L'Imperi de Justinià i l'Evolució del Dret Romà

L'Imperi de Justinià i el Dret Romà

L'Imperi de Justinià: Justinià i els seus juristes van intentar renovar l'Imperi i el dret romà creant compilacions conegudes com a Corpus Iuris Civilis, que es van centrar en els drets dels habitants de tot l'Imperi. Aquestes es divideixen en quatre parts:

• Institucions: Manual per als estudiants, que recull els principis del dret.
• Digest: Recull les opinions jurídiques dels jurisconsults, que interpretaven el dret.
• Codex: Recopilació de les lleis anteriors.
• Novellae: Lleis de tota la història romana, incloses les creades per Justinià, que regulen la cultura urbana, la vida diària i la construcció de ciutats.

Durant 1500 anys, el dret romà va ser escrit i va estar molt evolucionat en la seva legislació i interpretació. La propietat era el concepte al qual se li donava més importància dins del dret i incloïa les obligacions, la família i els béns.

Jurídicament, Europa estava dividida per dos tipus de dret: el Germànic i el Romà.

Dret Romà: La Romanització

Va ser un procés que començà el 218 aC i durà aproximadament 700 anys. Al llarg d'aquest procés, es va donar un canvi de les principals estructures socioeconòmiques:

• La llengua dels territoris conquerits va passar a ser la llatina.
• L'exèrcit va passar a conviure amb la població.
• Es construeixen vies, ciutats i es du a terme una explotació minera.

En aquesta època s'estén la Pax Romana, que és una extensió jurídica a partir de pactes que busquen la pau a l'Imperi.

Romanització de la Península Ibèrica

Aquest fou el primer territori en ser romanitzat; va començar el 130 aC amb la Segona Guerra Púnica i va acabar el 30 dC.

Durant la romanització es va voler unificar el dret dels diversos territoris de l'Imperi. Això va causar canvis en l'ordenament jurídic tradicional de Roma. Es pot dividir en tres fases:

Fases del Dret Romà

1. 218 aC (Conquesta Pen. Ibèrica) – 73/74 dC: Hi ha el dret pelegrí de Vespasià. És l'original de cada territori.
2. 73/74 – 212: Caracal·la dóna el dret Llatí.
3. 212: Es dóna la ciutadania romana a tots els habitants, donant-los també el dret superior o millor dret.

Tant l'Imperi de Roma i el seu dret com el dret germànic formen la base sobre la qual s'havia construït la construcció jurídica europea. El dret europeu medieval i de l'època contemporània, en molts aspectes, compten amb la tradició que ve del dret romà i del dret germànic.

Dret Germànic

És el conjunt de normes jurídiques dels pobles germànics, que tenien una societat igualitària on no s'utilitzava un dret legislat, sinó consuetudinari (basat en els costums i tradicions) i oral; tot i que amb els anys es va començar a escriure. A diferència del dret romà, el dret germànic no era tan complex i no es basava en la propietat perquè aquesta era col·lectiva. Degut a que eren un poble nòmada, els germànics van entrar en contacte amb Roma.