Imperi Romà: Baix Imperi i Religió

El Baix Imperi Romà

Dioclecià (285-305)

Aconsegueix estabilitzar la situació política de l'imperi. Crea un nou sistema de govern, la tetrarquia, que comporta la divisió de l'imperi en dos: Orient i Occident.

Constantí el Gran (306-337)

Unifica l'imperi i en trasllada la capital a Constantinoble. Decreta la llibertat de culte religiós, amb la qual cosa es legalitza el cristianisme (Edicte de Milà).

Teodosi el Gran (379-395)

Converteix el cristianisme en religió oficial de l'imperi. En morir, reparteix l'imperi entre els seus dos fills: Arcadi (Orient) i Honori (Occident). L'imperi no es torna a reunificar.

Dioclecià fa reformes. Elimina els privilegis econòmics i polítics que gaudia Itàlia a costa de províncies. Intenta regular la inflació i l'encariment dels productes mitjançant el control dels preus. Controla el salari màxim dels treballadors.

Dioclecià i Maximià abdiquen l'any 305. El Senat presenta candidats propis: provoca una guerra civil que acaba amb l'ascensió de l'emperador Constantí I.

L'Edicte de Milà (313) legalitza el cristianisme i convoca el primer concili de Nicea (325) que unifica diversos corrents.

Basílica: de la llengua grega "basilike" >palau reial<, designant les esglésies cristianes per les seves altes edificacions. Molts edificis queden abandonats i els cristians hi celebren el seu culte.

Devoció: "devotio", acte purificador. Lliurar una persona com a ofrena als déus. Es podia morir i, si no, no pertanyia al món dels vius.

Immolar: "esquitxar amb molta salsa", passos del sacrifici. Esquitxar amb farina i ungüent.

Mausoleu: Mausol, rei de Cària. En morir, la seva esposa construí un sepulcre a Halicarnàs, una de les 7 meravelles del món.

Missa: "enviada", apareix a l'última frase d'una celebració eucarística "ite, missa est" >marxeu, ja està enviada<. Els assistents demostraven haver presenciat el ritual.

Presbiteri: part de l'església major, al fons de la nau central, espai més honorífic "presbyterium" >lloc dels vells<.

Prodigi: fenòmens extraordinaris on es presagiaven esdeveniments funestos. Naixements deformats = còlera dels déus.

Sarcòfag: "sarkos" = carn, "fagin" = menjar, on la carn es consumeix i esdevé pols.

Vot: cerimònia relacionada amb promeses fetes als déus per obtenir un benefici. Avui té un significat religiós i polític.

La Religió a l'Antiga Roma

Júpiter, Juno i Minerva s'honoraven al Capitoli. S'anomena la Tríada Capitolina.

Els actes de culte estaven formats per pregàries, ofrenes, sacrificis i jocs de caràcter funerari. Es duien a terme en llocs sagrats. Els déus eren a l'interior i la cerimònia a l'exterior.

Sacrifici: relació amb els déus. Sacrifici d'un animal, n'examinaven les vísceres i en cas afirmatiu, es cremaven.

Els Sacerdots

Hi havia correspondència amb el nombre de déus, s'agrupaven en col·legis.

Flamens

Sacerdots consagrats al culte d'un determinat déu. Majors: Júpiter, Mart i Quirí. Menors: dedicats a cultes arcaics i obscurs. El flamen de Júpiter tenia prohibit portar anells, muntar a cavall, sortir de Roma o divorciar-se.

Pontífexs

Encarregats de vigilar les pràctiques religioses. Feien el calendari dels dies fastos i nefastos. El Pontifex Maximus era considerat el cap de la religió, després d'August.

Vestals

Elegides pel Pontifex Maximus entre els 6 i 10 anys. Durant 30 anys servien a la deessa. Perdonaven la mort. Tenien cura del foc sagrat i custodiaven el tresor de Vesta i objectes sagrats. Havien de mantenir la virginitat i, en acabar, es podien casar.

Col·legis Sacerdotals Menors

Atribució dels àugurs i harúspexs: "auspicis i sacrificis".

El Culte Privat

Lars

Habitació on se solia col·locar una capella per venerar els Lars o déus protectors de la llar i el foc, rendint-los culte diàriament.

Penats

Déus protectors del rebost i de la casa. Vetllaven pel benestar de la família. Eren venerats en cada àpat. Se'ls oferia aliments i, a vegades, un sacrifici privat.

Manes

Esperits dels avantpassats morts. S'invocaven per a la seva benevolència. S'assegurava el record amb màscares de cera dels difunts. Rebien ofrenes.

Tipus de Sacrificis

Libacions: sacrificis incruents (sense sang) consistents a vessar part del contingut d'una copa després d'haver-la tastat.

Hòstia: designava l'animal que se sacrificava als déus si aquest era petit (ja que si era gran s'anomenava víctima).

Suovetaurilia: sacrifici de purificació ofert a Mart en el qual s'immolaven tres víctimes: un porc, un boc i un brau.

Porca praesentanea: porca que se sacrificava per purificar una família en què s'hagués produït un mort.

Sacrificis humans: hi ha testimonis d'aquests l'any 226 i 216 per perill a la ciutat. Com a substitució d'aquests primitius sacrificis s'adoptà la forma etrusca de combats de gladiadors, d'origen religiós.