Instrumental Quirúrgic: Tipus i Usos en Cirurgia

Instrumental Quirúrgic: Tipus i Usos

L'instrumental té diferents aplicacions: tallar, produir hemostàsia, subjectar i exposar teixits. Saber la utilitat de cada peça ens ajudarà a preparar el carro de cures i els paquets d'instrumental per a les cures o intervencions. L'auxiliar és el responsable de la recollida i la neteja de l'instrumental.

2. Instrumental Sanitari

És el conjunt d'instruments que s'utilitza en tot tipus d'actes quirúrgics i en les exploracions.

2.1 Instrumental de Tall i Dissecció

Peces que s'usen per incidir o seccionar teixits:

• Bisturís manuals: instrument de tall més important.
  • Mànec de bisturí: fabricat amb acer inoxidable de tipus quirúrgic. Segons la seva forma i mida, es numeren 3 o 4.
  • Fulles de bisturí: d'acer inoxidable o d'acer al carboni, amb diverses mides i formes.
  • Escalpel o bisturí complet: consta de mànec i fulla d'una sola peça.
  • Bisturí d'un sol ús: material de plàstic, fulla d'acer inoxidable.
• Tisores: es classifiquen en funció del tipus de puntes i de la forma de les seves rames.
  • Tisora botonada de Lister: per tallar embenatges i roba, generalment colzades i amb l'extrem botonat per evitar lesions a la pell.
  • Tisora de Littauer: per tallar punts de sutura. Més dures, serveixen per tallar diferents materials.
  • Tisora de Mayo: recta o corba, les més usades, amb fulles més amples, per tallar grans gruixos o quantitats de teixit.
  • Tisores de Metzenbaum: per a disseccions més fines o per aïllar vasos o conductes.
  • Tisores per tallar escaiola o cisalles: molt fortes, amb mànecs llargs. S'utilitzen per tallar capes primes d'embenatges.
• Costòtom: tenalla molt potent que s'utilitza en cirurgia toràcica per seccionar costelles.
• Bisturí elèctric: s'utilitza amb corrent elèctric per tallar teixits, etc.
• Bisturí ultrasònic: tall i coagulació dels teixits mitjançant ultrasons.
• Tenalles per a escaiola: rames curtes i amples, mànecs llargs i potents.
• Serra oscil·lant: talla materials o teixits durs sense lesionar els teixits tous, com ara gruixos o ossos.
• Broques: aparells elèctrics que serveixen per perforar l'os per tal d'introduir el material.
• Pinces de teixits: per subjectar i controlar els teixits durant les maniobres de cures i cirurgia. Les més utilitzades són les de dissecció.
  • Pinces de dissecció: per subjectar els teixits mentre són sotmesos a exposició, tall o sutura. Tenen dues rames metàl·liques planes unides per un extrem. Els extrems poden ser llisos o tenir dents. Les més utilitzades són les pinces de dissecció amb dents i sense dents.
  • Pinces de dissecció d'Adson: iguals de mida però sense dents.
  • Pinces d'Allis: major capacitat de subjecció que les anteriors.
  • Pinces de Duval i Lovelace: per subjectar teixit pulmonar, amb puntes en forma de triangle per minimitzar el trauma.

2.2 Instrumental d'Hemostàsia

S'usen per tancar la llum dels vasos sanguinis, impedint l'hemorràgia. Les més utilitzades són les de mosquit.

• Pinces de mosquit: corbes o rectes, que s'utilitzen per clampar petits vasos.
• Pinces de majors dimensions: Pinça de Péan i de Kocher.

2.3 Separadors

Instruments que es fan servir per facilitar l'exposició de teixits durant la cirurgia. Es poden subjectar amb la mà o per si sols, i es mantenen oberts per mitjà d'un sistema de cremallera. Els més utilitzats són: Roux, Farabeuf, Adson.

2.4 Pinces de Camp

Amb puntes afilades i enfrontades, es tanquen fermament. Serveixen per subjectar els draps de camp a la pell. Pinces de: Backhaus, de camp o Jones, Doyen.

2.5 Material i Instrumental de Sutura

• Portaagulles: dissenyats per a la subjecció de les agulles de sutura i per realitzar nusos. N'hi ha de tres tipus:
  • De cremallera: es maneguen amb els dits del mig i el polze.
  • Automàtic (Mathieu): són més cars, més traumàtics, es trenquen abans i són fàcils d'usar.
  • Combinat amb tisores (Gillies): per quan no hi ha ajudant.
• Sutures quirúrgiques: qualsevol material utilitzat per lligar els vasos sanguinis o aproximar els teixits. Característiques: gran resistència, superfície suau, lliure de substàncies, menys hidròfils, estèrils. El material de sutura pot ser: absorbible, no reabsorbible, natural o sintètic.
  • Sutures reabsorbibles: per a òrgans interns i teixit subcutani.
  • Sutures no reabsorbibles: no són hidrolitzades pels enzims orgànics, romanent de forma indefinida a l'organisme. Naturals: seda. Sintètiques: niló.
• Grapadores: instruments de sutura mecànica per aplicar grapes, amb vasos estèrils, d'un sol ús o recarregables.
• Llevagrapes: dispositiu per retirar les grapes que exerceix pressió sobre el punt mitjà de la grapa, així els extrems surten amb facilitat.
• Set de cures: pinça de Péan o pinça de Kocher i pinça de dissecció amb dents.
• Set de sutura: pinça de dissecció amb dents, tisores i portaagulles.
• Set de tendons: dues pinces de dissecció d'Adson (amb dents i sense), portaagulles, joc de separadors Senn-Miller (2), dues pinces de mosquit (recta i corba), tisora de Mayo i tisora de Metzenbaum.