Inclusió Educativa: Conceptes, Principis i Pràctiques

Conceptes Clau en Educació Inclusiva

Dèficit, Discapacitat i Minusvalidesa

• Dèficit / Deficiència: Pèrdua o anormalitat d'una funció psicològica, fisiològica o anatòmica (orgànic).
• Discapacitat: Restricció o absència de la capacitat de realitzar una activitat dins del marge que es considera normal per a un ésser humà (personal).
• Minusvalidesa: Situació desavantatjosa per a un individu determinat, que el limita o li impedeix portar un rol normal (social).

Necessitats Educatives Especials (NEE)

• Necessitat educativa: La distància entre les capacitats de les persones i les demandes socials que aquestes han de satisfer.
• Necessitats educatives especials: Les d'aquelles persones per a les quals són insuficients o inadequades aquells mitjans que sí que cobreixen les necessitats de la majoria de persones.

Inclusió: Un Dret Fonamental

L'educació inclusiva tracta d'acollir a tothom, comprometent-se a fer qualsevol cosa que sigui necessària per proporcionar a cada estudiant de la comunitat el dret inalienable de pertànyer a un grup, de no ser exclòs. L'escola que preveu la diversitat com a element que potencia capacitats, és l'ensenyament el que s'ha d'adequar als alumnes de tal manera que els permeti progressar d'acord amb les seves capacitats i amb ajustament a les seves necessitats.

Principis d'Inclusió

• Normalització
• Sectorització
• Individualització

Integració vs. Inclusió

• Integració: Acomodar els alumnes considerats especials dins d'un sistema escolar considerat un tant intacte. Aspecte més tècnic, que implica estratègies perquè certes persones encaixin en l'ordinari.
• Inclusió: Reestructurar les escoles en resposta a les necessitats dels alumnes. Parteix de l'existència d'un conjunt format per varies parts de les quals totes formen igualment part del conjunt.

Objectius de la Inclusió

• Superar: Les mesures afegides per a adaptar l'alumnat amb necessitats especials a la forma habitual de l'escola.
• Aconseguir: La transformació del plantejament global de l'escola per a donar resposta a les necessitats de tots i totes. La inclusió implica canvi. És un procés sense fi per a millorar l'aprenentatge i la participació de tot l'alumnat.

Raons per Defensar la Inclusió

• Drets humans
• Educació de qualitat
• Millora el sentit social

Escola Tradicional vs. Escola Inclusiva

• Escola tradicional (enfocament individual): Causes de les dificultats d'aprenentatge com a intrínseques de l'infant. La reducció de les oportunitats d'aprenentatge, i de les expectatives cap als alumnes.
• Escola inclusiva (perspectiva interactiva): L'alumne, programa educatiu, altres elements del context d'aprenentatge. Ventall de possibilitats d'acció educativa. Factors sobre el professorat que afavoreixen l'aprenentatge de tots i totes.

L'Evolució de l'Educació Especial

• 1a fase: Educació especial com a sistema paral·lel.
• 2a fase: L'educació especial dins el sistema escolar.

Els Plans Individualitzats (PI)

El PI és una eina per a la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars i complexes de determinats alumnes.

Quan s'elabora un PI?

Quan es consideri que, per al seu progrés, NO són suficients les adaptacions incorporades en la programació ordinària i les mesures de reforç o ampliació previstes.

Què és un PI?

• El conjunt d'actuacions, mesures i suports.
• Un pla escrit que descriu el pla d'estudis i/o suports que requereix un alumne.
• Un registre de les adaptacions personalitzades.
• Un document de treball que resumeix els objectius d'aprenentatge.
• Un document de treball en el qual es determinen objectius diferents i complementaris.
• Una eina per a rendir comptes sobre l'assoliment dels objectius modificats i/o diferents.

Per a què serveix un PI?

• Prioritats educatives, les adaptacions i modificacions.
• Coneixements i habilitats.
• Adaptació de les activitats d'aula.
• Criteris d'avaluació.
• Suports i adaptacions, moments i contextos, els emplaçaments.

Què conté un PI?

• Prioritats: competències bàsiques i/o habilitats adaptatives.
• Les adaptacions i prioritats: àrees/matèries:
  • Adaptacions que afecten els objectius.
  • Adaptacions metodològiques que no afecten els objectius (no imprescindible l'elaboració).
• El conjunt de suports i l'horari amb els professionals i emplaçaments.

Qui intervé en un PI?

• Direcció del centre: Elaboració i execució del PI.
• Comissió d'atenció a la diversitat (CAD): Organització de mesures del centre, coordinació i assessorament al tutor i altres mestres.
• Mestre tutor - Mestre USEE: Elaboració, execució, seguiment, avaluació i coordinació.
• EAP: Dictamen o informe, assessorament, coordinació de centres i serveis.

Classificacions, Diagnòstic i Conducta Anormal

Conducta

Comportament, accions i reaccions del subjecte davant del medi. És el resultat final de l'activitat mental: única part observable del procés.

Psicopatologia

Es basa en la conducta ANORMAL o alteracions conductuals del nen/a.

Anormalitat

• El nen/a pateix.
• No s'adapta al seu entorn.
• Requereix ajuda de tercers.
• Fa coses inadequades, que no toquen.
• L'entorn es veu alterat per la seva conducta.
• No evoluciona de la manera esperada.

Factors que influeixen en el Nivell de Desenvolupament

• Gravetat d'un trastorn.
• Precocitat de la detecció.

Abans de qualificar una conducta com a "ANORMAL" cal qüestionar

• Criteris evolutius: El desenvolupament és el normal per a cada etapa i descartar les conductes problemàtiques pròpies de cada edat.
• Criteris situacionals: Context on es dóna la conducta (casa, escola...), pares.
• Conèixer la prevalença dels trastorns per edat i sexe.
• L'evolució de la conducta i les seves conseqüències en el desenvolupament a llarg termini.

Valoració d'una Conducta Inadaptada (Model Cognitiu-Conductual)

• Característiques dels símptomes.
• Inadequació a la situació.
• Alteració entre medi i propi nen/a.
• Interferència en el desenvolupament i evolució.
• Interferència en la vida diària.