Instal·lacions per al desenvolupament d’activitats físicoesportives i recreatives
Enviado por Chuletator online y clasificado en Formación y Orientación Laboral
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,45 KB
Instal·lacions per al desenvolupament d’activitats físicoesportives i recreatives, vetllades i activitats culturals amb finalitats d’animació turística: Característiques:
Urbanes:
Ciutats grans, tant al centre com en els voltants amb àmbit laboral o formatiu, disfrutar també del coneixement o les compres.
Turístiques:
Agrupa diferents tipus d’allotjament i espais dedicats al turisme amb el que es pot denominar genèricament hotelera, ciutat de vacances, càmpings, etc.
Medi natural:
Situada en zones rurals, permeten activitats relacionades amb el medi ambient, esportives, lúdiques i recreatives, a més, els recursos naturals, tant terrestres (boscos, senderes) com aquàtics (rius, llacs, pantans, etc), i ofereixen altres com monestirs, ermites, etc. Espais més habituals.
Congressos:
Permeten actes amb nombrosa assistència i compten amb tots els serveis per celebrar-los (cafeteries, sala de reunions, wc, etc).
Centres educatius públics o privats
Equipaments culturals
Per exemple: museus, sales d’exposició, teatres, sales de concert, etc.
Espais multifuncionals
Amb flexibilitat per adaptar-se a diferents finalitats.
Espais per a events
Compten amb serveis de restaurant o cafetería.
Instal·lacions esportives
Des de pistes, estadis, fins instal·lacions específiques per la pràctica i competició en determinats esports.
Sala d’actes
En espais públics o privats: hotels; disposen de seients i espai ampli i habitualment, escenari, zona per exposicions, etc.
Allotjaments
Aparthotel, hotels i motels
Ofereixen allotjament en diferent règim i determinats serveis segons la seva categoria. Poden disposar d’espais socials, sales, piscina, gimnàs i altres.
Ciutat de vacances
Són instal·lacions tancades en espais naturals que proporcionen pensió completa als allotjats, com activitats recreatives i esportives.
Càmpings o campaments de turisme
Terrenys delimitats i acondicionats a l’aire lliure amb bany i dutxes per ser ocupats en vacances o amb finalitats turístiques amb elements fàcilment transportables. També ofereixen allotjament en bungalows i botiga o miniclub.
Apartaments turístics
Són per ocupació temporal en vacances o amb finalitats turístiques però compten amb les característiques d’una llar.
Paradors
Són equipaments hotelers radicats en edificis singulars, a vegades amb un valor patrimonial important, o en paratges d’interès natural, generalment ofereixen serveis exclusius.
Albergs
Allotjaments informals i econòmics, amb habitacions compartides i serveis comuns alguns cops, banys, cuina, saló, etc.
Refugis
Es tracta d’edificis petits situats en nuclis rurals o zones montanyoses generalment de difícil accés, la seva principal funció és oferir protecció de les inclemències meteorològiques a alpinistes i excursionistes.
Cases rurals
Són allotjaments en edificis rehabilitats en petites poblacions rurals o properes a espais naturals, així com en granges, explotacions agropecuàries, en moltes ocasions estan gestionades per la família propietària.
Desenvolupament de l’activitat
De la presència en el transcurs de l’activitat s’ha de ser constant per poder intervenir en qualsevol moment per resoldre imprevistos i gestionar possibles conflictes. Mostrarem assertivitat, interactuarem i transmetrem tranquil·litat i control sobre la situació.
La intensitat i el ritme del joc ha de mantenir-se sota control, ha de créixer progressivament i després d’aconseguir el moment important anar disminuint i permetent tornar a la calma.
Tots els participants han de sentir-se valorats i integrats, i intentar ser objectiu en tot moment.
Si és necessari comptar amb col·laboradors, delegarem funcions com cronometrar a les persones més tímidas, contribuirà a integrar-les.
Si coneixem el grup podem dissenyar activitats de cooperació en les que les persones que dominen l’activitat ajudin a les que estan iniciant o tenen problemes per seguir el ritme del grup.
Els espais segurs i supervisats per que els participants experimenten amb les seves possibilitats motrius, aquestes favoreixen la seva autonomia personal i milloren la relació animadora.
Les suggerències i les propostes del grup són molt útils per augmentar l’interès, motivar la participació i millorar l’activitat a més d’afavorir la creativitat.
Si l’idioma és una barrera recorrerem a recursos que permeten superar-la com la gestualització, l’exemplificació o els pictogrames.
L’ASSAIG
Posada en pràctica d’una acció o activitat per poder perfeccionar la seva execució.
Anàlisis del grup alternatives
El disseny i desenvolupament d’un joc o una activitat físicoesportiva depèn del grup de persones participants. A vegades les característiques del grup requereixen aplicar modificacions a allò previst o inclús plantejar una activitat diferent.
A vegades la proposta no acaba de motivar i la participació és molt baixa i inclús no volen participar. Llavors és millor no forçar, parar l’activitat i consensuar amb el grup com seguir oferint alternatives.
Som responsables de l’activitat i la millor manera de mostrar a algú que ens interessa per la seva opinió és escoltar activament, interessar-se sincerament pel seu punt de vista i intentar respondre a les seves expectatives i necessitats evitarà possibles actituds i comportaments no desitjats.
Tècniques de promoció i publicació
Per a que les vetllades i espectacles que programem puguin aconseguir els objectius marcats han d’aconseguir atraure persones que assisteixin i prenguin part en elles. Anunciar el concurs, la hora que es farà, on es farà, sinó la proposta fracassarà.
És important fer arribar l’informació correcta als destinataris, comunicar-la amb antelació per a que puguin organitzar-se i transmitir-la de manera atractiva per captar el seu interès.
Contacte
El contacte directe amb les persones destinatàries, per exemple anunciant l’event nocturn en una activitat matinal, comentant-se-la personalment o donant personalment follets informatius publicitant la.
Ambientació
Ambientació de les àrees comuns, a més d’elements visuals que inviten a la participació podem ambientar amb productes gastronòmics relacionats amb la temàtica amb una melodia que es vagi repetint i ajudi a crear espectació.
Anuncis
Anuncis per megafonia interna i mitjançant cartelleria en llocs visibles dels espais més concorreguts.
Caracterització i disfresses
Caracterització i disfresses de components de l’equip d’animació o de persones d’altres departaments i equips.
Cercaviles i cabalgates
Recurs per animar la participació en un acte festiu i són desfilades temàtiques a l’aire lliure generalment pel carrer. La música acompanya a la gent que desfila que sovint van maquillats i amb vestimenta especial. Si hi ha una temàtica, el vestuari i el maquillatge van relacionats amb el tema, ex: el Carnaval. La cabalgata sol incorporar carrosses decorades al·lusives al tema del desfile, maquillatge i vestuari.