La Importància de la Psicomotricitat en el Desenvolupament Infantil

La psicomotricitat és «la primera àrea de coneixement que s’ocupa de l’estudi i comprensió dels fenòmens relacionats amb el moviment corporal i el seu desenvolupament».

Què és la psicomotricitat o educació psicomotriu?

• Considera que la persona es desenvolupa de forma global.
• La psique és el resultat de l’entrecreuament entre allò biològic i allò social.

L’esquema corporal consisteix en la representació mental del propi cos, dels seus segments, de les seves possibilitats de moviment i de les seves limitacions espacials.

Etapes segons P. Vayer:

• Període maternal: de 0 a 2 anys.
• Període global d’aprenentatge i de l’ús de si mateix: de 5 a 7 anys.
• Període de transició: de 5 a 7 anys.
• Elaboració definitiva de l’esquema corporal: de 7 a 11 o 12 anys.

Límits flexibles

Etapes segons J. Le Boulch:

• Etapa del cos viscut: fins als 3 anys.
• Etapa de discriminació perceptiva: de 3 a 7 anys.
• Etapa del cos representat: de 7 a 12 anys.

Etapes segons J. A. García Núñez i F. Fernández Vidal:

• Diàleg tonicopostural: aspectes del fons tònic.
• Sensoriomotriu: es desenvolupa l’exploració.
• Perceptivomotriu: s’han assolit totes les possibilitats motrius.
• Projecció simbòlica o representació: s’ajusta la noció de cos.

El control tònic o to muscular és l’activitat muscular encarregada de mantenir la postura mitjançant un cert grau de tensió o distensió muscular.

Funcions en les quals es manifesta el to:

• En l’aspecte motor.
• En la sensibilitat.
• En les emocions.

Activitats sobre el control tònic:

Objectius de les activitats:

• Desenvolupar la capacitat tònica.
• Desenvolupar mecanismes que puguin inhibir la conducta.
• Controlar l’equilibri, tant estàtic com dinàmic.
• Desenvolupar, a través del gest, la capacitat expressiva.

Activitats de control tònic i control postural.

Activitats de relaxació:

• La relaxació conscient.
• La relaxació automàtica.

El control postural es refereix a la manera habitual de mantenir la postura i l’equilibri.

• La postura.
• L’equilibri: estàtic i dinàmic.

El control respiratori es refereix al control conscient de la respiració.

La lateralització és el procés mitjançant el qual es va desplegant la predilecció o domini d’un costat del cos respecte a l’altre.

L’estructuració espacial es refereix a la percepció que el nen o la nena té de la localització del seu cos a l’espai i les relacions que estableix en relació amb aquest.

Coincideix amb l’adquisició de l’espai infantil segons Piaget:

• L’espai topològic: de 0 a 3 anys.
• L’espai euclidià: de 3 a 7 anys.
• L’espai racional: a partir dels 7 anys.

L’estructuració temporal es relaciona amb l’ordenació i la presa de consciència de la seqüència i durada dels esdeveniments.

Adquisicions temporals segons Piaget:

• Estadi sensoriomotor.
• Estadi preoperatori.
• Estadi operatori.

Etapes en l’organització de les relacions en el temps (L. Picq i P. Vayer):

• 1a etapa: adquisició dels elements bàsics.
• 2a etapa: presa de consciència de les relacions en el temps.
• 3a etapa: abast del nivell simbòlic.

El control pràxic es refereix en essència al control de l’acte motor voluntari.

Els trastorns psicomotors engloben totes aquelles pertorbacions que manifesten els nens i les nenes per la gran dificultat o impossibilitat d’adquirir o integrar els diferents continguts de la psicomotricitat.

Classificació d’H. Bucher:

• Trastorns de l’esquema corporal (i de l’estructuració espaciotemporal).
• Retards de maduració.
• Disharmonies tonicomotrius.

Classificació de J. de Ajuriaguerra:

• Desordres en la realització psicomotriu.
• Inestabilitat psicomotriu.
• Debilitat motriu.
• Problemes de lateralització.
• Trastorns tonicoemocionals o de relació.

La psicocinètica de Jean Le Boulch proposa un «mètode general d’educació que, com a mitjà pedagògic, utilitza totes les formes del moviment humà».

Els seus principis teòrics es basen en:

• Una noció del «cos-propi» (globalitat).
• L’objectiu fonamental: l’estructuració de la personalitat.
• Per assolir-lo, és necessària l’estructuració de l’esquema corporal.
• Aquesta s’obté a partir dels moviments espontanis.

Objectiu principal: afavorir el desenvolupament humà a través del moviment.

Amb les activitats es podrà obtenir:

• Una estructuració perceptiva.
• L’ajust postural.
• L’ajust motor.

Principis teòrics:

• Neurofisiològic: com que els sistemes cerebrospinal, simpàtic i parasimpàtic i hormonal estan connectats, qualsevol estímul que arriba a un d’ells repercuteix immediatament sobre el conjunt.
• Psicogenètic: s’explica el pas d’allò viscut a allò abstracte, a partir de les experiències sensoriomotrius del nen o nena en relació amb el seu propi cos, amb el món dels objectes i amb el món dels altres.
• Semàntic: la funció simbòlica s’instal·la en l’infant a partir d’una reacció espontània a un estímul; aquesta reacció espontània es transforma en un mitjà d’expressió.
• Epistemològic: totes les adquisicions primitives i fonamentals dels processos intel·lectuals neixen de l’activitat perceptivomotriu.

Fases de la sessió psicomotriu:

• Moment inicial o ritual d’entrada.
• Moment per a l’expressivitat motriu.
• Fase de relaxació.
• Fase de preaccentuació i llenguatge.
• Fase final o ritual de sortida.
• Temporització.