Impressionisme i Postimpressionisme: Context, Característiques i Influències

Impressionisme i Postimpressionisme

Context Històric de l'Impressionisme

Els impressionistes van ser un grup de pintors francesos actius entre 1870 i 1880, a París, durant una època de grans canvis: la Revolució de 1848, el Segon Imperi, la Comuna i la III República. La ciutat es transformava amb les reformes urbanístiques del baró Haussmann, l'especulació i l'aparició d'una nova burgesia. Els artistes i intel·lectuals es reunien en cafès com el Cafè Guerbois, on debatien sobre art, política i avenços científics. Els impressionistes s'identificaven amb la bohèmia, l'esquerra política i els intel·lectuals crítics amb el poder. El món de l'art girava entorn dels Salons, grans exposicions anuals organitzades per les Acadèmies. El conservadorisme oficial contrastava amb la creixent importància dels marxants d'art. La crítica d'art a la premsa escrita i l'interès per l'art augmentaven. El moviment impressionista va rebre el seu nom d'una crítica despectiva de Louis Leroy. La fotografia va influir en la pintura, alliberant-la de la necessitat de copiar la realitat i obrint nous camins. A més, la fotografia va aportar noves possibilitats tècniques: congelar gestos, reflectir la realitat sense intermediaris i analitzar l'estructura dels moviments. Les composicions i els enquadraments esdevenien fruit de la casualitat, de l'instant. Durant el segle XIX, moltes col·leccions reials i nobiliàries es van convertir en museus públics. Les ampliacions del Museu del Louvre van permetre als impressionistes conèixer obres de Velázquez, Ribera i Zurbarán. Manet va viatjar per Espanya, on va conèixer l'obra de Velázquez i Goya. Altres influències van arribar de fora d'Europa: l'art japonès, amb els seus colors plans i el tractament sintètic de llum i ombra, va influir en molts artistes.

Característiques Generals de l'Impressionisme

L'impressionisme no va ser aliè als canvis culturals i científics del moment. Els impressionistes van conèixer la teoria dels colors de Chevreul i la van aplicar a les seves obres. Comparteixen amb els seus contemporanis la preocupació pel temps, el gust per la història, la difusió del darwinisme i del marxisme. El ferrocarril va facilitar els viatges i va demostrar la subjectivitat de les impressions visuals. Les troballes en química aplicada van permetre fabricar una gamma més extensa de colors industrials de bona qualitat i suports tèxtils més diversos i barats. La comercialització de pintures a l'oli en tubs d'estany va afavorir la pintura a l'aire lliure. L'Impressionisme està arrelat en la tradició artística europea. Els impressionistes van admirar alguns dels seus predecessors: Delacroix, Courbet, l'escola de Barbizon i Corot. El gran mèrit de l'Impressionisme és que va assimilar en un estil coherent diverses tendències latents en l'art europeu: la dissolució de les formes en taques de colors, la recerca dels efectes de llum i moviment. Les característiques generals de l'Impressionisme són:

• Desinterès pel tema i per tot allò que no sigui estrictament pictòric. Preferència pel paisatge.
• Treball a l'aire lliure i rebuig dels convencionalismes del treball al taller.
• Desaparició del dibuix com a forma prèvia al color. Tècnica de pinzellades soltes, de taques de color.
• Estudi de les ombres i de les relacions entre els colors complementaris. No utilitzen el color negre per enfosquir els colors a l'ombra.
• Repetició dels temes en diferents circumstàncies de llum, per tal de captar la diversitat d'un mateix paisatge o tema en funció del temps i del moment concret.

Per extensió, es qualifica d'impressionistes pintors que reflecteixen part d'aquestes característiques. Fins i tot es parla d'una fase impressionista en alguns dels grans artistes anteriors.

El Postimpressionisme

El postimpressionisme és un terme que s'aplica als estils pictòrics que es van desenvolupar a finals del segle XIX i principis del XX, després de l'impressionisme. El terme va ser encunyat per Roger Eliot Fry per qualificar les obres exposades a Londres el 1910, que incloïen pintures de Paul Cézanne, Vincent van Gogh i Paul Gauguin. Encara que es planteja com una extensió de l'impressionisme, també és un rebuig de les seves limitacions. Els postimpressionistes van utilitzar moltes tècniques impressionistes però van intentar plasmar l'emoció en les seves pintures. Va ser un conjunt de tècniques, tendències i estils artístics que es basaven en el model impressionista, buscant perfeccionar-lo. Per als postimpressionistes, el color viu i la bidimensionalitat eren valors importants. Van continuar emprant la pintura de manera compacta, el color en el seu estat pur i van reflectir temes de la vida real, però van presentar una visió del món més subjectiva que la tendència impressionista. El postimpressionisme suposa la recuperació del dibuix i la preocupació per captar l'expressivitat dels objectes i persones il·luminades. Va tenir una gran transcendència en l'evolució de l'art. Gran part dels artistes que amb el temps se'n va dir postimpressionistes, van treballar primer amb l'impressionisme. Després d'agrupar tècniques i característiques de diferents estils, van acabar per redefinir l'impressionisme original i van seguir patrons subtilment diferents. Entre les característiques hi podem destacar:

• Admet la importància del costat humà, subjectiu, sentimental i emocional en l'expressió artística.
• Continua emprant colors vius i purs.
• Representa temes relacionats amb la vida real.
• Ofereix una visió més subjectiva del món.
• Experimenta amb la força de la imatge, el contorn i el color.

Representants del Postimpressionisme

Paul Gauguin

Va començar amb l'impressionisme, ajudat per Pissarro. Va deixar la seva vida còmoda i va viatjar a París, Gran Bretanya i Tahití, on va pintar la sèrie de dones tahitianes. Ressalta l'ús expressiu del color en tons forts, vius i arbitraris. Disposa el color sobre grans plans delimitats per ritmes lineals corbs. Va presentar dos temes: el món exòtic de Tahití i el primitivisme de Gran Bretanya. Les seves obres es relacionen amb el simbolisme i el seu ús del color va influir en els fauvistes i els expressionistes. Renuncia a la perspectiva, elimina el modelatge i l'ús d'ombres i identifica una sensació de pla típica de les pintures japoneses.

Paul Cézanne

Recupera el volum, amb l'ús del dibuix, la geometria i la definició de les formes usant pinzellades constructives. Aconsegueix tot això sense renunciar al color intens, usant contrastos i ombres acolorides. En les seves pintures s'enforteix el primer pla i es realitzen petites distorsions a causa de l'ús de diversos punts de vista (natures mortes). L'art de Cézanne és el punt de partida del cubisme.

Vincent van Gogh

Va pintar paisatges i figures amb formes serpentejants i resplendents que deixen veure el seu foc interior. És un apassionat dels colors com a manera d'expressar les depressions i les angoixes. La seva pinzellada era característica: espessa i cursiva, amb colors agressius, usant contrastos poc freqüents com a groc sobre taronja. És la porta que permet l'entrada de l'expressionisme al segle XX.

Altres pintors destacables del postimpressionisme van ser Toulose-Lautrec, Seurat, Georges Serat, Camille Pissarro i Henri Rousseau.

El Segle XIX: Transformacions i Art

La Revolució Francesa (1789) i la Revolució Industrial van determinar les transformacions polítiques, econòmiques i socials de la primera meitat del segle XIX, donant pas a l'Edat Contemporània. La Revolució Francesa va suposar el triomf de la burgesia i la fi de l'Antic Règim, mentre que la Revolució Industrial va afavorir l'aparició del proletariat i va canviar les estructures econòmiques i productives. A França, després del període napoleònic, es van produir les grans revolucions socials del 1820, 1830 i 1848. Aquestes revoltes i la difusió dels ideals revolucionaris es van traduir en la fi de l'absolutisme monàrquic i en el sorgiment d'una consciència nacional, creant-se nous estats. Durant les primeres dècades del segle XIX, un augment de la indústria, un desenvolupament dels transports i l'aparició de noves formes d'energia van transformar la societat i van enfortir la classe burgesa. Es va produir un creixement demogràfic a causa del retrocés de la mortalitat, l'augment de la producció d'aliments i la millora de la higiene i la medicina. Les ciutats van créixer i es va crear un nou model d'urbanisme. En aquesta nova societat van aparèixer doctrines socials com el socialisme, l'anarquisme i els moviments obrers. Roma i París van ser les ciutats més importants des del punt de vista artístic. Roma va ser el focus principal del Neoclassicisme, mentre que París va ser el centre europeu del Romanticisme. El Neoclassicisme es va desenvolupar paral·lelament a la Il·lustració i va coexistir amb el Rococó al llarg del segle XVIII. A França, a principis del segle XIX, el Romanticisme va designar la pintura oposada al neoclassicisme. Els límits cronològics d'aquestes dues corrents artístiques són poc clars.

Eugène Delacroix (1789-1863)

Va néixer en Charenton-Saint Maurice, França, en una família burgesa. La influència de l'ambient culte i les seves amistats li van permetre moure's pels millors ambients. El seu pare, Charles Delacroix, va ser un polític que va ocupar alts càrrecs. La seva mare, Victoire, era filla d'un ebenista de Lluís XVI. Quan el seu pare va morir el 1805, la família es va traslladar a París i Eugène va entrar al Liceu Imperial. El 1817 va conèixer a Théodore Géricault i va posar com un dels nàufrags de La Bassa de la Medusa. En aquests anys d'estudiant, Delacroix visitava el Museu del Louvre, on estudiava i reprodueix els quadres dels grans mestres. Fora del món de l'art, Delacroix va conèixer grans escriptors i músics com Victor Hugo, Chopin i Paganini. Va viatjar a Anglaterra, on va entrar en contacte amb la pintura colorista i paisatgista, i al nord d'Àfrica, territori que va determinar les seves futures obres. Va morir a París el 1863, deixant rere seu una prolífica carrera pictòrica.

Característiques de la seva Obra

El coneixement d'altres terres i cultures va contribuir a la configuració definitiva del seu ús de la pinzellada i el color. Les figures humanes de les seves composicions tenen una clara influència de Miquel Àngel, atribuint al cos humà unes proporcions quasi perfectes. Delacroix introdueix les expressions dels seus personatges, que conserven ulls plens de sentiment, expressions de dolor, ràbia, por i valentia. Uneix realisme i classicisme, obtenint representacions de temes històrics i literaris que destaquen pels detalls i les textures. Els temes triats per Delacroix són dos: els històrics i els ambientats en el món oriental, representant la realitat.

Obres Importants

• La barca de Dante (1822)
• La Matança de Quios (1824)
• La mort de Sardanàpal (1827)
• La llibertat guiant al poble (1830)
• Grècia sobre las ruïnes de Missolonghi (1826)

El Segle XX: Guerres i Avantguardes

El començament del segle XX va quedar marcat per la Primera Guerra Mundial (1914-1918), que va comportar grans canvis polítics, econòmics i socials. Aquest conflicte va obligar a un replantejament de la societat europea:

• Relaxament de la moral i dels costums.
• Un nou paper de la dona en la societat.
• Caiguda dels grans imperis.
• Remodelació de les fronteres europees.
• Gran nombre de baixes.
• Arribada de les idees marxistes al poder.
• Els Estats Units es converteixen en la primera potència mundial.

Després de la Primera Guerra Mundial, els Estats Units van viure una etapa d'optimisme anomenada els feliços anys 20, que van acabar amb el crac de la borsa el 1929. Aquesta crisi va comportar problemes econòmics a tot el món i la Gran Depressió. A Europa, el ressentiment dels països vençuts va fer que sorgissin el nazisme i el feixisme. Tots aquests factors van desencadenar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Després de la Segona Guerra Mundial, el món es va alinear en dos blocs: l'occidental i el soviètic. Això va comportar la creació de dues grans estructures militars i la Guerra Freda. Els grans centres artístics de la primera meitat del segle XX van estar relacionats amb l'aparició dels diversos "ismes" o tendències de les Primeres Avantguardes artístiques. París, Alemanya, Àustria, Holanda i Nova York es van convertir en els primers centres de creació artística. Les Primeres Avantguardes van començar el 1905 amb l'aparició del fauvisme i l'expressionisme. Després van sorgir el cubisme (1907), el futurisme (1909), l'abstracció (1910), el dadaisme (1916) i el surrealisme (1924). L'esclat de la Segona Guerra Mundial va comportar la disgregació de molts artistes europeus, que van fugir a terres nord-americanes, marcant el final d'aquest procés de canvi.