L'Imperi Romà: Instauració, August i Dinasties Julioclàudia i Flàvia

La Instauració de l'Imperi Romà

Un cop vençut Marc Antoni, Gai Juli Cèsar Octavià esdevingué l'únic senyor de Roma. Després d'un segle de guerres civils, la República estava a punt de conèixer un llarg període de pau, a canvi de perdre la seva essència: una constitució basada en el govern del Senat, dels magistrats i del poble (SPQR). La gent, cansada d'un període bèl·lic tan llarg, va acceptar el nou sistema de govern: el règim imperial, de caràcter monàrquic.

Octavià, tenint en compte l'experiència anterior de Juli Cèsar, respectà la constitució vigent, però buidà el poder polític de les institucions i acumulà títols i càrrecs:

• August ('venerable')
• Imperator (és a dir, 'cap de l'exèrcit', i a partir d'aquest moment sinònim d'emperador entès com a monarca)
• Princeps plebis a perpetuïtat
• Pontifex Maximus (amb la qual cosa passà a tenir el poder de nomenar tots els membres del col·legi sacerdotal)
• Finalment, Pater Patriae ('Pare de la Pàtria')

La Reforma Augusta: Govern i Societat

Octavi August reformà l'organització del govern i de les províncies. A poc a poc, el vell estat republicà es va duplicar. Teòricament, el Senat conservava totes les atribucions del passat, però August (amb la seva esposa Lívia) creà una maquinària administrativa paral·lela que depenia exclusivament de l'emperador. El poder del Senat començà a declinar fins a acabar esdevenint una mena de consell municipal.

Octavi va recuperar moltes característiques de la religió antiga i posà la primera pedra del que seria el culte a l'emperador i la seva família. A més, inicià un procés de moralització de la societat, restablí molts dels costums antics i inaugurà una nova forma de matrimoni. Dugué a terme una política que va reformar i restaurar monuments malmesos a Roma, com l'Ara Pacis Augustae (Altar de la Pau).

L'Expansió Territorial sota August

Des de l'any 60 aC fins a la mort d'August, l'imperi s'amplià amb la incorporació de molts territoris i conquestes, que es distribuïen en províncies. L'any 27 aC, August les distribuí en dos grans blocs:

1. Províncies senatorials: Sota la sobirania del Senat, governades per un procònsol (generalment les més pacificades i urbanitzades).
2. Províncies imperials: Sota la sobirania directa de l'emperador, governades per un legatus Augusti (generalment les frontereres o amb presència militar important).

La Dinastia Julioclàudia: Successió i Emperadors

Per tal d'evitar enfrontaments successoris, August va creure millor designar en vida qui era el seu preferit, adoptant-lo o fent-lo casar amb la seva única filla, Júlia. Els candidats considerats foren:

• Marc Claudi Marcel: fill de la seva germana Octàvia i primer espòs de Júlia.
• Marc Vipsani Agripa: segon espòs de Júlia.
• Gai Cèsar i Luci Cèsar: fills de Júlia i Agripa.
• Finalment, Tiberi: fill de Lívia i tercer espòs de Júlia, qui finalment el succeí.

Tiberi (14-37 dC)

Home culte i intel·ligent, de fortes conviccions republicanes, no va ser mai popular. Hi va contribuir el fet que va confiar massa en Sejà, prefecte del pretori, que l'apartà del poble aconsellant-lo que marxés a Capri. Des del palau en aquesta illa, es va esdevenir un governant embogit que sembrà el terror.

Calígula (37-41 dC)

Tenia 25 anys quan morí Tiberi. Fou proclamat emperador pel Senat i el poble, gaudint inicialment de gran popularitat. Era net d'Antònia Menor, amb llinatge que connectava amb Marc Antoni i August. Morí assassinat quatre anys després de ser proclamat emperador a mans de la guàrdia pretoriana.

Claudi (41-54 dC)

Primer emperador proclamat per la guàrdia pretoriana. Net de Lívia i fill d'Antònia Menor. Tenia poca consideració per part de la família, ja que era coix i quequejava. Fou un escriptor erudit i, com a governant, va destacar per engegar moltes obres públiques, com el port d'Òstia, i per la conquesta de la província de Britànnia. Les seves esposes més influents foren Messalina i Agripina la Menor (mare de Neró).

Neró (54-68 dC)

Amb 17 anys ja és emperador. Educat per Sèneca, escriptor i filòsof estoic que es va esdevenir el seu principal conseller, semblava que havia de retornar als principis augusteus de moderació i conciliació amb el Senat. Tanmateix, matà el seu germanastre Britànic, feu matar la seva mare (Agripina) i la seva dona (Octàvia) per casar-se amb Popea Sabina. Tothom li tenia por. Se l'acusa d'incendiar Roma el 64 dC per reconstruir-la al seu gust (Domus Aurea) i inicià la primera gran persecució dels cristians.

La Dinastia Flàvia (69-96 dC)

Després d'un any (l'Any dels Quatre Emperadors) amb lluites internes per la successió i d'inestabilitat extrema, Vespasià és declarat emperador. Ell i els seus dos fills, Tit i Domicià, regeneraren l'Imperi durant els últims anys del segle I. Fets destacats del període Flavi:

• Submissió definitiva de Judea i destrucció del Temple de Jerusalem (70 dC).
• Erupció del Vesuvi, amb la destrucció de Pompeia i Herculà (79 dC).
• Construcció i inauguració de l'Amfiteatre Flavi (Colosseu).
• Submissió de Germània.
• Començament de la guerra contra els dacis.