el fonament del sistema de creences de la persona.

2. Escola: Medi formal més intencionat i planificat.

3. Grups d'Iguals: Amistats i companys que influeixen en la identitat, especialment durant l'adolescència.

4. Mitjans de Comunicació: Transmeten informació, estereotips i models de conducta que poden ser positius o negatius.

Nivells de Socialització

Socialització Primària: Dins de la infància, on la família és l'agent principal; es formen hàbits i valors bàsics.

Socialització Secundària: Inici de la interacció en espais externs a la família, aporten valors, pautes de conductes.

Socialització Terciària: Requereix un procés de resocialització en institucions com centres educatius o penitenciaris, on es busquen capacitar individus amb noves habilitats i valors.

Identitat

Identitat Individual: Es refereix a l'experiència personal i la imatge que una persona té de si mateixa. L'autoconcepte.

Identitat Social: Consisteix en les característiques que la societat atribueix a un individu segons el seu context social. Autoestima.

Diversitat i Singularitat

Cada persona presenta una combinació única de trets i característiques que la defineixen, moltes de les quals poden ser compartides amb altres. No obstant això, és poc probable que dues persones comparteixin totes aquestes característiques, fent que cada identitat sigui singular.

Procés de Categorització i Valoració Social

A les persones amb trets visibles o poc valorats se'ls assigna sovint una identitat social estigmatitzada, la qual contribueix al cicle d'exclusió sociocultural.

Alteritat

Alteritat es refereix a les diferències considerades com a alienes o marges, que són percebudes negativament dins de la societat. Les barreres existents en el funcionament social tendeixen a agreujar aquestes desigualtats en lloc de compensar-les.

Respostes a l'Alteritat

1. Actituds de Rebuig: Estigmatització de l’alteritat, amb reaccions que poden incloure la persecució o l'apartament de la vida social, que normalitzen l'exclusió.

2. Actituds d'Institucionalització: no es rebutja l'alteritat,es tracta i s'aparta del medi social

3. Actituds d'Acolliment: Promouen la integració millorant condicions per a persones amb desavantatges socials, buscant recursos i oportunitats per a una inclusió efectiva.

Teories de la Desviació Social analitzen les causes i conseqüències del comportament desviat, que és fonamental per entendre els processos d'exclusió social.

Teories Funcionalistes 1. Émile Durkheim: Argumenta que la desviació és una part normal del funcionament social i no patològica. La presència de comportaments desviats ajuda a reforçar les normes socials, ja que assenyalar el que és anormal contribueix a definir clarament el que és acceptable, enfortint els llaços socials i el sentiment de comunitat.

2. Robert K. Merton: Suggereix que la societat no només reprimeix conductes desviades sinó que també les fomenta. Les metes que es presenten com a desitjables van acompanyades de mitjans legítims per aconseguir-les. Quan els individus no disposen d'aquests mitjans, poden adoptar conductes desviades per assolir les mateixes metes, com ocupar pisos buits per aconseguir un habitatge.

Teoria de les SubculturesAquesta teoria proposa que els grups socials desfavorits creen les seves pròpies subcultures com a resposta a la manca de recursos, adoptant conductes desviades com a legítimes. Aquestes subcultures es basen en valors i normes diferents de les de la societat majoritària. 

Teoria de l'Etiquetatge (Labelling Approach)Aquesta teoria es centra en com les institucions de control social atribueixen etiquetes a conductes que són considerades desviades. La desviació és una construcció social, i un individu pot ser catalogat com a desviat si una institució (com presons o serveis socials) ho considera així. Això pot portar a l'estigmatització i a la identificació d'individus amb una identitat marginal. Les institucions que suposadament haurien d'ajudar poden acabar perpetuant l'exclusió social i els comportaments desviats.

Teoría de la Criminología Crítica La criminologia crítica argumenta que són necessàries polítiques socials redistributives per garantir l'accés a béns socials bàsics per a grups en situació de desavantatge, en comptes d'invertir principalment en seguretat pública i control social. Les seves aportacions són clau per comprendre els processos d'exclusió social i la seva relació amb la delinqüència.