Instrument musical greu vent
Enviado por Chuletator online y clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,45 KB
3. Instruments:
VENT:
Contrafagot És una espècie del fagot de grans dimensions, produeix sons una vuitena més que el fagot ordinari. Saxòfon: És un instrument compost amb un tub cònic de metall encorbat amb forma d'U, amb diverses claus i una embocadura de fusta i canya.Corn Anglès Instrument de vent, més gran i de so mes greu que l’ Oboè.Tuba: Instrument de vent de grans proporcions i sonoritat voluminosa i greuel piano
L'instrument ROMàntic per excel.Lència és el piano. Ocupant un lloc destacat en les sales de concert i en les llars de la burgesia de tota Europa. L'estudi d'aquest instrument passarà a ser quasi obligatori per als membres d'aquesta classe social.Amb aquest enllaç conéixerem la seva història, els diferents tipus de piano, les seues parts i el nom d'alguns dels grans pianistes de totes les èpoques.
Percusió: gong I vibrafon.
GÈNERES VOCALS:
El lied
En alemany significa cançó de recital. Consisteix en una melodia cantada per una veu i l’acompanyament del piano. Els compositors parteixen de textos poètics en alemanys de poetes ROMàntics i de cançons tradicionals.
L’òpera
L’òpera era l’espectacle preferit de la burgesia del s. XIX, perquè expressava de manera extraordinària els ideals ROMàntics. Els temes mitològics van quedar del tot descartats i els arguments es basaven en històries d’amor o en adaptacions teatrals de qualitat.
L’òpera italiana.
- Dins de l’òpera italiana se succeeixen tres corrents: L’òpera còmica, el bel canto i el verisme.
§ Bel canto.- es basa en el virtuosisme vocal i en un gran sentit melòdic.
§ Verisme.- Pretén exposar la veritat de la realitat, amb arguments i personatges de classe social baixa o altres arguments totalment creïbles.
El músic que representa la culminació de l’òpera napolitana del s. XVIII i l’inici d’una nova època ´s Gioacchino Rossini amb les seves òperes El barber de Sevilla, Guillem Tell i La italiana a Alger. Les seves òperes tenen obetures brillants amb un típic crescendo, àries ornamentades i arguments històrics i amorosos. Bellini (Norma) i Donizetti (Don Pasquale) són els màxims representants del belcantisme dura fins a la primera meitat del s. XIX.
Giuseppe Verdi és le principal representant de l’òpera italiana. La serva obra destaca per un poderós sentit dramàtic i per la importància del timbre orquestral, el drama i els cors.
L’òpera francesa.- Està basada en elements de gran espectacularitat i pompa. Hi ha molts personatges, decorats exuberants, ballets, cors ... És una autèntica funció per a gran orquestra, cor i escenari. Els autors més destacats són Meyerbeer, Gounod i Bizet.