Institucions i Expansió de la República Romana

Institucions polítiques de la República

1) Consolat: L'assemblea (concilia centuriata) escollia 2 cònsols amb càrrec d'1 any. Aquests dos cònsols eren col·legiats, és a dir, que s'havien de reunir per posar-se d'acord. Estaven investits d'Imperium -> poder/domini i capacitat de decisió sobre les altres magistratures. Abans d'emprendre un viatge s'observava el vol de les aus, si venien per la dreta es feia i si venien per l'esquerra no -> AUSPICIA.

2) Pretors: Magistrats amb Imperium, tenien poder per governar i actuar sobre els ciutadans. Titulars d'una jurisdicció.

3) Questors: Eren els col·laboradors dels cònsols. Les seves funcions eren jurídiques i administratives.

4) Tribuns militars: Eren representants de l'exèrcit, col·laboraven amb el cònsol en assumptes militars.

5) Censors: Eren els encarregats d'efectuar el cens; també de controlar els costums ''cura morum''. Aquests censors elaboraven el cens cada 5 anys.

6) Dictador: Quan la pàtria romana estava en perill es nomenava un dictador que només tenia una durada de 6 mesos. Estava ajudat per un magister equitum.

Classes socials

• Patres (pare de família) i Gentes Maiores.
• Terres comunals - Latifundis - finques del senyor.
• Esclaus (persones que no han pagat els seus deutes):
  • Esclaus rústics: Tasques agrícoles als latifundis dels patricis. Villicus: administra la propietat. Situació molt dura.
  • Esclaus urbanus: Es dediquen als treballs domèstics (ORDINARIS: tasques específiques, VULGARES: feines més pesades, VICARI: dirigien).
  • Esclaus industrials: Artesans -decimae - sota direcció d'un tècnic.
  • Praepositus: es lloguen.
• Patres conscripti: Controlen el Senat, la classis (Infanteria) i la ciutat.
• PLEBEUS:
  • 1.classis
  • 2.infra-classis (Asidui, proletari)

Conquesta de la Mediterrània (272 aC - 27 aC)

Roma comença la seva expansió per la Mediterrània fins a aconseguir ser la ciutat més important del Mare Nostrum. Roma es troba davant els conflictes exteriors més grans de la història: les guerres púniques, entre romans i cartaginesos.

264 aC - Els romans socorren la ciutat de Messana i així comença la primera guerra púnica, que dura 23 anys, fins al 241 aC. Després d'un seguit d'enfrontaments, els romans van decidir construir una gran flota i desenvolupar tècniques de lluita marina, amb la qual cosa derroten els cartaginesos. Amb l'expulsió dels cartaginesos, les illes de Sicília, Còrsega i Sardenya passen a ser territori romà i es converteixen en les primeres províncies romanes.

Els cartaginesos van expandir-se cap a Hispània i establiren moltes ciutats cap al sud sota el comandament d'Amílcar Barca.

219 aC - Assetgen Sagunt i comença la segona guerra púnica amb Anníbal; aquest travessa els Pirineus i els Alps i arriba a Roma. En el seu recorregut derrota els romans diverses vegades i la major part dels pobles aliats a Roma van passar al bàndol cartaginès.

Roma va aconseguir recuperar aquestes ciutats i alhora comença la conquesta de la península Ibèrica: 218 aC, els romans desembarquen a Empúries. El Senat romà va decidir enviar al nord d'Àfrica un exèrcit comandat per Publi Corneli Escipió. Davant d'aquest perill els cartaginesos demanen la presència d'Anníbal, el qual es presenta a Cartago, però va ser derrotat l'any 202 aC, a la batalla de Zama.

Quan es firmà la pau, els cartaginesos van haver de lliurar a Roma la seva flota i els elefants que utilitzaven per transportar les tropes i el material de guerra, obligats a abandonar territoris fora del continent africà i a pagar una elevada quantitat de diners en reparacions de guerra.