L'Imperi Romà: De la República al Dominat

Segon Triumvirat i Noves Guerres Civils

L'assassinat de Juli Cèsar va desencadenar una nova onada de guerres civils. Els hereus de Cèsar van ser el joveníssim Cèsar Octavi, el seu nebot i fill adoptiu, i Marc Antoni, antic lloctinent de Cèsar. Després d'un breu conflicte entre tots dos -en el qual Ciceró va donar suport a Octavi per desfer-se d'Antoni, com es reflecteix en les Filípiques-, Octavi i Antoni van arribar a un acord per formar, amb Lèpid, un segon triumvirat amb tots els poders, investit amb la missió oficial de reformar la república.

Però immediatament van emprendre una repressió ferotge contra l'oposició republicana, en la qual va morir degollat Ciceró, entre molts d'altres. Poc després van derrotar els exèrcits comandats per Cassi i Brutus a Filipos, Grècia. Els triúmvirs van acordar repartir-se l'Imperi, pacte segellat pel matrimoni d'Antoni amb Octàvia, germana d'Octavi, fins que, exclòs Lèpid, l'imperi va restar tan sols en mans d'Octavi -Occident- i Antoni -Orient.

Mentre Octavi reprenia a Roma tot d'obres públiques projectades per Cèsar o de pròpia iniciativa, Antoni va restar a Orient, en particular a Alexandria, seduït per Cleòpatra i preparant una expedició contra els parts que fracassaria. Aviat Antoni va repudiar Octàvia per casar-se amb Cleòpatra, i va perdre el favor entre els romans quan Octavi va fer públic el seu testament, custodiat per les vestals, en el qual deixava part de les possessions romanes orientals als bessons nascuts dels seus amors amb la fascinant reina egípcia.

Tot seguit Octavi es va erigir en el defensor de la romanitat davant la deriva oriental d'Antoni i, després de declarar la guerra a Egipte, es va enfrontar a les flotes aliades de Cleòpatra i Antoni a la batalla naval d'Acci (31 a.C.). Antoni i Cleòpatra van ser derrotats i van fugir, perseguits pel vencedor, cap a Alexandria, on se suïcidarien l'un després de l'altre. D'aquesta manera Octavi, el futur August, va aconseguir el domini d'Egipte i el control indiscutible de l'Imperi.

Època de l'Imperi (27 a.C - 476 d.C)

Alt Imperi/Principat (S. I a.C - S. III d.C)

Octavi August va tenir l'habilitat de mantenir en aparença les formes i les institucions republicanes, tot tergiversant-les. Però, les reformes van suposar de fet la instauració d'un nou règim basat en el poder unipersonal de l'emperador o princeps, és a dir, dominava totes les institucions: magistratures, Senat i comicis. La iniciació d'aquest sistema polític és conegut amb el nom de Principat.

En efecte, les assemblees populars o comicis van quedar buides de contingut (van desaparèixer), les magistratures es van convertir en títols nobiliaris (no electives i vitalícies) i el Senat va anar perdent prerrogatives, va retenir part del seu antic poder i va passar a ser l'òrgan legislatiu, sempre sota l'autoritat de l'emperador.

Aquest període va crear nous càrrecs públics:

• Perfectes: encarregats de l'administració de la capital de l'Imperi.
• Procuradors: funcionaris al servei directe de l'emperador a Roma i a les províncies.
• Caps de la Cancelleria: encarregats dels diferents ministeris: justícia, administració de les províncies, reclamacions, afers estrangers, etc.
• Consilium Principis: eren els funcionaris més importants que formaven l'autèntic govern de l'Imperi.

Després d'un segle de guerres civils, Octavi va aportar sobretot l'esperança en una pau duradora i per això els romans van acceptar el nou sistema polític (fi de les llibertats republicanes), gràcies al suport de l'exèrcit amb el que va derrotar Marc Antoni al 31 a.C. Octavi va anar acumulant honors (princeps senatus, augustus...) i els poders bàsics (pontificat màxim, poder legislatiu...). Els successors d'Octavi rebien tots aquests honors i poders un cop eren acceptats per l'exèrcit (àrbitre de la situació) i en una cerimònia protocol·lària del Senat, encara que algunes vegades eren escollits d'entre membres de la família imperial i d'altres entre els generals més prestigiosos o més generosos.

Dinastia Julio-Claudia (27 a.C - 68 d.C)

Família que es va passant el poder. Formada per:

• Octavi: (veure apartat anterior)
• Tiberi: (fill que Lívia, l'esposa d'August, havia tingut amb el seu primer marit)
• Calígula: (net de Tiberi, significat del seu nom: sandalieta, ha passat a la història com un tirà boig, monstruós i cruel, responsable d'excentricitats com nomenar senador el seu cavall Incitatus, de cometre incest amb les seves germanes i creure's un déu vivent -ni més ni menys que Júpiter, la guàrdia pretoriana va acabar amb la seva vida)
• Claudi: (oncle de Calígula, es va casar amb la seva neboda Agripina, que ja tenia un fill, Neró. Agripina va intrigar perquè fos el seu propi fill i no el de Claudi qui heretés l'Imperi, mor l'emperador enverinat per la seva muller amb uns bolets, tenia una malaltia que provocava defectes físics i incapacitat intel·lectual)
• Neró: (fa matar a la seva mare Agripina i a la seva esposa Octàvia per casar-se amb la fascinadora Popea, incendia una part de Roma per construir-la de nou al seu gust i culpa als cristians desencadenant la primera persecució dels cristians, Neró és deposat pel Senat i se suïcida).

Dinastia Flàvia (69 d.C - 96 d.C)

Formada per:

• Vespasià: (va emprendre grans obres públiques com el Colosseu)
• Titus: (fill de Vespasià, posa fi a les obres de l'amfiteatre Flavi o Colosseu, iniciades pel seu pare, i l'arc de Titus al fòrum romà, destrucció de Jerusalem, desaparició de Pompeia i Herculà sota l'erupció del Vesuvi i un nou incendi devastador a Roma)
• Domicià: (va exercir un règim de terror que va afectar sobretot la classe senatorial, la seva muller Domícia va reeixir a assassinar-lo al seu llit).

Dinastia Antonina (96 d.C - 192 d.C)

Obre un període de pau interna i prosperitat estesa a totes les províncies de l'imperi. L'adopció del successor torna a ser el sistema de transmissió del poder imperial fins a Còmmode. Enriquiment de les colònies. Fronteres necessiten fortificar-se. Formada per:

• Nerva: (emperador de transició, va ser elegit pel senat com a successor de Domicià, va triar com a successor a Trajà per salvar la poca acceptació que trobava en l'exèrcit, va inagurar el Fòrum de Nerva projectat per Domicià)
• Trajà: (emperador soldat, va sotmetre el regne daci de Decèbal i el va convertir en la província romana de la Dàcia, construcció dels Mercats i el Fòrum de Trajà, on s'aixeca la Columna Trajana)
• Adrià: (emperador viatger, es va inclinar per l'opció defensiva com el mur d'Adrià a Britànnia o el limes del Rin al Danubi, va reestructurar l'administració i va codificar el dret civil, va embellir amb noves edificacions les ciutats, de la seva activitat constructora destaca també el Panteó de Roma i la Vil·la Adriana a Tívoli)
• Antoní Pius: (emperador immobilista, sobrenom de Pius 'pietós' pels seus esforços per arrencar a un senat reticent l'apoteosi d'Adrià, va assegurar una situació de benestar general)
• Marc Aureli: (emperador filòsof, es va veure obligat a guerrejar sense cessar per preservar l'Imperi del perill dels bàrbars i d'altres amenaces, a haver de fer front eficaçment als intents d'invasió dels parts a la frontera oriental i d'alguns pobles germànics, al Danubi, que es van agreujar amb una extensa pesta)
• Còmmode: (emperador gladiador, fill de Marc Aureli, el culte imperial amb la seva pretensió de ser divinitzat en vida com un nou Hèrcules, els jocs sagnants que li apassionaven fins al punt de baixar a l'arena de l'amfiteatre per atacar gent indefensa vestit d'Hèrcules o de gladiador, la seva actitud favorable a les classes populars i a l'exèrcit el va enemistar amb la classe senatorial i va donar lloc a conxorxes i revoltes, reprimides ferotgement, fins que es va reeixir a assassinar-lo).

Baix Imperi/Dominat (S. III - V d.C)

Després de la crisi del segle III (235-284) el segle IV coneix una recuperació política, social i econòmica, amb una monarquia clarament absolutista i fonamentada en el dret diví, una major jerarquització social, una revifada de les ciutats i del comerç.

Dioclecià (284 - 305)

Va reeixir a donar nova vida al poder imperial amb un regnat de llarga duració, durant el qual es va anar forjant una ambiciosa reforma política de l'Imperi. El nou sistema de govern, anomenat tetrarquia, va consistir a repartir l'administració imperial en Orient i Occident, amb dos augustos diferents -Dioclecià i Maximià-, cadascun d'ells va nomenar un viceemperador amb títol de Cèsar, destinat a succeir-los. Tots quatre residien a diferents ciutats de l'Imperi, de manera que podien administrar i defensar millor cada zona, tot i que sempre sota l'ègida de Dioclecià i sense posar en perill la unitat del conjunt. Els augustos es presenten com a fills de déus, Dioclecià de Júpiter i Maximià d'Hèrcules. En pro del retorn als valors tradicionals Dioclecià i els seus successors van emprendre una violenta persecució dels cristians. Les grans reformes de Dioclecià van afectar també l'exèrcit, la fiscalitat, la moneda i l'administració provincial, per a la qual va augmentar el nombre de les províncies a més del doble i les va reunir en diòcesis.

La tetrarquia no va sobreviure al seu creador. Dioclecià i Maximià van abdicar l'any 304 i de seguida van esclatar els conflictes fins que Constantí va tornar a unificar l'Imperi i va situar-ne la capital a Constantinoble.

Constantí (306 - 337)

Tot i que els cristians havien estat perseguits per emperadors com Neró, Domicià, Dioclecià o Galeri, la seva fe es va anar estenent de manera imparable. Davant d'aquest fet Constantí va fer un canvi radical: va concedir la llibertat religiosa per l'anomenat "edicte de Milà" (313) i va afavorir el cristianisme com a nou fonament per a la renovació de l'Imperi. Així mateix va fundar, a imatge de Roma però sota la fe cristiana, una nova capital per a l'Imperi, Constantinoble. Però, fidel a la nova concepció dinàstica del poder, en el seu testament va repartir-lo entre els seus fills.

Els últims emperadors

Mort Constantí, els seus fills es disputen la successió fins que en surt victoriós Constanci II. Les unificacions i les particions es van repetir al llarg del segle IV fins que l'emperador Teodosi va dividir l'Imperi entre els seus dos fills, i va quedar així definitivament en Occident i Orient.

Apogeu a la crisi

• S. I a.C: August incorpora el regne d'Egipte i culmina la conquesta d'Hispània després de vèncer els càntabres i els asturs. Va dividir la Península en tres províncies: Bètica, Lusitània i Tarraconense.
• S. I d.C: Es fixa el limes de l'Imperi en els rius Danubi i Rin, i s'amplia amb els territoris de Mauritània, al sud, i Anglaterra, al nord.
• S. II d.C: S'amplia l'Imperi per Orient amb Aràbia, Armènia, Mesopotàmia. Trajà conquereix la Dàcia. Adrià fortifica i fixa les fronteres de l'Imperi.
• S. VI d.C: Es comencen a produir incursions dels pobles bàrbars cap a l'interior de l'Imperi. Els emperadors mantenen el control sobre l'Imperi amb penes i treballs. Generals bàrbars.