Institucions i Societat a la República Romana

Tots els ciutadans romans tenien dret a participar en tres tipus d'assemblees diferents anomenades comicis (comitia):

Els comicis centuriats votaven dividits en cinc classes censitàries i van esdevenir l'assemblea amb més atribucions. Les cinc classes es dividien en grups que comptaven com un vot, de manera que el vot dels ciutadans de les classes més altes valia més que el de les més baixes. Es reunien al Camp de Mart.

Els comicis tribals: els ciutadans hi participaven aplegats en tribus segons el seu origen, de manera que el vot dels camperols pesava més que no el dels habitants de la ciutat.

Cada classe de comici elegia uns magistrats, aprovava un determinat tipus de lleis o jutjava segons quins delictes. El lloc de reunió era la major part de vegades al Comitium, al fòrum. Primer es votava oralment.

Més tard, el vot va ser escrit i secret. Els votants havien d'escriure en una tauleta (tabella) el seu vot. Tot seguit, passaven un pont i penetraven en un clos on dipositaven el vot en una urna que hi havia a l'entrada. Un cop dins el clos, no podien sortir fins a la fi de la votació per evitar vots dobles.

Era una assemblea formada per 600 exmagistrats. Es reunia a la cúria, al fòrum. Discutien sobre política exterior, control dels afers militars, de les finances públiques, de la religió nacional i consultaven les lleis dels magistrats.

Als inicis de la República, els patricis tenien el monopoli del poder polític i la major part dels recursos econòmics, mentre que la plebs estava apartada dels òrgans de govern. Durant la primera època de la República, els plebeus van lluitar llargament per obtenir els mateixos drets polítics que els patricis i per acabar amb la servitud per deutes. Una de les fites que recull la tradició va ser l'anomenada secessió de la plebs (493 a.C.): els plebeus van abandonar el recinte de la ciutat per instal·lar-se temporalment al mont Aventí i crear institucions pròpies de la plebs, al marge del sistema republicà: magistrats i una assemblea. La primera consecució dels plebeus va ser la redacció escrita de les lleis, fins aleshores consuetudinàries i només conegudes pels magistrats patricis. A poc a poc, els plebeus van anar aconseguint altres concessions:

De tota manera, els qui més van beneficiar-se'n van ser una elit minoritària dels plebeus, que acabarien integrant-se en la nova noblesa patrícia-peblea.

Al segle V a.C., Roma forma part de la Lliga Llatina, formada per les ciutats-estat del Laci. La Lliga s'enfronta en una sèrie de guerres amb els pobles veïns i els venç. Durant el segle següent, els etruscos, els llatins i la mateixa Roma pateixen una invasió de gals que van entrar a sac a la ciutat i se'n van anar a canvi d'un feixuc rescat (390 a.C.). Els romans van continuar l'expansió en les tres guerres acarnissades contra els samnites (343-295 a.C.), que havien baixat de les muntanyes per ocupar la Campània, i els altres pobles itàlics, entre els quals sabins, llatins i etruscos. Però tots van ser derrotats. Roma primer sotmetrà els llatins i dissoldrà la Lliga Llatina, a continuació, vencerà els samnites i altres pobles itàlics.