Infeccions Hospitalàries: Prevenció i Factors de Risc

La infecció hospitalària

Una infecció hospitalària, també coneguda com a infecció nosocomial, és la que es presenta en un pacient ingressat a un hospital o centre d'atenció de salut, en qui la infecció no s'havia manifestat ni estava en període d'incubació en el moment de ser internat.

Factors de risc d'infecció hospitalària

Els factors de risc d'infecció hospitalària són els que augmenten la probabilitat que un pacient desenvolupi una infecció hospitalària. Podem classificar els factors en dos grups diferents:

Factors de risc intrínsec

Són deguts als pacients. Els principals factors són:

• Edat del pacient: nens menors d'1 any i ancians.
• Malalties de base: diabetis mellitus, leucèmia, neoplàsia, cirrosi, insuficiència renal, malnutrició, malalties autoimmunes, SIDA.

Factors de risc extrínsec

• Tractament immunodepressor: quimioteràpia, radioteràpia, corticoides.
• Antibiòticoteràpia: el tractament amb antibiòtics, si és prolongat, pot produir disminució de les defenses, a més de l'alteració de la flora normal i l'aparició de resistències bacterianes.
• Tècniques de diagnòstic i tractament invasives: vulneren les defenses de la pell i les mucoses i permeten l'entrada de microorganismes. Per exemple: endoscòpies, biòpsies, sondatge urinari i nasogàstric, catèter vascular, pròtesi, respiració mecànica, intervencions quirúrgiques.

Cadena epidemiològica en infeccions hospitalàries

Com en qualsevol altra malaltia transmissible, en les infeccions hospitalàries hi ha d'haver un agent etiològic o causal de la infecció. Es poden identificar els elements de la cadena epidemiològica per a la infecció: la font d'infecció, el mecanisme de transmissió i l'agent susceptible.

Principals agents causals

Els agents etiològics aïllats causants d'infeccions hospitalàries poden ser: bacteris, virus, fongs i, a vegades, paràsits.

• Bacteris: són els més comuns. Destaquen les causades per bacils gramnegatius i cocs grampositius. És freqüent la infecció per bacteris anaeròbics.
• Virus: són els segons agents causals en freqüència, especialment en els serveis de pediatria. Els virus estan implicats en moltes infeccions que afecten les vies respiratòries i el tracte gastrointestinal.
• Fongs: són agents oportunistes especialment importants en pacients sotmesos a antibiòticoteràpia prolongada i en pacients amb les defenses disminuïdes.
• Paràsits: són els agents menys freqüents, encara que poden cobrar importància en situacions de brutícia o quan les condicions higièniques no són adequades.

Font de la infecció

Els agents causals explicats anteriorment poden tenir diferents procedències.

Mecanismes de transmissió

Els principals mecanismes de transmissió de les infeccions nosocomials són: els mecanismes de transmissió directa i, en especial, per contacte físic i a través de l'aire. En l'àmbit hospitalari té una gran importància la transmissió a través de les mans o transmissió holodàctila. Les principals mesures a adoptar en la prevenció de la infecció inclouen el rentat minuciós de les mans. L'aire constitueix un mecanisme directe.

Factors de risc en les infeccions respiratòries

• Pacients que hagin patit pneumònia anteriorment.
• Pacients que presenten alteracions del reflex tussigen.
• Pacients amb alteracions de l'epiteli respiratori ciliat.
• Disminució del nivell de consciència (pacients sedats).
• Administració d'antibiòtics i bloquejants neuromusculars.
• Broncoscòpia, traqueotomia, intubació endotraqueal i ventilació mecànica.

Mesures de prevenció de les infeccions respiratòries

• Rentat de mans abans i després d'atendre el pacient.
• Ensenyar al pacient el risc d'eliminar correctament les secrecions.
• Aplicar mesures de fisioteràpia respiratòria i el drenatge postural.
• En pacients amb dèficit de consciència, posar-li el cap de costat per evitar aspiracions.
• Esterilització adequada del broncoscopi i evitar lesions durant la tècnica.
• Usar sondes d'aspiració d'un sol ús i diferents per a l'aspiració endotraqueal i neteja de la faringe.
• Manteniment de les condicions higièniques dels circuits respiradors.
• Usar les mesures d'aïllament respiratori quan sigui necessari.

Mesures preventives bacterianes associades a l'ús del catèter intravenós

Generals

• Formació adequada del personal per al bon ús del catèter.
• Seguiment estricte dels protocols de prevenció establerts.
• Col·locar catèters només quan estigui indicat i mantenir-lo col·locat el temps necessari.
• El catèter ha de tenir el mínim de llums possibles.

Tipus de cirurgia segons la contaminació de la ferida quirúrgica

1. Neta: intervenció en àrees no infectades. No cal drenatge. Manteniment de la tècnica asèptica. La cicatrització es produeix per primera intenció.
2. Neta-contaminada: accés al tracte digestiu o respiratori. Petita ruptura en la tècnica asèptica. Drenatge de tipus mecànic.
3. Contaminada: incisions en àrees amb inflamació no purulenta. Sortida del contingut del tracte gastrointestinal. Ferides traumàtiques fresques.
4. Bruta: teixit necròtic amb infecció, contaminació fecal o cossos estranys. Ferides traumàtiques no fresques.

Mesures preventives intraoperatòries

Són les que s'han d'aplicar dins del quiròfan i han de ser especialment estrictes.

Per part del personal del quiròfan

• Rentat de mans quirúrgic i ús de guants estèrils.
• Vestuari exclusiu per a l'àrea quirúrgica.
• Ús de bata quirúrgica estèril.
• Mascareta quirúrgica d'un sol ús (boca i nas).
• Gorra que recobreixi tot el cabell.
• Ulleres protectores.
• Calçat exclusiu per a l'àrea quirúrgica.
• Accés restringit a l'àrea quirúrgica.
• Polaines a la zona de neteja; a la sortida es llençaran.
• Reduir el nombre de persones.
• Evitar els moviments que no siguin necessaris.
• No parlar si no és imprescindible.

Vull agrair al cinquè curs per la seva col·laboració i regularitat. Att: Sekircillo