La Importància de les Llengües i les Cultures en la Humanitat

Una llengua és:

Una eina de comunicació entre els individus d'una comunitat lingüística.

Un mitjà de transmissió de la cultura d'una generació a la següent.

Al món hi ha unes 6.000 llengües diferents (es poden traduir entre elles).

Es poden agrupar en famílies lingüístiques, segons el seu origen.

La majoria de llengües que es parlen a Europa són de la família indoeuropea, que inclou diversos grups: romàniques, germàniques, eslaves...

Les llengües no sempre es corresponen amb les fronteres dels estats:

N'hi ha que es parlen en molts estats diferents.

Hi ha estats on se'n parla més d'una.

Un 45% de la població mundial parla alguna d'aquestes 5 llengües: xinès mandarí, anglès, hindi, espanyol, rus.

Hi ha més de 5.700 llengües que no arriben a un milió de parlants.

Moltes llengües estan en perill d'extinció: entre el 50 i el 90% de les que es parlen avui poden desaparèixer en els propers 100 anys.

Seran substituïdes per llengües majoritàries.

Cultura: Conjunt de pautes de conducta, coneixements, formes de vida, de pensar i d'organitzar-se d'un col·lectiu humà (poble, societat,...).

Es transmet per aprenentatge de generació en generació.

Es manifesta en la llengua, costums, tradició, creences, principis, festes, creacions científiques i artístiques, ...

Cada cultura és una forma diferent de donar resposta als problemes i necessitats dels éssers humans. La cultura dóna a cada societat unes característiques que la identifiquen i la diferencien de la resta. Els membres del grup s'hi identifiquen. El grup es diferencia de la resta de grups.

Per conviure cal respectar totes les cultures.

Cap cultura no es pot imposar per força a cap altra, cap cultura és superior.

La diversitat cultural és patrimoni de tota la humanitat.

Les grans àrees culturals del món:

La cultura occidental: Zones majoritàries: Europa, part d'Amèrica i part d'Oceania. Característiques:

• Origen en la ideologia judeocristiana.
• Valors democràtics i llibertats individuals.
• Actitud productivista originada en la Revolució Industrial i el capitalisme.
• Té subcultures: mediterrània, nòrdica, centreeuropea, llatinoamericana, nord-americana...

La cultura oriental:

Zones majoritàries: Est i sud d'Àsia.

Característiques:

• Origen en diverses religions: budisme, induisme, xintoisme...
• Valors de pau, tolerància, respecte per les persones i per la societat, especialment per la gent gran, culte pels avantpassats.

La cultura islàmica:

Zones majoritàries: Nord d'Àfrica, Pròxim Orient i Orient Mitjà.

Característiques:

• Origen en la religió islàmica, que regeix el comportament social i la vida política.

La cultura primitiva:

Zones majoritàries: petites comunitats de pobles indígenes reduïts i aïllats, dispersos per diferents continents, sobretot d'Àfrica, Amèrica Llatina i Oceania.

Característiques:

• Origen en religions animistes.
• Economia bàsicament depredadora (caça i recol·lecció), escassa producció.

Religions:

Creuen en l'existència d'un o més déus.

Les relacions entre les persones i Déu es produeixen per mitjà d'intermediaris: els sacerdots.

Elements característics de les religions:

• Dogma: Allò que s'ha de creure.
• Moral: Conducta correcta d'acord amb el dogma.
• Litúrgia: Ritus i pregàries per adreçar-se a Déu.

Principals religions:

• Cristianisme: Monoteista. Fundador: Jesús. Llibre sagrat: la Bíblia. Modalitats: catòlica, ortodoxa, protestants o evangèliques, anglicana.
• Islam: Monoteista. Fundador: Mahoma. Llibre sagrat: l'Alcorà. Modalitats: sunnita, xiïta, ...
• Judaisme: Monoteista. Profetes: Abraham, Moisès.... Llibres sagrats: Torà, Talmud, Llibres dels profetes. En prové el cristianisme.

Hinduisme: Politeista. Prals déus: Brahman (suprem), Xiva, Varuna... Prals llibres sagrats: els Vedes, els Brahmana... Creuen en la reencarnació. Índia i Indoxina.

Budisme: Fundador: Siddharta Gautama o Buda (Il·luminat). Prals llibres sagrats: els Sutres i el Tipitaka. Creuen en la reencarnació. Hi ha éssers superiors, però no ensenya a resar i adorar-los, sinó a meditar. Sud-est d'Àsia i Japó.

Confucianisme: Fundador: Confuci. És un codi ètic, més que una religió. No té sacerdots. Xina abans del comunisme.

Xintoisme: Politeista i animista. No té fundador, ni llibres sagrats, ni creences; sí costums i culte. Japó (religió nacional), on l'emperador també és Déu.

Animisme: Politeista. Pobles primitius, sobretot de l'Àfrica negra. Creuen que els objectes i elements de la natura tenen ànima, estan posseïts pels esperits, que vetllen per ells, sobretot els dels morts.

Grans avenços en el coneixement de l'Univers: Exploració de l'espai (important per a les comunicacions, la investigació, altres planetes habitables…)

Estudi del fons marí (a la recerca de minerals, per a la producció d'aliments…)

Malgrat que els estats han estès les aigües territorials fins a 200 milles marines (370,4 Km), encara hi ha elements que són patrimoni comú de la humanitat: L'espai extraatmosfèric, La lluna i els cossos celestes, Els fons i subsòls oceànics, més enllà de la jurisdicció dels estats, L'Antàrtida, L'òrbita geoestacionària.

Principis que regeixen aquest patrimoni comú:

• No-apropiació i exclusió de qualsevol sobirania.
• Llibertat d'accés, exploració i investigació científica.
• Gestió racional dels recursos i repartiment equitatiu en benefici de tota la humanitat.