Anglaterra Victoriana
Anglaterra Victoriana.
El regnat de Vic I va ser una època d'esplendor per a la Gran Bretanya. El creixement industrial va anar acompanyat de la formació d'un imperi colonial proveïdor de matèries primeres i mercat excel·lent per als productes britànics. Al segle XIX, l'imperi britànic era la potència més forta i influent en el context internacional. Aquesta esplendor beneficiava essencialment la classe alta formada per l'aristocràcia, la burgesia de negocis i els grans propietaris rurals (gentry). El seu poder era tan gran que van imposar a la societat una sèrie de valors públics, conservadors i puritans, com l'estalvi, el valor de la família, la submissió de la dona, els deures religiosos, etc.
Aquesta societat principalment puritana exhibia les seves contradiccions, apreciava més la riquesa que el treball, el patrimoni que l'estalvi i la prostitució i el joc eren pràctiques habituals.
França: Model de república democràtica
La 3a república francesa no només es va esforçar a crear i consolidar noves institucions polítiques de caire democràtic, sinó també a instaurar símbols i costums que van unir la població amb els principis de la revolució del 1789 i els valors republicans.
També es va iniciar un procés que va conduir a la laïcització de l'Estat i a la disminució de la influència social de l'església, que va instaurar l'escola obligatòria, laica i gratuïta.
Es van consolidar els dos grans partits republicans: un de tendència més moderada i un altre més radical. El 1905 es va fundar un partit socialista, la secció francesa de la Internacional Obrera (SFIO), que va assolir una gran influència entre la classe treballadora.
La república francesa no estava lliure de tensions. Hi havia un sector monàrquic i conservador que es manifestava en contra de les reformes i un moviment obrer potent que reclamava reformes no només legals sinó també econòmiques.
Alemanya: una gran potència?
Es va convertir en 30 anys en una gran potència econòmica. Era l'estat més poblat d'Europa occidental, havia doblat la seva producció i havia aconseguit convertir-se en la segona potència industrial del món. La seva indústria es nodria de les tècniques i les experiències de la revolució industrial britànica. Sobretot es basava en una col·laboració profunda entre els industrials, la banca i l'estat. Constituïa un projecte col·laboratiu per convertir Alemanya en una nació poderosa i fer comprendre que, tot i haver arribat tard al món industrial, tenia la voluntat de convertir-se en hegemònica a Europa.
Els èxits econòmics van estimular un fort sentiment nacionalista. Es va fundar la Lliga Pangermanista, que demanava l'expansió territorial que donés al poble alemany l'espai que necessitava. El nou kàiser Guillem II va declarar la seva voluntat de fer una política mundial que es basava sobretot en el desenvolupament de la marina i en la creació d'una gran flota de guerra, i el 1914 es va manifestar de manera agressiva i imperialista.
Rússia tsarista
Rússia va ser l'Imperi que va experimentar menys canvis durant el segle XIX. Arribats a les darreries del segle, Rússia era l'altre imperi tradicional que restava a Europa. L'Estat tsarista era un autèntic bastió de l'Antic Règim, amb un poder absolut del monarca i un clar predomini de l'aristocràcia, que controlava immensos territoris on es mantenia una estructura rural i on la servitud encara era vigent a mitjans del segle XIX. L'extensió territorial de l'Imperi Rus s'havia incrementat després del Congrés de Viena de 1815, però, tot i això, Rússia encara va mantenir ambicions expansionistes constants en tres direccions: cap a l'extrem orient, a la zona de Manxúria i l'illa de Sakhalin, que es va annexar el 1875; cap al sud, amb la incorporació del Turquestan i els intents d'ocupar la zona fronterera amb l'Iran i els territoris al nord del Mar Caspi; i, cap a l'oest, amb la conquesta de Bessaràbia i una part de Polònia i Finlàndia.
La diversitat ètnica de l'Imperi era molt variada. Hi predominaven els eslaus, que suposaven més del 80% de la població sumant-hi russos, ucraïnesos, bielorussos i polonesos, però també hi havia unes importants minories d'origen caucàsic (georgians, armenis, azerbaidjanesos), groc asiàtic (uraloaltaics, turcs, tàrtars) i bàltic (letons, estonians i lituans). A tot això s'hi sumaven unes minories comunitats alemanya i jueva força disperses en el territori.
Davant d'aquesta diversitat ètnica i religiosa, a la Rússia del vuit-cents podem trobar dues tendències polítiques. D'una banda, hi havia una tendència centrífuga integrada per aquells pobles que, com els polonesos, els bàltics o els bielorussos, buscaven separar-se de l'Imperi. D'altra banda, hi havia una altra tendència centrípeta o paneslavista que cercava assimilar les altres minories existents en l'Imperi, i que seria la portada a la pràctica per tots els tsars.
catalán con un tamaño de 5,39 KB