El son en infants: fases, característiques i trastorns
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 9,46 KB
Examen del son (recuperació juny)
L'activitat, tant física com psíquica, genera una necessitat: la del descans. Aquesta necessitat serveix per mantenir l'equilibri físic i psíquic de la persona. Si es provoca un desequilibri, podem caure en la fatiga.
Descans: és el temps destinat a compensar l'esforç i recuperar el to òptim muscular i nerviós, és a dir, l'equilibri.
Son: necessitat fisiològica bàsica. És un procés diari necessari per mantenir l'equilibri mental, emocional i el benestar personal.
Fatiga: desequilibri entre l'activitat i el descans. Ens sentim abatuts, amb la sensació d'estar extremadament cansats.
Ritmes diaris: És necessari establir ritmes diaris d'activitat i descans perquè quedin ateses totes les necessitats bàsiques que oferiran als infants un clima de seguretat, confiança i estabilitat.
El cicle vigília i son
- Període d'adormiment: comprèn des que l'individu es prepara per dormir fins que aconsegueix conciliar el son.
- Període de son: aquí és quan es dona la inhibició de les funcions de relació i una disminució de les funcions vegetatives. Es divideix en son lent (ones lentes) i son ràpid (REM).
- Període de despertar: consisteix en la recuperació de l'estat de vigília i de les constants que el caracteritzen.
Període d'adormiment: la persona tanca els ulls fins que realment es queda adormida. El cos es relaxa i es torna pesat, apareixen els badalls i busquem una posició còmoda.
Període de son, fases:
1. Son lent (4 fases: 1-2 lleuger, 3-4 profund)
Aïlla l'escorça cerebral del món extern perquè pugui rebre els estímuls interns.
Els somnis són la forma en què l'escorça cerebral intenta donar sentit a tota la informació interna. Aquests no queden a la memòria.
Poden aparèixer els malsons.
Es tracta d'un son restaurador (reparació física del cos).
Fase 1 (son lent):
- Ritme cardíac lent, respiració lenta i profunda, musculatura relaxada.
- Ones electroencefalograma canviants i irregulars.
- Son molt superficial, qualsevol estímul el pot fer despertar.
Fase 2 (son lent):
- Nivell de consciència molt reduït.
- Ones d'electroencefalograma àmplies.
- Un petit soroll pot provocar el despertar, però ja es va reaccionant menys davant dels estímuls.
Fase 3 (son profund):
- Músculs totalment relaxats.
- Totes les funcions vegetatives s'alenteixen i disminueix la temperatura corporal.
- Les ones d'electroencefalograma són àmplies i lentes.
- Només els sons molt forts poden fer que l'individu es desperti.
- El son és profund, l'individu està totalment inconscient.
Fase 4 (son profund):
- L'electroencefalograma presenta ones molt àmplies i molt lentes (ones delta).
- La glàndula pituïtària segrega més quantitat d'hormona del creixement, afavorint la revitalització dels teixits.
- Pot produir-se enuresi.
- Durant aquesta fase és difícil despertar-se.
- El son és molt profund.
2. Son ràpid o son REM
- Les fases de son REM apareixen periòdicament durant el son.
- En els adults tenen una durada d'entre 5 i 30 minuts i es repeteixen durant la nit cada 90 minuts aproximadament.
- A mesura que descansem, la durada dels períodes REM augmenta.
Característiques del son REM:
- Mentre dura aquest període, el cos no té to muscular.
- Apareixen moviments oculars irregulars.
- S'associa al moment del somni.
- És més difícil despertar-se.
- El cervell està actiu.
- L'encefalograma mostra ones semblants a l'estat de vigília, sembla despert però dorm.
En què consisteix el cicle del son?
Al llarg de la nit se succeeixen cicles de son complets amb una durada de 90 minuts entre els dos (son lent i després el REM). A mesura que els cicles es completen, la durada del son REM augmenta i, per tant, el grau d'elaboració dels somnis. Al final de cada cicle de 90 minuts hi ha un despertar natural abans de passar al següent cicle. Aquest és el moment òptim per despertar-se.
Característiques en l'activitat del son:
- Els nounats dormen entre 18 i 20 hores al llarg del dia, que només interrompen per les necessitats bàsiques.
- A partir del primer mes de vida, el 60% del son succeeix a la nit.
- Als 2 mesos es posa de manifest la preferència d'alguna postura concreta per dormir.
- Als 3 mesos apareixen rituals abans d'anar a dormir: xumet, pipa, plors...
- A partir dels 18 mesos, l'infant ja dorm en dos moments del dia: nit i migdiada.
Condicions necessàries per posar l'infant a dormir:
- Horaris controlats i estables.
- Ambient adequat, tranquil i acollidor.
- Realitzar abans de dormir activitats tranquil·les, tant físiques com psíquiques, per relaxar.
- Veure els altres infants descansar.
- Atendre la individualitat, però plantejant poc a poc pautes comunes per al grup.
- Iniciar la migdiada després de dinar per aprofitar el començament de la digestió, que els relaxa.
- A casa, posar-lo a dormir després de banyar-lo i donar-li el sopar.
- Fer de l'hora de dormir un moment agradable, establint comunicació màgica amb l'adult.
Comportament segons l'edat:
2 anys: formulen exigències abans d'anar a dormir i tenen un son superficial.
3 anys: necessiten un ritual per posar-se a dormir, dormen molt i el despertar és lent.
4 anys: exigeixen conte o cançó i necessiten objecte afectiu.
5 anys: tenen malsons, fan veure que llegeixen o pinten per no anar a dormir.
6 anys: tiranitzen la mare, es desperten aviat, s'aixequen i acostumen a vestir-se sols.
Criteris per a la planificació d'activitats:
- Respectar els ritmes individuals de cada infant.
- Programar les activitats pensant en el màxim rendiment amb el mínim esforç.
- Hi ha d'haver moments de descans suficients adaptats a l'edat de l'infant.
- Hem d'oferir una alimentació adient a les necessitats energètiques i al seu desenvolupament.
- S'han de combinar activitats de més i menys moviment.
- La durada ha de ser adequada a les característiques dels infants.
- Oferir un ambient agradable i que estimuli el treball.
- Proporcionar activitats que estimulin la seva curiositat i l'empenyin a l'aprenentatge.
El descans: el podem afavorir mitjançant
- El joc
- L'exercici físic i l'esport
- La relaxació muscular
- El massatge infantil
Trastorns del son
Disòmnies (insomni): trastorns en la qualitat i quantitat del son, incapacitat de poder dormir com es necessita. L'insomni és la més comuna, causat per pertorbacions orgàniques, dificultats mecàniques, dificultat en l'adquisició de l'hàbit d'anar a dormir.
Parasòmnies: conductes anormals associades al son: somnambulisme, malsons, roncs, terrors nocturns, enuresi nocturna, bruxisme, somnilòquia, jactatio capitis.
Somnambulisme: l'individu s'aixeca del llit i comença a caminar durant la fase de son lent.
Malsons: provoquen un despertar amb ansietat, crits i plors. Apareix durant el son ràpid (REM).
Terrors nocturns: episodis de despertar brusc, l'infant s'incorpora amb expressió de pànic i ansietat, no respon a accions tranquil·litzadores, no connecta amb la realitat. Es produeix durant el son profund i entre els 3 i 12 anys. Pot durar entre 2 i 10 minuts. Ens quedarem amb l'infant per evitar que caigui i es faci mal esperant que passi l'episodi.
Enuresi nocturna: emissió involuntària d'orina després d'una edat en què ja s'hauria de controlar. Es considera enuresi a partir dels 4-6 anys.
Bruxisme: consisteix a fregar-se les dents unes amb les altres. Es deu a l'acumulació de tensió a la zona de la mandíbula que es descarrega durant el període de son produint un so característic. Es relaciona amb l'estrès i factors genètics.
Somnilòquia: parlar, riure o cridar en qualsevol fase del son, paraules o fets aïllats de la vida quotidiana. L'endemà no se'n recorden.
Jactatio capitis: moure rítmicament el cap o tot el cos, pot anar acompanyat de sons guturals. Es produeix durant la relaxació prèvia al son. Es considera normal entre els 6 mesos i els 4 anys.
Roncs: boca oberta. Si persistissin problemes respiratoris, cal consultar un especialista.
Síndrome de la mort sobtada:
Mort sobtada d'una criatura amb una edat inferior a un any, de naturalesa inexplicable i sense causa aparent.
Com evitar la mort sobtada:
- L'infant al bressol de panxa enlaire.
- Matalàs rígid. Evitar edredons, coixins i joguines toves dins del bressol.
- No abrigar massa.
- Ambient net, no fumar ni deixar que fumin al seu entorn.
- La lactància materna redueix el risc.