L'indoeuropeu i el grec: Orígens, evolució i alfabet

L'Indoeuropeu i la seva Expansió

Indoeuropeu és un terme utilitzat per a descriure una llengua hipotètica parlada a finals del Neolític i principis de l'Edat del Bronze en una regió situada entre la Mar Bàltica, la vall del Danubi i Ucraïna. Aquesta llengua, també anomenada ària pels anglesos i indogermànica pels alemanys, és considerada l'ancestre comú de la majoria de les llengües europees i algunes d'Àsia occidental.

La hipòtesi de la llengua indoeuropea suggereix que aquesta es va expandir en diverses direccions durant la prehistòria, donant lloc a les llengües actuals després de segles de separació i diversificació. Aquesta idea va sorgir al segle XVIII, arran del descobriment del sànscrit, una llengua sagrada de l'Índia, que presentava semblances sorprenents amb les llengües europees.

Preguntes sobre l'origen de l'indoeuropeu

L'existència de l'indoeuropeu planteja diverses preguntes:

• D'on provenia la llengua mare? De quin punt geogràfic?
• En quina època va existir?
• Com era el poble que la parlava? Com era la seva societat, la seva religió...?
• Per què es va produir la migració?
• On són les restes arqueològiques d'aquest poble?

Tot i que no es conserva cap text escrit en indoeuropeu, s'ha pogut reconstruir la seva estructura fònica, gramatical i lèxica de manera teòrica, a partir de la comparació de les llengües que se'n deriven.

Franz Bopp i la lingüística indoeuropea

Franz Bopp, considerat el fundador de la lingüística indoeuropea, va publicar el 1816 una obra en la qual demostrava el parentiu entre el sistema de conjugació verbal del sànscrit i el del grec, llatí, persa i germànic. Posteriorment, es van detectar les afinitats morfosintàctiques i lèxiques entre la majoria de les llengües parlades a Europa i bona part d'Àsia.

Exemple de reconstrucció lingüística

Com a exemple, observem les següents paraules:

• Llatí: fero
• Grec: φέρω
• Sànscrit: bhárami
• Gòtic: baíra
• Irlandès antic: biru
• Búlgar antic: bero

A partir de les coincidències, es pot suposar un hipotètic verb indoeuropeu *bhero "jo porto" com a origen de tots els verbs anteriors.

Branques de la Família Indoeurope

1. L'indoari: el sànscrit, l'hindú, les llengües de l'Índia i la llengua del poble gitano.
2. L'irani: l'avèstic i el persa.
3. El tocari.
4. L'hitita.
5. L'armeni.
6. L'albanès.
7. El grec.
8. L'itàlic: l'osc, l'umbre, el llatí i les llengües romàniques.
9. L'eslau: el rus, l’ucraïnès, el polonès, el txec, l'eslovac, l’eslovè, el búlgar, el serbi i el croata.
10. El bàltic: el lituà i el letó.
11. El germànic: l’islandès, el noruec, el suec, el danès, l’anglès, el neerlandès i l'alemany.
12. El cèltic: l’irlandès, el gaèlic o escocès, el gal·lès i el bretó.

El Grec i els seus Dialectes

Origen i Expansió del Grec

El grec és una llengua indoeuropea que es parlava a l'Hèl·lade, a les costes i illes de la Mar Egea, i antigament en una àrea més extensa a causa de l'expansió colonitzadora. Les primeres manifestacions del grec es troben en tauletes de fang escrites en lineal B, una escriptura sil·làbica desxifrada el 1952.

Dialectes del Grec

1. El jònic-àtic: Inicialment la variant dialectal més comuna en la literatura, posteriorment l'àtic es va imposar com a llengua clàssica gràcies a la influència d'Atenes.
2. L'eòlic: Emprat per alguns poetes.
3. L'aqueu: Grup format per l'arcadi, el xipriota i el pamfili.
4. El grec occidental: Amb els dialectes nord-occidentals i el dòric.

A l'època alexandrina va aparèixer la koiné, una llengua comuna en la qual es van escriure els llibres del Nou Testament.

Influència del Grec

La llengua grega ha influït en totes les llengües modernes de civilització, tant en el lèxic de la literatura i les arts com en el de la ciència i la tècnica.

Història de l'Alfabet Grec

Evolució de l'Escriptura

Els éssers humans han inventat l'escriptura per a comunicar-se visualment i perpetuar els missatges. L'escriptura més antiga és la ideogràfica, amb un símbol per a cada objecte i idea. Posteriorment, va evolucionar cap a l'escriptura sil·làbica, on cada signe representa una síl·laba. Finalment, els fenicis van inventar un sistema fonètic senzill, adoptat pels grecs, romans i la resta de pobles europeus.

Sistemes d'Escriptura a Grècia

• L'escriptura cretenca ideogràfica o pictogràfica
• L'escriptura Lineal A (no grec)
• L'escriptura Lineal B (grec, desxifrada el 1952)
• L'escriptura alfabètica (amb variacions en cada polis)

Origen de l'Alfabet Grec

Es considera que la primera manifestació de l'escriptura alfabètica grega és la inscripció gravada en un gerro d'estil geomètric de Dípilon del segle VIII a.C.