Indoeuropeu, Llatí i Romanització: Orígens i Expressions

L'Indoeuropeu: Origen de les Llengües Europees

L'indoeuropeu és la llengua parlada a finals del Neolític a Rússia i Àsia Central, que es va estendre per tota Europa. Al segle XIX, Franz Bopp va establir una gramàtica comparativa que, mitjançant comparacions fonètiques, lèxiques i sintàctiques de diverses llengües, va identificar una suposada llengua comuna: l'indoeuropeu.

El Llatí: Llengua Mare de les Llengües Romàniques

El llatí és una llengua indoeuropea de la qual deriven les llengües romàniques. Originària de la Península Itàlica, era la llengua parlada al Laci. Va conviure amb altres llengües com l'umbre i l'etrusc al nord, i l'osc i el grec al sud. Amb l'expansió romana, el llatí es va estendre primer per la Península Itàlica i després per tot l'Imperi Romà, imposant-se sobre la resta de llengües.

La Romanització: Procés d'Expansió Cultural i Lingüística

La romanització és el procés pel qual l'Imperi Romà, en conquerir territoris, imposava la seva cultura i forma de vida. Aquesta cultura es barrejava amb les cultures locals, donant lloc a variants de la llengua i a la creació de les llengües romàniques.

Expressions Llatines: Un Llegat Viu

Algunes expressions llatines d'ús comú:

• Persona non grata: Persona no acceptada.
• Ultimatum: Avís final.
• Symposium: Congrés o exposició.
• A grosso modo: A grans trets.
• Mare magnum: Mar Mediterrània (igual que Mare Nostrum).
• Podium: Podi.
• Peccata minuta: Petit error.
• A posteriori: Després de.
• Junior: El més petit.
• Senior: El més gran.
• Cogito ergo sum: Penso, per tant existeixo.
• Superavit: Excés de.
• Lapsus: Petit oblit.
• In situ: En el lloc.
• Sine die: Sense data prevista.
• Vademecum: Llibre de composició dels medicaments.
• Casus belli: Gran error, pecat molt greu.
• Sui generis: Típic de tu.
• Ipso facto: En el moment.
• Carpe diem: Viu el moment.
• A priori: Abans de.
• Quorum: Majoria, suport suficient.
• Alias: Sobrenom.
• Sine qua non: Condició imprescindible.
• Quo vadis?: On vas? (Qui ets?).
• Non plus ultra: No més enllà.
• Res, non verba: Fets, no paraules.
• In albis: Quedar-se en blanc.
• Mens sana in corpore sano: Ment sana en cos sa.
• Alma mater: Ànima de la universitat; part essencial.

El Soldat Romà: Equipament i Curiositats

El soldat romà portava:

• Sandàlies (Caligae): Permetien caminar llargues distàncies i prevenien malalties infeccioses del peu. La sola tenia tacs per a una major durabilitat. D'aquí prové el nom de l'emperador Calígula.
• Tapall (Subligaculum): Element simbòlic de protecció de la virilitat, format per tres cadenes que sortien del cinturó.
• Casc (Galea): Amb una petita visera al davant, una gran al darrere per protegir de les fletxes, i dues peces que cobrien la cara, deixant lliures els ulls i les orelles.

La Núvia Romana: Rituals i Tradicions

A partir dels 12 anys, les nenes romanes ja es podien casar. El ritual de casament durava uns tres dies i incloïa:

• El rapte de la núvia: Els amics del nuvi "raptaven" la núvia com a part d'una mena de "comiat de soltera".
• Un altre ritual consistia en què el nuvi agafava en braços la núvia i la passejava per la seva nova llar.