Inestabilitats gravitatòries: despreniments, esllavissades i fluxos

Inestabilitats gravitatòries

Despreniments

Es presenten en llocs amb forts pendents i materials consolidats (calcàries). Comporten la caiguda lliure de blocs de roca aïllats o de forma massiva, amb un recorregut parcial o total per l’aire. Són formats per roques compactes que presenten zones de pendent fort. Si els materials despresos s’acumulen a la base del talús, formen tarteres o cons d’enderrocs.

• Despreniment o caiguda
• Despreniment per descalçament. L’acció erosiva de l’aigua erosiona la base del vessant (soscavament lateral)
• Bolcada. L’aigua penetra per les fissures de la roca, quan es gela augmenta el volum (desplaçament per gelifracció)

Esllavissades

Són moviments de lliscament, la massa es desplaça en conjunt, com un bloc únic. En funció de la trajectòria:

• Esllavissades rotacionals. La superfície de trencament té forma còncava i es produeix un moviment giratori de la massa
• Esllavissades planars. Es desenvolupen en superfícies planes o poc ondulades.

Fluxos

Els materials involucrats es comporten temporalment com un fluid i no conserven la forma inicial. Solen ser una mescla densa de material granular i molta quantitat d’aigua en què els grans individuals es mouen dins el medi fluid.

A. Quan hi ha saturació d’aigua:

• Solifluxió. Desplaçament superficial i lent en un vessant per efecte de la gravetat d’una formació solta o d’un sòl saturat d’aigua la qual es transforma en fang per l’augment del contingut líquid.
• Colades de fang (lahars). Corresponen a moviments ràpids. Es desencadenen a partir d’episodis de pluges intenses.

B. Sense saturació d’aigua:

• Reptació o creep. Moviment molt lent (el percebem gràcies als arbres o pals de telèfons). Causat per l’alternança de processos d’expansió (hidratació) i de contracció (deshidratació)
• Colades rocalloses. Moviments molt ràpids

Mesures preventives

Disminuir el pendent. Materials incoherents. Reptació i lliscament.

Formació de bacanals (marges)

Condicions d’inestabilitat natural que generen moviments en massa

Zones de relleu potencialment inestables, com les zones corresponents a les serralades muntanyoses

Influència del clima. Provoca variacions del nivell del mar que actuen de nivell base de les xarxes de drenatge que erosionen els continents. Determinats climes provoquen més o menys inestabilitats naturals.

Característiques dels materials (litologia, propietats mecàniques, comportament hidrogeològic)

• Orientació dels plans d’estratificació, d’esquistositat o fracturació de la mateixa direcció del vessant
• Els materials de partícules fins o no consolidades són més inestables que els materials més consolidats

Vibracions motivades per terratrèmols

Presència de fractures

Precipitacions intenses que fan disminuir la cohesió, augmenta la seva plasticitat

Causes humanes d’inestabilitats gravitatòries

Situació d’inestabilitat quan els materials s’acumulen amb indicacions superiors a l’angle de repòs.

Per no tenir problemes d’inestabilitat no es pot superar l’angle de repòs.

Situacions de risc:

Runams de mines

Abocadors d’escombraries

Excavacions al peu de vessants

Sobrecàrrega de la part superior del vessant

Alteració del drenatge natural

Risc d’inestabilitats gravitatòries. Mesures correctores

Ancoratges. Evitar moviments de grans blocs

Xarxes metàl·liques i cunetes. Retenir pedres

Contraforts. Aguantar moviments de reptació. Lliscament

Drenatges. Evitar la saturació d’aigua. Solifluxió o colades de fang

Reforestació. Subjectar el sòl. Lliscament (les arrels fan d’ancoratge)

No sedimentació, facilita la saturació d’aigua a la roca.

Subsidència i esfondraments

SUBSIDÈNCIA: enfonsament local i gradual, com la compactació del terreny provocada pel fet d’extreure fluids o les originades per fenòmens de liqüefacció sísmica.

COL·LADES O ESFONDRAMENTS: enfonsament sobtat, com l’enfonsament d’una cova per causa de la dissolució de calcàries o guixos, o d’una galeria minera.

Poden ser produïts per:

Causes naturals:

• Processos tectònics. Assentament brusc de terrenys afectats per falles
• Carstificació. Roques solubles com sals, guixos, calcàries i el ciment calcari de les detrítiques
• Compressió de roques febles i sòls. Sòls orgànics litorals (esquelets d’animals)

Causes antròpiques:

• Mineria. Explotacions subterrànies de carbó
• Extracció de fluids. Aigua, petroli o gas retingut en els pous de les roques
• Rebliments antròpics. Runes escombraries

Gestió de riscos:

Ordenació del territori. Cal conèixer la geologia i les activitats antròpiques

Mesures correctores

Tubificació o piping: amb l’aigua es dissolen partícules dines que s’emporta l’aigua creant túnels.