Imperi Romà: Origen, Apogeu i Decadència

Etapes de la Història Romana

La història de Roma es divideix en tres etapes principals:

1. La Monarquia Etrusca (753 a.C.)

La civilització romana es va iniciar al centre de la Península Itàlica, que va ser envaïda pels etruscs cap al 753 a.C. Aquest poble estranger es va imposar sobre els habitants primitius del lloc. El seu primer rei es deia Ròmul. Els romans odiaven els etruscs.

2. La República Romana (509 a.C.)

Cap al 509 a.C., un dels pobles sotmesos, els llatins, es van rebel·lar contra els etruscs i van prendre el poder, establint una república com a forma de govern. En aquesta república governaven el Senat i els magistrats. Els llatins van conquerir tota la Península Itàlica i posteriorment molts altres territoris, lluitant contra els cartaginesos en les tres guerres púniques (Anníbal), els ibers i els celtes hispans, els grecs i els egipcis (Cleòpatra). Aquesta etapa va ser la més important de Roma i en ella va destacar Juli Cèsar, que va voler acabar amb la República i va ser assassinat al Senat pels senadors.

3. L'Imperi Romà (27 a.C.)

L'any 27 a.C. es va iniciar l'etapa de l'Imperi, en la qual un emperador assumia tots els poders, mentre que el Senat passava a un segon pla. Alguns emperadors famosos van ser: Octavi August, Neró, Trajà (amb qui l'Imperi va arribar a la seva màxima extensió), Adrià, Constantí i Teodosi el Gran. Roma va crear el seu gran imperi al voltant del Mar Mediterrani, des de Mesopotàmia fins a Hispània. Aquest imperi va començar a decaure cap al segle IV, quan, a la mort de Teodosi l'any 395, va ser dividit entre els seus dos fills: a un li va donar la zona oriental i a l'altre l'occidental. L'any 476, l'Imperi Romà d'Occident va ser envaït pels pobles germànics, que es van repartir els seus territoris, mentre que l'Imperi Romà d'Orient va continuar 1.000 anys més amb el nom d'Imperi Bizantí.

Cultura i Art Romans

Culturalment, els romans van destacar menys que els grecs, als quals van copiar gairebé tots els seus costums i cultura. Van imposar el llatí a tot l'imperi, llengua que es va parlar a gairebé tota Europa durant tota l'Edat Mitjana. Del llatí deriven les llengües romàniques, com el castellà, el portuguès, el gallec, el català, el francès, l'italià i el romanès. Van elaborar un completíssim codi de lleis, el Dret Romà, que encara s'estudia avui dia. Van destacar en la història Juli Cèsar, Plini i Polibi. En la literatura van sobresortir Horaci, Ciceró, Virgili (amb l'Eneida) i Ovidi.

Pel que fa a l'art, els romans tenien un sentit més pràctic que els grecs, i per això van destacar més que ells en la construcció de ciutats amb carrers molt ordenats i múltiples obres públiques, com aqüeductes (Segòvia), amfiteatres (Coliseu), circs (Màxim), arcs de triomf (Tito), termes (Caracalla), calçades, claveguerams i ponts (Alcántara). En escultura no van superar la perfecció dels grecs, però van destacar en els retrats dels seus emperadors (August de Prima Porta) i els relleus històrics que col·locaven en els monuments per narrar les conquestes dels seus emperadors (Columna Trajana). Pintaven les parets de les seves vil·les i posaven mosaics en els sòls. L'art romà s'ha conservat molt millor que el grec.

La Conquesta d'Hispània

A la Península Ibèrica hi vivien llavors moltes tribus, que podem agrupar en dos grups: els ibers (a la costa mediterrània) i els celtes (al centre i al nord). Els ibers eren més cultes i pacífics perquè havien comerçat durant segles amb els pobles colonitzadors: els fenicis, els grecs i els cartaginesos. Una mostra del seu desenvolupament és l'escultura de la Dama d'Elx, i ja tenien un alfabet propi. La tribu més desenvolupada dels ibers va ser el llegendari regne de Tartessos, amb reis com Gerió, Gàrgoris, Habidis i Argantoni. Els celtes eren tribus més guerreres i, per tant, menys cultes. Vivien en poblats anomenats castros, situats en llocs de difícil accés, construïts desordenadament amb cases circulars, com per exemple el Castro de Santa Tecla a Pontevedra. Com a exemple d'escultura conservem els toros de Guisando.

Els romans van començar a conquerir la Península Ibèrica l'any 218 a.C., aprofitant les seves lluites contra els cartaginesos dirigits per Anníbal Barca. Això va succeir durant la Segona Guerra Púnica, en què Publi Corneli Escipió va derrotar els cartaginesos d'Anníbal. Van trigar 200 anys a conquerir totalment la península per la gran resistència que els van oferir els celtes a la Meseta i al nord, com va ser el cas del lusità Viriat, l'heroica resistència de la ciutat de Numància i la rebel·lió dels càntabres i bascos, que van fer venir al mateix Octavi August a conquerir les seves terres. "Roma no paga a traïdors". Els romans van construir a Hispània molts monuments, com l'aqüeducte de Segòvia, el teatre de Mèrida i Sagunt, les ruïnes d'Itàlica, els arcs de Berà i de Medinaceli i les muralles de Lugo. Vam ser romanitzats durant els 700 anys que vam formar part de l'Imperi Romà.