La Importància de la Psicomotricitat en el Desenvolupament Infantil

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,36 KB

La psicomotricitat és «la primera àrea de coneixement que s’ocupa de l’estudi i comprensió dels fenòmens relacionats amb el moviment corporal i el seu desenvolupament».

Què és la psicomotricitat o educació psicomotriu?

  • Considera que la persona es desenvolupa de forma global.
  • La psique és el resultat de l’entrecreuament entre allò biològic i allò social.

L’esquema corporal consisteix en la representació mental del propi cos, dels seus segments, de les seves possibilitats de moviment i de les seves limitacions espacials.


Etapes segons P. Vayer:

  • Període maternal: de 0 a 2 anys.
  • Període global d’aprenentatge i de l’ús de si mateix: de 5 a 7 anys.
  • Període de transició: de 5 a 7 anys.
  • Elaboració definitiva de l’esquema corporal: de 7 a 11 o 12 anys.

Límits flexibles

Etapes segons J. Le Boulch:

  • Etapa del cos viscut: fins als 3 anys.
  • Etapa de discriminació perceptiva: de 3 a 7 anys.
  • Etapa del cos representat: de 7 a 12 anys.

Etapes segons J. A. García Núñez i F. Fernández Vidal:

  • Diàleg tonicopostural: aspectes del fons tònic.
  • Sensoriomotriu: es desenvolupa l’exploració.
  • Perceptivomotriu: s’han assolit totes les possibilitats motrius.
  • Projecció simbòlica o representació: s’ajusta la noció de cos.


El control tònic o to muscular és l’activitat muscular encarregada de mantenir la postura mitjançant un cert grau de tensió o distensió muscular.

Funcions en les quals es manifesta el to:

  • En l’aspecte motor.
  • En la sensibilitat.
  • En les emocions.

Activitats sobre el control tònic:

Objectius de les activitats:

  • Desenvolupar la capacitat tònica.
  • Desenvolupar mecanismes que puguin inhibir la conducta.
  • Controlar l’equilibri, tant estàtic com dinàmic.
  • Desenvolupar, a través del gest, la capacitat expressiva.

Activitats de control tònic i control postural.

Activitats de relaxació:

  • La relaxació conscient.
  • La relaxació automàtica.


El control postural es refereix a la manera habitual de mantenir la postura i l’equilibri.

  • La postura.
  • L’equilibri: estàtic i dinàmic.

El control respiratori es refereix al control conscient de la respiració.

La lateralització és el procés mitjançant el qual es va desplegant la predilecció o domini d’un costat del cos respecte a l’altre.

L’estructuració espacial es refereix a la percepció que el nen o la nena té de la localització del seu cos a l’espai i les relacions que estableix en relació amb aquest.

Coincideix amb l’adquisició de l’espai infantil segons Piaget:

  • L’espai topològic: de 0 a 3 anys.
  • L’espai euclidià: de 3 a 7 anys.
  • L’espai racional: a partir dels 7 anys.


L’estructuració temporal es relaciona amb l’ordenació i la presa de consciència de la seqüència i durada dels esdeveniments.

Adquisicions temporals segons Piaget:

  • Estadi sensoriomotor.
  • Estadi preoperatori.
  • Estadi operatori.

Etapes en l’organització de les relacions en el temps (L. Picq i P. Vayer):

  • 1a etapa: adquisició dels elements bàsics.
  • 2a etapa: presa de consciència de les relacions en el temps.
  • 3a etapa: abast del nivell simbòlic.

El control pràxic es refereix en essència al control de l’acte motor voluntari.


Els trastorns psicomotors engloben totes aquelles pertorbacions que manifesten els nens i les nenes per la gran dificultat o impossibilitat d’adquirir o integrar els diferents continguts de la psicomotricitat.

Classificació d’H. Bucher:

  • Trastorns de l’esquema corporal (i de l’estructuració espaciotemporal).
  • Retards de maduració.
  • Disharmonies tonicomotrius.

Classificació de J. de Ajuriaguerra:

  • Desordres en la realització psicomotriu.
  • Inestabilitat psicomotriu.
  • Debilitat motriu.
  • Problemes de lateralització.
  • Trastorns tonicoemocionals o de relació.


La psicocinètica de Jean Le Boulch proposa un «mètode general d’educació que, com a mitjà pedagògic, utilitza totes les formes del moviment humà».

Els seus principis teòrics es basen en:

  • Una noció del «cos-propi» (globalitat).
  • L’objectiu fonamental: l’estructuració de la personalitat.
  • Per assolir-lo, és necessària l’estructuració de l’esquema corporal.
  • Aquesta s’obté a partir dels moviments espontanis.

Objectiu principal: afavorir el desenvolupament humà a través del moviment.

Amb les activitats es podrà obtenir:

  • Una estructuració perceptiva.
  • L’ajust postural.
  • L’ajust motor.


Principis teòrics:

  • Neurofisiològic: com que els sistemes cerebrospinal, simpàtic i parasimpàtic i hormonal estan connectats, qualsevol estímul que arriba a un d’ells repercuteix immediatament sobre el conjunt.
  • Psicogenètic: s’explica el pas d’allò viscut a allò abstracte, a partir de les experiències sensoriomotrius del nen o nena en relació amb el seu propi cos, amb el món dels objectes i amb el món dels altres.
  • Semàntic: la funció simbòlica s’instal·la en l’infant a partir d’una reacció espontània a un estímul; aquesta reacció espontània es transforma en un mitjà d’expressió.
  • Epistemològic: totes les adquisicions primitives i fonamentals dels processos intel·lectuals neixen de l’activitat perceptivomotriu.

Fases de la sessió psicomotriu:

  • Moment inicial o ritual d’entrada.
  • Moment per a l’expressivitat motriu.
  • Fase de relaxació.
  • Fase de preaccentuació i llenguatge.
  • Fase final o ritual de sortida.
  • Temporització.

Entradas relacionadas: