Imperialisme: Causes i Conseqüències al Segle XIX

L'Imperialisme: Causes Econòmiques i Socials

L'Imperialisme va tenir motivacions econòmiques. Els països industrialitzats d'Europa necessitaven trobar nous mercats per vendre l'excedent de la seva producció industrial. També volien comprar matèries primeres i productes colonials al millor preu. Finalment, volien invertir els seus excedents de capital a llocs fora d'Europa on la mà d'obra, més barata, els permetés obtenir beneficis més grans.

Les transformacions econòmiques al segle XIX van provocar un augment de la població europea. Això va generar un volum de població excedent, sobretot en l'agricultura, que va estimular l'emigració a altres continents. Al segle XIX, 40 milions de persones van abandonar el vell continent per establir-se a països extraeuropeus. Els fluxos emigrants van ser britànics, irlandesos i alemanys, però a partir d'aquesta data van començar a ser més nombrosos els emigrants de l'Imperi Austrohongarès i de Rússia, i els d'origen mediterrani.

L'Imperialisme: Causes Polítiques i Ideològiques

Les fronteres d'Europa s'havien estabilitzat a la darreria del segle XIX, després de les revolucions liberals i de les unificacions d'Itàlia i Alemanya. Tots els governs ambicionaven construir imperis colonials per augmentar el seu prestigi i el seu poder internacional. Les grans potències van competir entre elles per controlar àrees geogràfiques d'interès econòmic o estratègic. Més d'un cop, la rivalitat política i militar entre països va provocar conflictes locals i crisis internacionals que van desembocar en la Primera Guerra Mundial. El nacionalisme conservador europeu i gran part de l'opinió pública defensaven la superioritat d'algunes nacions i el dret d'aquestes a imposar-se sobre altres pobles.

Es creia en la missió civilitzadora dels europeus, que es consideraven superiors culturalment i tecnològicament, i destinats a difondre pel món l'educació, la cultura, la sanitat i la pau social. Molts cops, aquestes posicions desembocaven en el racisme, ja que es considerava que l'home blanc era superior a altres ètnies i es defensava que la seva intel·ligència i capacitat el legitimaven per imposar la seva civilització sobre la resta de la humanitat.

Exploracions Geogràfiques i Científiques

A mitjans del segle XIX, gran part d'Àfrica, Àsia i dels oceans era desconeguda. Amb les exploracions geogràfiques i els viatges científics es volien buscar noves terres. Les primeres expedicions europees van ser dutes a terme per britànics i francesos. Van destacar els britànics Livingstone i Stanley i el francès Brazza, que van explorar l'Àfrica central.

Tipus de Colònies

Una vegada la colònia ja estava controlada, s'organitzava la seva administració política i econòmica en tres classes:

1. Colònies d'Explotació

Eren els territoris destinats fonamentalment a l'explotació econòmica. Els colonitzadors s'apropiaven de les terres per crear grans plantacions o per explotar jaciments de coure, or o diamants. Els seus propietaris eren europeus amb salaris baixos. A més, la metròpoli tenia un monopoli sobre l'explotació i el comerç de la colònia. El monopoli exercia una veritable política d'ocupació.

2. Colònies de Poblament

Rebien una nombrosa població europea que hi emigrava per establir-s'hi de manera permanent. Aquestes colònies gaudien d'una relació especial amb la metròpoli, que els reconeixia una certa autonomia en el govern interior.

3. Protectorats

Hi havia estats estructurats amb reconeixement internacional. Després de l'ocupació europea, s'hi van mantenir un govern indígena i una organització estatal i administrativa pròpia.