Impressionisme a París: Art, Ciutat i Revolució al Segle XIX

París al Segle XIX: Bressol de l'Impressionisme

París, a la segona meitat del segle XIX, va ser l'escenari de profundes revolucions polítiques, econòmiques i socials. Aquests canvis es van manifestar en grans transformacions urbanístiques, com l'aparició de bulevards, parcs i espais per passejar, veure i ser vist. Les Exposicions Universals van crear monuments emblemàtics, com la Torre Eiffel. L'especulació urbanística va afavorir l'aparició d'una burgesia de nous rics.

La Bohèmia i els Salons d'Art

Artistes i intel·lectuals es reunien en cafès per discutir sobre art, política, poesia i els avenços científics. Els artistes es van identificar amb la bohèmia, l'esquerra política i la crítica al poder. El món artístic girava al voltant dels Salons, exposicions anuals organitzades per l'Acadèmia, on es mostraven obres seleccionades, amb una preferència conservadora. La figura del marxant d'art va guanyar importància, aconsellant, dirigint i venent l'obra dels artistes, alliberant-los de la dependència del Saló i les Acadèmies. La crítica d'art va proliferar a la premsa, augmentant l'interès per l'art.

Influències Científiques i Tecnològiques

La teoria dels colors de Chevreul, amb la seva classificació de colors primaris, secundaris i complementaris, va ser aplicada pels impressionistes en les seves obres. La preocupació pel temps es va manifestar en la proliferació de rellotges i calendaris en edificis públics, el gust per la història i la difusió del darwinisme.

La creació de pintures industrials va afavorir la pintura a l'aire lliure (plein air), sense la necessitat de preparació prèvia de la tela o la pintura. El descobriment de la fotografia va alliberar la pintura de la necessitat de referir-se a la realitat; la còpia de la realitat va deixar de ser l'objectiu principal de la pintura. La fotografia va obrir un ventall de possibilitats tècniques: congelar gestos, analitzar el moviment i enquadraments casuals.

Nous Espais per a l'Art i Influències Externes

Les col·leccions reials i nobiliàries es van convertir en museus públics, permetent al públic en general conèixer l'art europeu. L'art japonès va arribar a París, i els seus colors plans i el tractament de la llum van interessar molt als artistes.

L'Origen de l'Impressionisme

El 1874, un grup d'artistes (entre ells Manet, Monet i Renoir) va organitzar una exposició a París, a casa del fotògraf Nadar, al marge del Saló oficial. Eren rebutjats pels estaments acadèmics. Monet hi va exposar Impressió, sol naixent. Un crític va titular la ressenya de l'exposició: "Exposició dels impressionistes", de manera despectiva.

Característiques de l'Impressionisme

L'impressionisme va ser un moviment essencialment pictòric, amb un interès per l'aspecte mudable de les coses, la llum, el color i allò sensorial, no racional, el que el fa poc tractable per a l'escultura (amb l'excepció de Rodin). Va ser un grup reduït de pintors francesos que van desenvolupar la seva activitat entre 1870 i 1880, amb objectius comuns, tècniques diverses i oposats al món artístic establert. No comercialitzaven l'art; pintaven per pintar.

L'art perceptiu (visual) substitueix l'art conceptual (es pinta la idea de la natura, no la natura mateixa). A la natura no hi ha formes, sinó llums i colors. La realitat estable és substituïda per una realitat mudable i transitòria.

El paisatge se sotmet a un procés d'abstracció, reduint-lo a formes simples, anticipant el moviment abstracte. Es busca captar la realitat d'un moment concret, pintant a l'aire lliure amb una tècnica lleugera, ràpida i intuïtiva.

Influències Anteriors

Van rebre influències dels efectes de llum i moviment de Goya i de paisatgistes com Turner, així com de l'interès pel color de Delacroix.