Inscripció RER, Finançament i Ministres de Culte a Espanya

Procediment d'inscripció al RER

L'art. 6.1 del RD que regula el RER diu que la inscripció l'han d'iniciar els seus representants legals o persones degudament autoritzades mitjançant una sol·licitud que s'ha d'acompanyar d'un document elevat a escriptura pública en el qual consti:

• Denominació: No són admissibles les denominacions que incloguin expressions contràries a les lleis.
• Domicili.
• Àmbit territorial d'actuació.
• Expressió dels seus fins religiosos i de totes les dades que es considerin necessàries per acreditar-ne la naturalesa religiosa.
• Règim de funcionament, òrgans representatius i de govern.
• Relació nominal dels representants legals.
• A més, l'acta de la fundació o establiment a Espanya en un document elevat a escriptura pública.

Fonts de finançament de les confessions religioses

La transferència directa de recursos a les confessions pot concretar-se en:

• Impostos religiosos: Són impostos estatals amb caràcter finalista, el producte dels quals és destinat al finançament de la confessió religiosa. En els impostos religiosos, la titularitat de la potestat tributària és de l'Estat.
• Assignació tributària o participació en impostos de l'Estat: No suposen un impost addicional ni incrementen la càrrega tributària dels creients.
• Recàrrecs finalistes: Són una figura intermèdia entre l'impost religiós i l'assignació tributària, per la qual no es crea un nou impost, però sí que s'incrementa la càrrega tributària del fidel.
• Dotació pressupostària: És la consignació en els Pressupostos Generals de l'Estat d'una quantitat destinada a finançar una confessió religiosa.
• Altres subvencions o transferències dels poders públics: Són qualsevol altra transferència del sector públic amb finalitat religiosa que no estigui consignada expressament als Pressupostos.
• Funcionarització del clergat: És el cas més extremat de finançament estatal directe, on les despeses de culte es consideren les d'un servei públic subministrat per l'Estat.

Concepte de ministre de culte

El terme és un pressupòsit d'aplicació de determinades normes confessionals i, per tant, té rellevància jurídico-civil, perquè a través dels ministres de culte es realitzen facetes del dret de llibertat religiosa que són importants per a l'Estat.

No obstant això, la rellevància civil no comporta el reconeixement per part de l'Estat. Per això, el concepte jurídico-civil de ministre de culte es refereix a les persones que, dins d'una confessió religiosa, estan investides d'una potestat sobre els fidels.

Cada confessió religiosa establirà, segons les seves peculiaritats, les exigències perquè una persona sigui considerada ministre de culte; cadascuna té el seu concepte «confessional» de ministre de culte. L'Estat reconeixerà la categoria de ministre si compleix els requisits següents:

• Ser una persona física.
• Tipicitat de les seves funcions.
• Que aquestes funcions es realitzin de manera estable.
• L'acreditació del compliment dels requisits anteriors serà expedida per la confessió religiosa corresponent a la qual pertany el ministre de culte.