L'Imperi Romà i el Feudalisme: Orígens, Evolució i Característiques Clau

L'Imperi Romà i les Migracions Germàniques

Els pobles germànics (bàrbars) vivien al nord de l'Imperi Romà. Eren seminòmades. L'any 395, Teodosi divideix l'imperi entre els seus dos fills, Honori i Arcadi.

Divisió de Regnes

• França: Francs
• Hispania: Visigots
• Itàlia: Ostrogots i Llombards
• Britània: Angles i Saxons

L'Imperi Bizantí

(Capital: Constantinoble). Justinià tenia la idea de reconstruir l'Imperi Romà.

Organització de l'Imperi Bizantí

L'emperador o basileu tenia tots els poders: exèrcit, administració i cap religiós. Disposava d'una xarxa de funcionaris i d'un cos de diplomàtics.

L'Església Grega i Ortodoxa

El grec va substituir el llatí. Les institucions es separen: l'Església Catòlica (el Papa) i l'Església Bizantina o Ortodoxa.

Mahoma i la Fundació de l'Islam

Els àrabs tenien tribus enfrontades entre si, eren politeistes. La Meca era la ciutat sagrada. Eren nòmades i es dedicaven al pasturatge. Només hi havia dues ciutats importants: La Meca i Medina.

La Religió Islàmica

Mahoma va conèixer dues religions: el judaisme i el cristianisme, i es va dedicar a predicar una nova religió: l'Islam. El déu era Al·là. Les predicacions de Mahoma es recullen a l'Alcorà. Hi ha 5 obligacions:

• Professió de fe: Al·là és l'únic déu.
• Pregària 5 cops al dia.
• Pelegrinatge a la Meca: 1 vegada a la vida.
• Dejuni durant el mes de Ramadà.
• L'almoina: per ajudar als pobres.

Després de la mort de Mahoma, van expandir la nova religió mitjançant el jihad/Guerra Santa. La màxima autoritat era el Califa (amb consellers: els visirs, i molts funcionaris: valís (províncies), ulemes (interpretaven la llei) i cadis (jutges)). Els primers 4 califes eren descendents de Mahoma. Els Omeies van establir una nova capital: Damasc. Després, el mandat va passar als Abbàssides: nova capital Bagdad.

Economia Islàmica

L'agricultura era molt productiva, l'artesania de gran qualitat i el comerç es va desenvolupar molt, provocant el creixement de les ciutats.

L'Imperi Carolingi

A França, els reis eren dèbils i els majordoms tenien molt poder. El majordom més important va ser Carles Martell, que va derrotar els musulmans. El seu fill, Pipí el Breu, es va coronar rei. El seu fill, Carlemany, va intentar tornar a fundar l'Imperi Romà.

Organització de l'Imperi Carolingi

L'imperi es va dividir en províncies/comtats dirigits pel comte. A les fronteres es van crear les marques dirigides pel marquès. Carlemany va fer jurar fidelitat als comtes i marquesos. El tipus de vida era rural.

Segones Invasions

Els vikings procedien d'Escandinàvia i van conquerir les illes Britàniques. Eren ferotges i cruels. Els sarraïns eren pirates musulmans. Els reis eren dèbils i els camperols buscaven l'ajuda dels nobles (es convertiran en serfs dels nobles).

El Feudalisme

Cada gran noble va assolir el domini total de les seves terres, eren vassalls del rei. El rei cedia una part de terra (el feu).

El Feu

El feu eren les terres que rebien els nobles a canvi de jurar fidelitat al rei. El feu constava de: castell, terres de conreu, pastures i boscos. La reserva era la part de la terra explotada pel senyor. Els masos eren porcions de terra que el senyor concedia als camperols perquè la cultivessin en benefici propi. Els camperols pagaven rendes (diners, una part de la collita, teixits, animals). Hi havia impostos: peatge i pontatge.

Societat Medieval

• Nobles: cavallers i les seves famílies.
• Clergues: monjos i sacerdots.
• Sacerdots: majoritàriament camperols, artesans i comerciants.

El Papa tenia el poder de governar un estat propi, els estats pontificis. Els monestirs eren on vivien els monjos, frares i monges. Hi havia unes ordres: clausura (no saber res de l'exterior), l'obligació a mendicar, pobresa absoluta.

Camperols

• Serfs: estaven totalment sotmesos a l'autoritat del senyor, no podien abandonar el feu ni casar-se sense el permís del senyor, treballaven pel senyor gratuïtament.
• Lliures: podien abandonar el feu i tenir autonomia personal, treballaven els masos de la senyoria.

La llar servia com a residència per a les persones, com a estables i d'hort. S'utilitzava la tècnica del guaret: cada any cultivaven només la meitat de la parcel·la, l'altra part es deixava en guaret perquè recuperés la fertilitat.