Industrialització i Canvi Social al segle XIX

La indústria tèxtil cotonera

La necessitat d'innovar va sorgir per l'exigència de la demanda creixent de fil de qualitat i a baix preu. Un moment important va ser la introducció de la màquina de vapor de James Watt que es posà en funcionament el 1776. Aquestes màquines usaven carbó com a combustible, mineral abundant al Regne Unit. La indústria del cotó va ser un sector rector. L'elevada producció del cotó i l'abaratiment dels productes gràcies al ferrocarril es convertiren en un sistema de sectors industrials totalment entrellaçats.

La siderúrgia i la metal·lúrgia

El primer pas per a la millora de la producció de ferro va ser la lenta introducció als forns de carbó de coc. El carbó de coc va començar a interessar quan es va inventar la pudelació, procediment pel qual s'obtenia un ferro més pur, i la laminació, més fàcil de treballar. El resultat d'aquests avenços va ser la concentració de les fàbriques prop de les mines.

Revolució dels transports

La gran revolució dels transports va ser el ferrocarril. Va ser George Stephenson el primer que va construir la locomotora. Les conseqüències del seu invent foren aquestes:

• Va beneficiar la indústria metal·lúrgica.
• Va ser important per a l'enginyeria civil.
• Va facilitar el transport.
• Va escurçar els viatges.
• Va potenciar la formació de grans societats.
• S'abaratiren les matèries primeres.
• La gent viatjava més.

Es va completar amb la introducció de la navegació de vapor.

Comerç

El comerç exterior britànic augmentà a causa de la producció manufacturera britànica. La importació i l'exportació de productes de cotó destacava. Una altra activitat va ser el comerç d'esclaus.

Inversió productiva i les empreses

El Banc d'Anglaterra prestava diners per a la política exterior i es començaren a crear bancs privats. Al principi predominaven les empreses familiars, però més avant sorgiren les societats anònimes, finançades per accions que cotitzaven a la Borsa de Londres.

Socialisme utòpic

El pensament del socialisme utòpic es basava en les idees següents:

• Perseguien una societat ideal i perfecta, en la qual l'ésser humà viuria en pau, harmonia i igualtat.
• La solidaritat, la filantropia i l'amor fraternal estaven per damunt de tot.

Van destacar tres ideòlegs:

• El comte de Saint-Simon (1760-1825). Per a ell, la societat sencera es basava en la indústria i tota nació havia de ser un gran taller.
• Charles Fourier (1772-1837) va proposar la formació de cooperatives, anomenades falansteris, centres d'activitat agrícola i industrial amb administració pròpia i autosuficients.
• Robert Owen (1771-1858). La seua obra va influir en el desenvolupament del cooperativisme, el sindicalisme i el mutualisme obrers.

El socialisme marxista

Va ser elaborat per Karl Marx (1818-1883) i Friedrich Engels (1820-1895). El marxisme tractava d'analitzar les contradiccions del sistema capitalista. Per a ells, la lluita de classes era el motor del canvi social en la història. La mesura de l'explotació del treballador per part del patró s'expressava mitjançant la plusvàlua, o siga, la diferència entre el que rep l'obrer per a la seua manutenció i el valor del que produeix. Va haver-hi una transformació de l'estat burgès en una dictadura. El marxisme va ser la base ideològica dels moviments revolucionaris de la segona meitat del segle XIX i tot el segle XX.

L'anarquisme

La paraula significa sense autoritat. El seu principal teoritzador va ser el militar rus Mikhail Bakunin (1814-1876). Aquesta revolució social tenia com a objectiu la destrucció total i immediata de l'ordre social burgès i de l'estat i els seus instruments de control. Socialistes i anarquistes pretenien aconseguir la societat comunista, però diferien en les estratègies. Per a ells s'havia de destruir l'estat com més prompte millor. Els anarquistes qualificaren els marxistes d'autoritaris i centralistes, mentre que ells mateixos es definien com a antiautoritaris i federalistes o comunalistes.

Desenvolupament del moviment obrer

Les primeres organitzacions obreres, anomenades societats fraternals, anaren evolucionant i es van estendre pel Regne Unit. El 1824 el Parlament permeté una llei per a la lliure associació. El ludisme va ser un dels fenòmens més destacats de les etapes inicials del moviment obrer. Els moviments ludites van agitar la societat i es van estendre per Europa. Els motins ludites més destacats van esclatar en diversos cicles des de 1799 a 1831. Un incident decisiu va ser la massacre de Peterloo, on a Manchester es reuniren més de cent mil manifestants. Aquest clima social impulsà el govern britànic a legalitzar les associacions obreres. Des de 1830 va haver-hi diversos intents de formar una gran unió sindical. Owen propugnava que els sindicats s'apropiaren de les principals indústries del país i que foren gestionades per aquests, però el sindicat acabà desapareixent i passaren al cartisme, moviment de masses de caràcter polític que reclamava el sufragi universal. Però el cartisme també fracassà i passaren a un moviment sindical britànic cap als mètodes pacífics i la negociació. Més tard, amb una llei s'aprovaren aquestes associacions.

La Primera Internacional

L'origen va ser la reunió que tingué lloc a Londres entre líders obrers francesos i britànics. En l'organització convivien sindicalistes i socialistes, sorgí un moviment que veia amb simpatia l'antiautoritarisme de Bakunin. L'enfrontament es radicalitzà quan Bakunin va ingressar en la Internacional. El 1871 esclatà a París un moviment anomenat la Comuna de París, que posà fi a la guerra entre França i Prússia. El fracàs de la Comuna va fer que Marx i Bakunin reflexionaren amb diferents interpretacions que foren discutides al Congrés de l'Haia, on es va decidir expulsar-ne Bakunin i traslladar el Consell General de l'AIT a Nova York. A Nova York, l'AIT s'extingí lentament fins que es va decidir la dissolució. Bakunin va abandonar-la el 1874.