Innocenci III i els moviments reformadors

Innocenci III (1198-1216)

Papa fort, agressiu, ferm defensor de la teoria de la teocràcia pontifícia (per tant, el govern de Déu i dels seus representants, sistema en el qual l’autoritat religiosa pretén tenir també el poder polític)

Actuarà com un emperador polític, més que no pas com un papa. Amb ell s’arriba a la culminació de la teocràcia pontifícia.

Emprèn una profunda reforma de les estructures de l’Església

Quart Concili de Laterà que es celebra el 1215  s’hi tracten els errors doctrinals que s’han de corregir, de nou els costums del clergues, es parla de com s’han de pagar els delmes, d’evitar noves modalitats de la simonia, etc.

Concordat de Worms (1122)

L’ideòleg de la solució és Iu (Ivo) de Chartres.

Es consagra la llibertat d’elecció canònica dels bisbes i dels abats, de manera que l’emperador renuncia a la investidura.

L’emperador tindrà la potestat de vigilar que l’elecció sigui neta i l’encarregat de donar els béns terrenals que van units a la dignitat espiritual rebuda.

Al segle X sorgeixen moviments reformadors

Retorn a la observança de la regla Cluny: fundat per Guillem d'Aquitània al 910

Reforma de Cluny excel·leixen en la litúrgia. El Císter

Bernat de Claravall 1090-1153

Reforma del Císter (Robert de Molesmes i Esteve Harding (fa els Estatuts), Alberic de Cîteaux, i més tard Bernat de Claraval, 1098) = retorn a l’ideal primitiu. La Regla és S. Benet.

Tots pertanyen al mateix tronc comú benedictí.

L’objectiu del Cister és que cadascuna de les seves cases sigui autosuficient, que cadascuna generi la producció necessària per al manteniment dels seus membres, que els monjos es guanyin el pa amb el seu propi suor i no pas amb el dels pagesos o dependents.

• Per tant, els monestirs cistercencs viuen de la explotació directa de les seves pròpies terres.

a més a més de la renovació espiritual o religiosa, el Císter també va suposar una nova innovació econòmica. L’element clau del model cistercenc és una novetat, les anomenades granges. cadascuna de les unitats productives autònomes en les que es divideix el domini del monestir i que són explotades de forma directa ,Cadascuna de les granges era una unitat econòmica autònoma que havia de satisfer totes les necessitats de la comunitat dels monjos

Moviment canonical

Una canònica és una comunitat de clergues que fan vida en comú, que es dediquen a la cura d’ànimes i al servei litúrgic, en ambients urbans.

Nova definició del paper del clergat de la catedral. Els preveres que hi havia a les catedrals, al voltant del bisbes, reben el nom de canonges

Es converteixen en clergues regulars Els clergues seculars depenen del bisbat i els clergues regulars viuen sota les normes d’una regla.

L’objectiu dels clergues regulars és viure en religió i en comunitat però immersos en la vida que els ha tocat viure, no retirats en un monestir on porten una vida aïllada de tothom, sinó al mig de la societat  estudien, fan proselitisme, ajuden als fidels, etc

El moviment eremític canviarà, sobretot a partir del segle XI

L’eremitisme es converteix en un fenomen generalitzat i comú, els nous eremites augmenten tant en nombre com en difusió pel territori

S’agrupen en ordes religiosos eremítics, com ara els eremites de Sant Pau o els de Sant Agustí.

L’orde que més s’acostava a l’ideal eremític va ser la fundació de l’orde contemplatiu de la cartoixa. (Us recomano la pel·lícula “el gran silenci”. És un documental sobre la cartoixa. No l’he trobat sencera a youtube, només petits fragments i per tant no us poso el link).

Els nous eremites dels segles XI i XII participen activament en tots els actes importants del seu temps, hi

hi ha eremites a les croades, eremites que funden canòniques i fins i tot monestirs.

Heretgies i moviments populars

Al segle XII es desenvolupen uns moviments religiosos que neixen de la pietat popular i d’un desig de viure aquesta pietat que bona part del clergat no pot satisfer.

-Valdesos o “pobres de Lió” Pere Valdo (o Valdés) Lió 1170

-Llibertat de predicació

-Càtars o albigesos.

De la contestació a l’heretgia

·Principals factors de desenvolupament de les heretgies anticlericalisme i espiritualitat: predicadors itinerants contra l’Església establerta

Els Càtars

Els moviments evangèlics i els conflictes al voltant del dret de predicació: els valdesos

La repressió de l’heretgia i noves formes de dissidència L'efervescència intel·lectual a les universitats i la repressió eclesiàstica ,Les beguines