Les institucions de l'autogovern de Catalunya
Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,31 KB
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya descriu els seus poders i les competències i estableix les seves relacions amb l'Estat espanyol. La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern.
Integra el Parlament que exerceix una funció legislativa, és l'encarregat d'aprovar els pressupostos de la Generalitat, controlar i impulsar l'activitat política i de govern.
També integra el President de la Generalitat que és elegit pel Parlament entre els seus membres i nomenat pel rei, exerceix funcions representatives i governatives.
D'altra banda, el president també és el cap responsable del Consell Executiu, de manera que estableix les directives generals de l'acció de govern i en coordina el programa legislatiu. El nombre de departaments o conselleries és variable segons les necessitats de cada període legislatiu.
La Generalitat també està constituïda per altres cossos com el Consell Consultiu, la Sindicatura de Comptes i la Sindicatura de Greuges.
Vocabulari 15
Índex de convergència europea: indicador del nivell de riquesa d'un país o regió en comparació amb la mitjana europea.
Fons europeu de desenvolupament regional (FEDER): fons de la UE per promoure la cohesió econòmica i social per mitjà de la correcció dels principals desequilibris regionals.
Fons social europeu (FSE): fons de la UE destinat a fomentar les oportunitats de feina i de mobilitat geogràfica i professional dels treballadors.
ACCD: Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Organisme de la Generalitat que gestiona les polítiques de cooperació al desenvolupament, construcció de la pau, acció humanitària i drets humans.
Fons de compensació: instrument de política territorial de l'Estat espanyol útil per tal de finançar projectes que promouen el creixement de la renda i de l'ocupació a les comunitats autònomes més desfavorides.
Vocabulari 16
Constitucionalisme: sistema polític regulat per un text constitucional.
Parlamentarisme: sistema polític en què el poder legislatiu és confiat al Parlament, davant el qual és responsable el govern.
Circumscripció electoral: conjunt d'electors sobre el qual es realitzen les diverses operacions electorals.
Moció de censura: procediment parlamentari pel qual els diputats poden exigir responsabilitats polítiques al president del govern.
Consell Executiu: òrgan de la Generalitat de Catalunya amb funcions executives i administratives. Està dirigit pel president i integrat pels consellers i conselleres dels diferents departaments.
Competències exclusives: funcions públiques sobre les quals la Generalitat té plenes atribucions i n'és l'única administració responsable.
Edafologia: ciència que estudia els sòls, tant en l'aspecte fisicoquímic com en el biològic. Té interès per a la conservació i l'explotació dels sòls agrícoles.
Lliure canvi: situació econòmica que defensa la lliure circulació de mercaderies d'un país a un altre, sense carregar-hi impostos o aranzels.
Proteccionisme: corrent econòmic que propugna la intervenció de l'estat per restringir les importacions per mitjà de drets duaners i per protegir-se de la competència exterior.
POUM: el Pla de l'Organització Municipal, és l'institut tècnic i legal que ordena de manera integral el territori d'un municipi, classifica el sòl i els seus usos i defineix el sistema d'equipaments locals.