Imperialisme, Primera Guerra Mundial i Revolució Russa: Resum Històric

Segles XVI-XVIII: L'Era dels Imperis

Entre els segles XVI i XVIII va ser l'època dels grans imperis colonials (Espanya, Portugal, Anglaterra, França i Holanda), nous imperis (Bèlgica, Alemanya, Itàlia) i dos fora d'Europa (EUA i Japó). Anglaterra i França van ampliar els seus imperis. Portugal i Holanda van mantenir els seus. Espanya va perdre Amèrica i l'Oceà Pacífic. Factors de l'expansió imperial:

• Econòmics: Conseqüència de la industrialització. Països europeus busquen llocs on invertir els seus capitals, aconseguir matèries primeres barates i mercats per als seus productes.
• Polítics: Les colònies cobrien les necessitats de les grans potències, que volien reforçar el prestigi internacional i els sentiments nacionalistes.

Imperialisme i Expansió Colonial

Imperialisme: Extensió del domini d'un país sobre un altre. Principals països: Imperi Britànic, França, EUA, Japó. A la Conferència de Berlín de 1885, el territori africà passa a ser europeu. El 1914, el 84% del territori terrestre pertanyia a països occidentals.

Causes de l'Expansió Imperialista

1. Factors econòmics: Les colònies es converteixen en mercats rendibles on vendre sense pagar tributs duaners.
2. Factors polítics: Les potències conquerien llocs estratègics per controlar rutes marítimes i terrestres.
3. Factors demogràfics: La població creixia massa i els governs podien controlar aquests fluxos migratoris.
4. Factors ideològics: El sentiment de superioritat de la raça blanca, l'ideal de civilitzar pobles o estendre el cristianisme (evangelització).

Formes de Domini

1. Colònies: Sotmeses a la potència que controlava políticament tota la metròpoli.
2. Concessions: Mitjançant les quals les potències colonitzadores tenien avantatges comercials.
3. Protectorats: Els colonitzadors controlaven la política exterior i les riqueses, i els natius, la política interior.

Primera Guerra Mundial (1914-1918)

Antecedents

1. Pretensions territorials: França reclamava territoris a Alemanya, igual que Àustria-Hongria necessitava la zona dels Balcans.
2. Creixement econòmic d'Alemanya: Perill per a l'hegemonia britànica (creixement al segle XX).
3. Ideologies nacionalistes: Enfrontaven uns pobles amb uns altres.

Cap a finals del segle XIX i principis del XX hi va haver una pau armada, una cursa armamentística amb increment de despeses militars, prolongació del servei militar, foment del bel·licisme i sentiment patriòtic dels mitjans de comunicació i escoles. Es formen la Triple Aliança (1882: Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia - fins al 1914) i la Triple Entesa (Regne Unit, França i Rússia). La guerra va esclatar per la mort de l'arxiduc Francesc Ferran el 1914. A la Primera Guerra Mundial: 65 milions de soldats, ús d'armes noves, empreses reconvertides per fer material militar, propaganda governamental.

Desenvolupament de la Guerra

• Guerra de moviments: Al principi, Alemanya ataca França, però falla.
• Guerra de trinxeres o de posicions: Va ser una guerra molt dura perquè la vida a les trinxeres era molt dura i eren bombardejats contínuament. Itàlia entra a la guerra.
• L'any 1917: Rússia es retira després de la Revolució Bolxevic, però entren els EUA donant suport econòmic.
• Final de la guerra: Els Aliats ataquen a tots els fronts, l'11 de novembre de 1918 se signa la pau i la guerra s'acaba.

Nou Mapa d'Europa

Alemanya perd totes les colònies, torna el ducat de Schleswig a Dinamarca i la Posnània i el corredor de Danzig a Polònia. Àustria-Hongria es romp en Àustria, Hongria, Iugoslàvia i Txecoslovàquia. Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània s'independitzen de Rússia. Ressorgeix Polònia. Itàlia es queda el Trentino i Ístria. L'Imperi Otomà es redueix a Turquia i perd part del territori europeu. Per la guerra hi ha moltes pèrdues humanes i materials. Els EUA es converteixen en la primera potència econòmica mundial.

Revolució Russa (1917)

A principis del segle XX, Rússia tenia el tsar Nicolau II, però la població estava descontenta perquè hi havia massa pagesos sense terres i obrers industrials que vivien en males condicions enfront d'una minoria d'aristòcrates propietaris de terres. El 1905 hi va haver una revolta que obliga el tsar a renunciar a la Duma i a fer reformes polítiques i socials. Dues revolucions el 1917.

Revolució de Febrer

El poble estava descontent perquè la intervenció de Rússia en la guerra va evidenciar una falta d'organització militar, política i econòmica. Hi va haver un descens de la producció agrícola per la mobilització de pagesos. El febrer de 1917, la revolució a Petrograd fa caure el tsar (Nicolau II), i el govern passa a mans del govern provisional format per la Duma. Després de la revolució, dos poders enfrontats: el govern provisional dirigit per Kerenski, amb el suport dels menxevics, i els soviètics dirigits pels bolxevics, liderats per Lenin.

Revolució d'Octubre

A l'octubre, els bolxevics fan una segona revolució perquè Kerenski no feia la reforma agrària i volia continuar la guerra. Lenin: La situació per la guerra civil provoca l'enfonsament de l'economia russa. Crea la Nova Política Econòmica (NEP) que permetia la propietat privada als pagesos, però la indústria queda en mans de l'Estat. Lenin crea la URSS.

L'Estalinisme

Stalin puja al poder després de la mort de Lenin i crea un sistema polític totalitari. Exerceix una política de terror mitjançant purgues que són assassinats o reclusió en gulags. Duu una política russificadora i centralista. El principal objectiu és convertir la URSS en una gran potència: Planificació de l'economia en plans quinquennals. Prohibeix la propietat privada i col·lectivitza l'agricultura: sovkhoz (granja estatal), kolkhoz (granja col·lectiva). Es van crear grans indústries de l'Estat.